Una sentència del mes de juliol passat emesa pel jutjat social número 1 de Logronyo, i ratificada setmanes després pel Tribunal superior de Justícia de La Rioja, resol que un beneficiari de l'Ingrés Mínim Vital que va cobrar indegudament l'ingrés no l'ha de tornar si l'error és de l'administració i a més cobria necessitats bàsiques. La sentència perdona un deute de 4.315 euros amb l'administració i, alhora, obre una via legal i genera jurisprudència per a milers de casos, ja que la devolució de cobraments indeguts de l'Ingrés Mínim Vital té normalment com a origen un error de l'administració i moltes famílies continuen sent vulnerables, ja que aquesta era la condició per rebre'l.
Segons un estudi de l'Airef del mes de juliol passat, almenys 85.000 beneficiaris de la prestació han rebut una resolució per tornar part de l'Ingrés Mínim Vital. O sigui, desenes de milers de persones estan en situacions almenys similars al guanyador de la sentència.
El procés judicial, tal com compta l'advocada de l'afectat, Eva Herrero, ON ECONOMIA, va arrencar perquè l'administració va denunciar l'afectat perquè no reintegrava l'import requerit i ella va actuar d'ofici.
Al beneficiari se li va requerir el març de 2021 la devolució de 4.513 euros corresponents al període entre juny de 2020 i agost de 2021, ja que amb la revisió de la pensió es va constatar que no complia els requisits per assolir aquesta prestació. El beneficiari va presentar una reclamació administrativa que va ser desestimada.
Un error de l'administració i una càrrega excessiva per a l'afectat
La sentència es basa en la doctrina Cakarevic, sobre un cas de 2018 en què el Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir a favor d'una ciutadana croata amb aquest cognom i en contra de l'estat croat anul·lar la devolució del cobrament indegut d'una prestació d'atur, ja que l'error era només imputable a l'administració i la devolució suposava una "càrrega excessiva" per a l'afectada.
I conclou que, també en el cas estudiat, el treballador no va contribuir a la resolució en la qual se li va reconèixer la prestació, ni va realitzar "al·legacions falses o qualsevol acte contrari a la bona fe".
En segon lloc, "també aquí la prestació d'ingrés mínim vital satisfà necessitats bàsiques de subsistència".
I finalment, "l'error en el reconeixement indegut de la prestació d'ingrés mínim vital és imputable únicament a l'entitat gestora, de manera que aquesta va evitar qualsevol conseqüència del seu propi error i tota la càrrega va recaure únicament en l'interessat".
La Seguretat Social va concedir la prestació amb les dades correctes aportades pel ciutadà, amb la qual cosa "no sembla raonable que tota la càrrega de l'error recaigui únicament sobre el treballador", resa la sentència.
I per tant, falla desestimant la demanda formulada per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i absol el demandat d'haver d'efectuar cap devolució.
Revisió de les rendes
Quan s'atorga la prestació de l'Ingrés Mínim Vital, es té en compte la declaració de la renda, que correspon a l'any anterior. Però quan passa un any, es revisa la declaració de la renda de l'any posterior, que estava en curs quan es va concedir la prestació. Si els ingressos superen els llindars, se sol·licita al beneficiari la devolució de part de l'IMV.
Per a les famílies, que moltes vegades depenen encara d'aquesta prestació per subsistir, la devolució suposa una font d'estrès i un deute en molts casos inassumible, tal com han comptat diversos afectats a ON ECONOMIA. En alguns casos, en descomptar-se el deute prorratejat de la mateixa prestació, alguns beneficiaris tenen por de trobar una feina per, si els llancen, quedar-se sense ingressos durant algun mes per pagar la quota.
En altres casos, simplement es veuen incapaços d'assumir la devolució pels pocs ingressos mensuals, amb deutes que ronden els 3 i 4.000 euros i que arriben a vegades als 10.000.
La petició del Defensor del Poble
El Defensor del Poble va sol·licitar el mes d'agost passat una modificació legal perquè l'estat no cobri aquesta devolució, almenys no de manera íntegra, a les famílies vulnerables, especialment en els casos en què l'error sigui de l'administració.
"Recents pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Suprem espanyol consideren que s'ha d'entendre com desproporcionat reclamar la integritat del cobrat, en concepte de prestacions o ajuts assistencials, quan s'hagi pogut comprovar la bona fe dels beneficiaris o quan l'error hagi estat comès per la mateixa Administració", defensava el text.
"Els beneficiaris d'ajuts assistencials estan obligats a informar l'administració quan rebin nous ingressos. Tanmateix, i malgrat comunicar-lo, les entitats gestores tarden mesos, fins i tot anys, en revisar la prestació i quan ho fan reclamen la devolució de tot el període", afegia.