Ni el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, que lidera Elma Saiz, ni el de Treball i Economia Social, en mans de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, veuen amb bons ulls la creació d'un subsidi per a autònoms més grans de 52 anys que no tenen ingressos després d'haver hagut d'abandonar l'activitat professional, segons fonts de tots dos ministeris, consultades per ON ECONOMIA. Les tres grans associacions d'autònoms, ATA, Upta i Uatae, han sol·licitat l'aprovació d'un subsidi semblant al que cobren els assalariats de més de 52 anys que, després d'haver esgotat la prestació contributiva per atur, continuen intentant tornar al mercat laboral.
Malgrat la unanimitat en la demanda per part de les tres associacions d'autònoms, els plantejaments difereixen. ATA, que presideix Lorenzo Amor, i Upta, el secretari general dels quals és Eduardo Abad, entenen que el subsidi ha de ser gestionat pel Ministeri de la Seguretat Social, responsable a través de les mútues de treball d'abonar les prestacions als autònoms, principalment la incapacitat temporal i el cessament d'activitat. Per a tal finalitat, totes dues organitzacions estan disposades a generar una nova aportació a la cotització del Reta (Règim Especial de Treballadors Autònoms) específica per a aquest subsidi. Uatae, tanmateix, no comparteix el model, i considera que els autònoms s'han d'incorporar al subsidi de més grans de 52 anys que abona el Ministeri de Treball per mitjà del Sepe. Però cap dels dos ministeris no està per la labor, tot i que es descartaria que fos mitjançant el subsidi de l'atur, actualment en reforma, perquè es considera que no és possible legalment, donat que està lligat a la cotització al règim general.
Noves prestacions
Des de la Seguretat Social al·leguen que la reforma del Reta aprovada el 2022 i endegada el 2023 ha augmentat considerablement les prestacions dels autònoms i s'ha reformat el sistema de cessament d'activitat, la qual cosa ha permès que el cobrin aquells professionals que, malgrat que no hagin abandonat definitivament la seva activitat professional per manca de rendibilitat, estiguin passant una mala ratxa. En aquest cas, s'ha aprovat un nou cessament d'activitat que permet compaginar el cobrament de la prestació per cessament amb ingressos per activitat professional, sempre que s'hagi produït una reducció considerable dels ingressos.
Tanmateix, després d'un any de funcionament del nou cessament d'activitat (pel qual cotitzen 2,2 milions d'autònoms, una tercera part del total), es constata que no està funcionant adequadament, segons fan palès les organitzacions d'autònoms i els sindicats, ja que —amb més de mig milió de professionals per compte propi que abandonen cada any la seva activitat— les peticions per cessament es van limitar a 20.100 el 2023 i, el que és més greu, la meitat van ser denegades. En aquests moments, la Seguretat Social té oberta una taula de negociació per analitzar com ha evolucionat la reforma del Reta, incloent-hi la prestació per cessament d'activitat en la qual s'ha sol·licitat el nou subsidi per a més grans de 52 anys. Però les associacions d'autònoms i els agents socials consideren que les dades aportades per la Seguretat Social no són suficients, per la qual cosa s'ha obert un Observatori del cessament d'activitat per conèixer en profunditat les dades i les causes que puguin explicar el baix ús d'aquesta prestació.
A més, des de la Seguretat Social entenen que la proposta que han presentat les associacions a la taula —que els autònoms paguin quatre euros al mes per aquesta nova cotització— és totalment insuficient per afrontar el cost que suposaria crear un subsidi per als autònoms. Des d'Upta xifren en 13,5 milions d'euros el que es recaptaria cada any per la nova cotització per finançar el subsidi dels més grans de 52 anys que vulguin tornar al mercat laboral.
50.000 beneficiaris
Actualment, hi hauria uns 50.000 autònoms que podrien acollir-se al subsidi per a més grans de 52 anys, segons càlculs de Uatae. En concret, ja n'hi hauria 40.000 que han abandonat la seva activitat professional i no tenen ingressos, als quals se n'afegirien uns 10.000 més que actualment estan cobrant el cessament d'activitat i no han pogut tornar al mercat laboral, per la qual cosa ben aviat deixaran de tenir ingressos. Uatae xifra el cost de subsidiar aquests 50.000 autònoms inactius en 250 milions d'euros.
L'argument de Uatae és que el subsidi d'atur dels assalariats es finança a través dels pressupostos generals de l'Estat i no mitjançant les contribucions per atur dels treballadors i les empreses. Consideren que en tractar-se d'un subsidi pagat amb els impostos, els autònoms tindrien el mateix dret que els assalariats. No obstant això, el subsidi d'atur es cobra una vegada esgotada la prestació contributiva, la qual cosa implica que els beneficiaris han hagut de pagar la cotització per atur. Una cosa que no han fet els autònoms que, a més, paguen pel cessament d'activitat des del 2019, perquè anteriorment era voluntària. La qual cosa deixaria fora la majoria d'aquests 40.000 autònoms que no tenen ingressos, però que en la seva gran majoria tampoc no van cotitzar pel cessament d'activitat.