El bo social elèctric no està arribant a totes les famílies que el necessiten, segons EsadeEcPol i Oxfam Intermón en un informe donat a conèixer aquest dijous. El treball conclou que la taxa de cobertura del bo social és del 24,5% segons dades de 2022, la qual cosa vol dir que una mica més de 8 de cada 10 beneficiaris potencials no reben el bo social elèctric. En contrast, una de cada tres llars que reben el bo té ingressos medi-alts.

Per accedir a aquest bo, que es concreta en un descompte a la factura de l'electricitat, cal complir algun dels següents requisits: tenir un nivell de renda per sota del llindar establert (poc més de 8.000 euros anuals), ser família nombrosa o ser una llar formada per pensionistes que cobren la quantia mínima.

L'estudi demostra que el factor més negatiu en la probabilitat de rebre el bo és que hi hagi algun membre de la família nascut a l'estranger, la qual cosa redueix en un 12% la possibilitat d'obtenir el descompte a la factura elèctrica. En l'altre extrem, ser família nombrosa té l'efecte positiu més gran, incrementant la probabilitat de rebre el bo en un 27%. Això es tradueix que el 60% de les famílies nombroses d'ingrés mitjà-alt reben el bo. Segons aquest informe, ser en una llar de renda baixa només incrementa la possibilitat de rebre'l en un 4%.

Mesures correctores

La conclusió de l'informe és que existeixen problemes de disseny que limiten que la política tingui l'abast desitjat en origen. EsadeEcPol i Oxfam Intermón proposen al document una sèrie de mesures per millorar la seva eficiència i aconseguir que el rebi qui ho necessiti. Entre aquestes mesures està eliminat les barreres d'accés i agilitar la concessió del bo, permetre que es combini amb altres suports com l'ingrés mínim vital o reduir les barreres d'entrada de manera que sigui accessible i conegut per les famílies potencialment beneficiàries. També, reconsiderar els criteris de renda per assegurar que el reben les famílies nombroses que clarament ho necessiten.

"El disseny del bo social elèctric dificulta que arribi a qui més ho necessita. És necessari harmonitzar el sistema de protecció social per assegurar que contribueix a reduir la pobresa", diu Alejandro García-Gil, responsable de polítiques de protecció social i ocupació d'Oxfam Intermón. "A més", apunta Jorge Galindo, director adjunt de EsadeEcPol, "no només són les polítiques d'ingressos les que ajuden a reduir la pobresa energètica: cal assegurar que les mesures destinades a la millora de l'eficiència energètica, com és la rehabilitació d'edificis, siguin disponibles i accessibles precisament per a llars vulnerables".

Aquestes dades de baixa cobertura del bo social elèctric es donen en un context marcatge per la pujada de preus energètics, on una de cada cinc llars no va poder mantenir una temperatura adequada a la seva llar durant 2023, la xifra més alta de la UE juntament amb Portugal, i en un de cada deu hi va haver retard en el pagament de factures. La quantitat de llars que consumin menys energia de la necessària per no disposar de recursos econòmics per afrontar la despesa, s'ha duplicat entre 2020 i 2022.

Pobresa energètica

L'informe d'Esade i Osfam es coneix l'endemà que la Comissió Europea assenyalés que "els espanyols van ser, juntament amb portuguesos, els ciutadans europeus amb més dificultats per mantenir les seves llars calentes durant l'hivern de 2023", segons dades de l'Informe de l'Estat de l'Energia 2024.

En concret, un 20,8% d'habitants d'Espanya i Portugal no va poder escalfar el seu habitatge a una temperatura adequada, la qual cosa suposa el percentatge més gran de llars afectades per la pobresa energètica a la UE, seguides de Bulgària (20,7%) i Lituània (20,0%). Al contrari, Luxemburg (2,1%), Finlàndia (2,6%), Eslovènia (3,6%) i Àustria (3,9%) van registrar els percentatges més baixos.