Sergi Borja és cofundador i CEO de Honei, una start-up tecnològica que busca revolucionar el sector de la restauració mitjançant la digitalització dels processos de comanda i pagament. En la recerca de finançament, explica que s’ha reunit amb agents de venture capital dels Estats Units que, a diferència dels d’aquí, només preguntaven com seria l’empresa dins de cinc anys: “ells només es preocupen per fer alguna cosa que, com a mínim, valgui mil milions”. Aquí s’està “un pas enrere” i, per això, aposta per “mirar el que fan allà i com podem adaptar-nos”.
Borja va fer aquests comentaris en el debat ‘L'emprenedoria catalana: del vertigen a l’èxit’, l’última edició de FOCUS ON, els diàlegs d’ON ECONOMIA sobre el present i el futur de l’empresa catalana, centrat aquesta vegada en les start-ups. També van participar-hi Laurent Arens, director de BStartup10; Francesc Font, CEO d’Incapto, i Jan Amat, CEO de Recomotor.
Sobre el procés d’internacionalització, Borja recalca que cal tenir en compte la mida del mercat al qual es dirigeix l’empresa i l'escalabilitat del producte que ofereix. En el cas de Honei, recorda que Espanya és el segon país amb més restaurants per capita, motiu pel qual pot ser millor negoci augmentar la quota de mercat aquí que anar-te’n a un altre país: “El cost d’augmentar a França pot ser més gran que fer-ho aquí. Entrar a un mercat suficientment gran i posar-te líder genera molts més beneficis que si te'n vas a un altre mercat simplement pel fet voler semblar molt gran o per aconseguir més inversió”. I adverteix contra “obrir nous mercats perquè sí” encara que molts cops ho demanen els inversors. En tot cas, cal “fer els números”.
Sobre la decisió d’emprendre, reconeix que va entrar en aquest món “innocentment” sense saber el que es trobaria. En el seu cas, va començar “perquè m'agrada molt programar, mai he sentit com un sacrifici el fet que els clients no et facin cas o que tot falli perquè, al principi, és remar contracorrent. Al principi, com que ens ho passàvem bé programant, ens era igual si teníem èxit o no. El que ens importava era trobar una solució pel client. Llavors, no ho vèiem tant com fer una start-up, aixecar diners. De forma innocent, comences així. Però, com que has de passar per un procés tan llarg, amb tanta paciència i amb tantes males notícies, crec que la clau és gaudir del dia a dia i començar per una passió”.
I sobre el vertigen de l’emprenedor al qual es refereix el títol del debat, apunta que “si no has viscut res, el primer problema et genera vertigen. Tenir equips grans i possibles manques de finançament, són situacions complicades, però sí o sí hi has de passar. Crec que acabes perdent una mica la sensibilitat pels problemes gegants o situacions greus”. La sensació de vertigen pot produir-se quan “tens una idea, creus que pots complir un business plan, fas les teves projeccions, entra inversió i llavors comença una carrera contrarellotge, contra la teva pròpia promesa i, al final, estàs cremant diners cada mes per buscar aquest creixement tan accelerat, per arribar a una meta, a una xifra. Quan et quedes sense diners has d'haver aixecat una altre ronda. Entres en aquest cercle viciós, que és habitual i que crec que està canviant una mica, cada cop s'està buscant més la rendibilitat i dependre menys d'això”.
Comenta que han acabat “normalitzant” la burocràcia administrativa. “Normalitzes coses que obliguen a complir que, si ho mires en perspectiva, diries que no tenen cap sentit. Però tens tants problemes –el principal és fer un producte que funcioni al mercat– que consideres [la burocràcia] com una cosa amb la qual has de conviure potser perquè no tenim temps o no és la nostra prioritat lluitar contra això. Hem normalitzat moltes coses, com una multa per no fitxar, que pot semblar una anècdota, però si tinguéssim temps de lluitar, per fer veure que no té cap sentit moltes de les coses per les quals hem de passar. Potser no estic vivint totes aquestes regulacions amb la mateixa dimensió que altres, però es nota, et limiten i ho pateixes, si bé ho normalitzes. I et dius, bé, és el que hi ha i m'adapto. Però, efectivament, no ajuden”.
Sobre la Intel·ligència Artificial, en el cas de Honei, indica que “és igual si estàs a Espanya, Noruega o a la Xina, és un software al qual les persones es donen d’alta sols i no importa el país d'on siguis”. En tot cas, apunta que l’aplicació de la IA va molt “en funció” de cada negoci.
En els seus dos anys de vida, l’start-up barcelonina Honei ha fet augmentar la facturació dels restaurants, duplicar les ressenyes positives i generar un 55% més de propines. Ajuda els restauradors a optimitzar processos i a millorar l'experiència dels clients.
Pots veure el debat sencer a continuació: