La Seguretat Social va registrar un saldo positiu de 4.774 milions d'euros en els set primers mesos de l'any, l'equivalent al 0,3% del PIB, després d'ingressar en aquest període 123.307 milions d'euros, un 13,7% més, davant unes despeses per valor de 118.533 milions (+10,1% interanual), segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Aquest saldo positiu de la Seguretat Social s'ha produït després d'aconseguir el sistema fins al juliol un nou màxim històric d'ingressos per cotitzacions, amb 88.999 milions d'euros, un 10,2% més que en el mateix període de 2022, el creixement interanual més gran en 16 anys en un període gener-juliol.

Descomptant els ingressos procedents del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), la recaptació per quotes va créixer un 8,4% interanual fins al juliol. Si es comparen els ingressos per cotitzacions d'aquest any amb els de 2019, últim exercici no afectat per la pandèmia, l'augment de la recaptació per cotitzacions assoleix el 24%, amb 17.254 milions d'euros més que llavors.

La pujada dels ingressos per cotitzacions es va veure impulsada per les quotes dels ocupats, que es van incrementar entre gener i juliol un 10,3% interanual, fins als 83.699 milions d'euros, per "el bon comportament de l'ocupació", mentre que les efectuades pels aturats van augmentar un 9,3%, fins als 5.300 milions d'euros.

En termes de caixa, la recaptació líquida del sistema va assolir entre gener i juliol els 119.108 milions d'euros, un 11,1% més, en contrast amb unes despeses per valor de 118.264 milions, un 9,9% més que en el mateix període de l'any passat. Les transferències rebudes per la Seguretat Social van ascendir a 32.351 milions d'euros en els set primers mesos de l'any, amb un repunt interanual del 20%.

La partida més significativa correspon a les transferències rebudes de l'Estat i Organismes Autònoms, que va augmentar un 23,4%, fins als 29.721 milions d'euros. El Ministeri ha explicat que aquest increment es deu a la percepció de fons més gran per garantir el compliment de la Recomanació Primera del Pacte de Toledo, relativa a la separació de fonts de finançament.

La despesa en pensions contributives augmenta un 10,7%

Pel costat de les despeses, les prestacions econòmiques a famílies i institucions van assolir els 110.761 milions d'euros fins al juliol, un 9,3% més que en el mateix període de 2022. Aquesta xifra representa el 93,4% de la despesa total realitzada en el sistema de Seguretat Social. La partida més gran, per import de 101.783 milions, correspon a pensions i prestacions contributives, amb un creixement anual del 9,3%.

En concret, la despesa en pensions contributives d'invalidesa, jubilació, viduïtat, orfandat i en favor de familiars va augmentar un 10,7%, fins als 91.326 milions d'euros, a conseqüència del nombre més gran de pensionistes (+1,1%), la pujada de la pensió mitjana en un 9,6% i la revalorització general de les pensions contributives en un 8,5% per a aquest any.

Quant a les prestacions en concepte de naixement i cura de menor, corresponsabilitat en la cura del lactant, risc durant l'embaràs i durant la lactància natural i cuidat de menors per càncer o una altra malaltia, la despesa es va elevar fins als 2.308 milions d'euros, un 7% més. Pel seu costat, la despesa en subsidis en incapacitat temporal (IT) va disminuir un 1,3% en els set primers mesos, fins als 7.696 milions d'euros.

A les pensions i prestacions no contributives, inclosos els complements per mínims de les pensions contributives, es van destinar fins al juliol 5.901 milions d'euros, un 7,1% més que en igual període de 2022, mentre que a subsidis i altres prestacions es van dedicar 3.077 milions d'euros, un 14,5% més. Dins d'aquesta última quantitat, 2.915 milions van correspondre a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i prestacions familiars, un 14,7% més que en els set primers mesos de 2022.