Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als seus subscriptors. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com va la setmana? Estàs ja amb la declaració de renda? És important pagar impostos. Pensa que sense impostos no hi ha estat, no hi ha serveis públics, no hi ha sanitat, ni educació, ni dependència, ni sistema de justícia, ni trens, ni carreteres... Convé tenir-ho molt en compte davant de tots aquells que vociferen que vivim en un infern fiscal. No és així. Segons Eurostat, l'oficina d'estadística de la Comissió Europea, a Espanya es paguen menys impostos que a la mitjana de la Unió Europea. La nostra pressió fiscal és del 38,3% (de cada 100 euros que es produeixen, 38,3 euros van a pagar impostos i cotitzacions socials), mentre que en el conjunt de la Unió Europea va ser del 41,2% i, una mica superior, el 41,9%, si ens comparem amb els 20 països amb els quals compartim l'euro. Si ens igualéssim a la mitjana tindríem 50.000 milions més. Una altra singularitat espanyola és que Hisenda treu més diners amb els impostos indirectes que graven el consum (principalment l'IVA), que amb els directes que graven la renda, ja sigui de les persones físiques (salaris i pensions) o de les empreses (beneficis), segons Brussel·les. Segons els experts, suposa una injustícia social, com assenyala el tècnic d'Hisenda Carlos Cruzado, ja que els impostos indirectes (que graven les compres) són iguals per a tothom, ja que rics i pobres paguen el mateix impost per una ampolla d'oli o un litre de dièsel. Tanmateix, els impostos directes, els que graven els rendiments que hem obtingut treballant, són progressius: és a dir, paguen percentualment més, els que més guanyen. Una altra via de fuita per als més acabalats són els paradisos fiscals. Segons l'informe de 2024 de l'observatori europeu d'impostos EU Tax Observatory, el percentatge de riquesa espanyola que se'n va a països amb menor o nul·la càrrega impositiva s'ha duplicat des de l'any 2018, quan era del 5,69%, fins al 10,5% de 2022. Això equival a 140.000 milions, bastant més del doble dels 63.380 milions que va gastar el conjunt d'Espanya en educació aquell mateix any. Són informacions de Juan Ferrari, Xavier Alegret i Germán Aranda.

La meva selecció setmanal.

1. Quan els gossos borden, alguna cosa senten, i ja feia mesos que bordaven. Puig ha anunciat, per fi i de forma oficial, que sortirà a borsa. Vol captar com a mínim 2.500 milions d'euros per mitjà d'una oferta pública de venda d'accions (OPV) de nova emissió dirigida a inversors qualificats i una altra oferta de venda d'accions ja existents de més import que realitzarà l'accionista majoritari de la societat, Puig, controlada per Exea, la societat patrimonial de la família Puig. Després de l'oferta, la família conservarà una participació majoritària i la gran majoria dels drets de vot de la societat. Sara Casas i Luis Aparicio n'expliquen més detalls en sengles informacions.

2. Un dels cavalls de batalla d'ON ECONOMIA des que vam començar fa 16 mesos han estat les golden visa, un programa que permet a ciutadans extracomunitaris obtenir residència espanyola (i, per tant, europea) per la via ràpida a canvi de comprar una casa de com mínim 500.000 euros. El president del govern, Pedro Sánchez, ha anunciat la supressió d'aquest privilegi per als rics (als pobres els costa molt més aconseguir la residència) i amb efectes perniciosos sobre els preus dels pisos. "No volem un model d'inversió especulatiu amb l'habitatge", ha dit Sánchez, que posarà fi així a un programa que va iniciar el 2013 el Govern de Mariano Rajoy per atreure inversions estrangeres i que el govern de coalició PSOE-Sumar ha mantingut fins avui malgrat les reiterades crides de Brussel·les perquè s'eliminés. Germán Aranda en sap un munt del tema.

3. Les golden visa va ser un invent per atreure inversions i capital després de la devastadora crisi de 2008. I és en èpoques de crisi quan els inversors i estalviadors busquen refugi en l'or. Doncs bé, el metall groc està a màxims històrics: 2.307 dòlars l'unça (28,35 grams). La febre de l'or el porta a guanyar des de començament d'any un 11,43%, superant la rendibilitat de les borses en aquest període. En aquest èxit es barregen la inflació, la marxa del dòlar, l'esperada rebaixa dels tipus d'interès (?), però la dada objectiva apunta a unes abundants compres d'aquest metall per part dels bancs centrals d'arreu i, molt especialment, dels països emergents. Luis Aparicio n'explica les raons.

4. Puig és una de les notícies empresarials positives no només de la setmana, sinó de l'any. A l'altra cara de la moneda hi trobem Imaginarium i Grifols. La marca de joguines s'ha acomiadat per sempre dels seus clients. Els gossos feia temps que bordaven, també. L'estiu passat, aquesta empresa d'Aragó va assolir un acord amb més de 800 creditors per prorrogar un deute de fins a 26 milions d'euros que venia acumulant. Però la situació ha acabat per fer-se insostenible, relata Núria Casas. Per la seva part, la farmacèutica catalana Grifols ha acabat corregint els seus comptes i eleva el seu deute en més de 1.100 milions d'euros, fins als 10.500, a partir de les indicacions de la CNMV. Joel Calero explica com l'ombra de les desinversions sotja el líder d'hemoderivats.

5. Fa uns anys, un munt de negocis que avui són ja conegudes marques de moda i cosmètics, entre altres sectors, van començar com a nadius digitals: menys costos fixos. Sara Casas explica com després d'haver assolit l'èxit online s'estan llançant a obrir botigues físiques permanents o pop-ups per apropar-se a la comunitat i augmentar l'experiència de compra. Blue Banana, Freshly Cosmetics, Two Jeys, Nude Project, Tropicfeel, Hawkers o fins i tot Vicio en són alguns exemples, però n'hi ha moltes més.

6. La nissaga empresarial sobre la qual escriu aquesta setmana Josep Maria Casas és la de Josep Lluís Núñez. Cinc anys després de la mort del longeu president del Barça, la seva família —la vídua, els dos fills i els dos nets— segueixen fent créixer el negoci immobiliari de Núñez i Navarro (NN). Fa temps que van abandonar l'obsessió per construir als xamfrans, van reduir les promocions, però van potenciar la gestió patrimonial i la divisió hotelera. Ja han superat els ingressos i els beneficis d'abans de la pandèmia.

7. Fa uns dies coneixíem el rècord d'ocupació, mesurat en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social: 21 milions de persones. Malgrat aquesta bona dada, el Ministeri de Treball comptabilitza encara 2,72 milions d'aturats. Aquí trobaràs els llocs de treball amb més ofertes de feina disponibles i els seus sous.

8. Acabo amb una informació sobre les empreses que més contaminen del món, segons l'informe Carbon Majors publicat per InfluenceMap, un important think-thank britànic sobre energia i canvi climàtic. Conclou que els 57 productors de ciment més grans i combustibles fòssils més importants estan vinculats al 80% de les emissions de CO₂ després dels Acords de París de l'any 2015, a partir del qual els països es comprometien a reduir les seves emissions contaminants davant de l'ONU. L'informe llista quines són aquestes empreses, el seu percentatge d'emissions i els seus totals, i determina que el 38% són estats, el 37% són empreses estatals i el 25% són empreses privades. Entre les 50 que més contaminen n'hi ha una d'espanyola.

És tot per avui. Gràcies per informar-te a ON ECONOMIA i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques a ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos a LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.