Més de 70 països, l'equivalent a la meitat de la població mundial i el 60% del PIB global, celebren eleccions aquest any, amb les presidencials dels EUA el novembre com les més determinants tant per als Estats Units com per a bona part del món. La possibilitat que Donald Trump torni a la presidència del gegant econòmic, si no hi ha una inhabilitació sorpresa, es fa cada dia més realitat, tant per la victòria de l'excèntric expresident de cabell taronja davant els seus rivals Republicans com per les enquestes que li donarien un petit avantatge respecte a l'actual president, Joe Biden.
Ignacio Dolz de Espejo, director de solucions d'inversió de Mutuactivos, destaca que una de les grans diferències entre Biden i Trump és la política fiscal. El primer ha apujat els impostos i el segon els va abaixar (encara que els dos has augmentat la despesa pública). "La pregunta és si amb la situació actual de l'economia podria tornar a fer-ho o no, i la resposta sembla ser negativa: quan va ser elegit el 2016 el deute federal era del 75% del PIB amb un dèficit del 3,2% del PIB i avui són del 5,8% i del 100%, i per això hi ha poc marge", explica. Encara que realment, els impostos de Trump segueixen en vigor fins a 2025, quan, per exemple, les rendes més altes tornarien a pagar un 39,6% davant el 37% que van baixar amb Trump. Aquest probablement intentaria consolidar la situació, però això portaria a més dèficit i deute. Part de la despesa de Trump va ser destinada a estimular l'economia durant el Covid-19, però Biden el va incrementar per assegurar el creixement econòmic i entre tots dos van insuflar gasolina al motor de la inflació.
Una de les maneres de limitar l'important dèficit podria ser retallar els programes d'inversió en infraestructures i renovables, però difícilment seria capaç de cancel·lar-los sense deprimir l'economia. I l'altre és estimular el creixement perquè dèficit i deute no continuïn creixent. Moltes empreses estan encantades amb el suport de Biden a l'energia renovable. "Encara que Trump ja ha dit que el vol reduir, no li serà fàcil, perquè fer-ho també afectaria la seva base de votants. Tanmateix, sí que podria redirigir part de la inversió cap a altres sectors com l'immobiliari o el de les energies fòssils", indica Dolz de Espejo.
Trump diu que no renovarà el mandat de Jerome Powell, la qual cosa genera inquietud sobre la independència futura de la Fed
Quant a la política monetària, Trump ha expressat la seva intenció de no renovar el mandat del president de la Fed, Jerome Powell, el que ha generat inquietud entre els experts sobre la independència de la Reserva Federal sota una victòria republicana. Això podria conduir a un risc més gran d'inflació, primes i corbes de tipus d'interès més altes i pronunciades. A més, s'anticipa una volatilitat més gran del dòlar davant altres divises fins que es resolguin les incògnites electorals.
Se suposa que la Reserva Federal és independent, però Trump podria tenir l'oportunitat d'anomenar un president a la seva mesura, encara que ara per ara no ha pressionat la Fed en els seus discursos. Per exemple, al setembre va dir que els tipus eren massa alts, però també que la inflació és un destructor de països. En l'altre bàndol, si l'economia desaccelera, la Fed podria baixar tipus facilitant Trump argumentar que estan ajudant Biden a guanyar les eleccions. Encara que es diu que la Fed no sol actuar l'any electoral, el 2004 van apujar els tipus amb força i el 2008 van fer el contrari. "També podria anar reemplaçant membres del Consell del Banc Central, i té candidats de renom amb visions procreixement com a Judy Shelton, Kevin Warsh o el famós Arthur Laffer, que va demostrar, amb Reagan, que baixar impostos augmenta la recaptació en estimular el creixement i reduir l'economia submergida", explica l'expert de Mutuactivos.
Algunes persones de l'entorn de l'expresident parlen d'un aranzel del 60% a les importacions de la Xina o un d'universal del 10% sobre totes les importacions que podria fer molt mal a les empreses tecnològiques... que no són de l'ala de Trump. A més, més tarifes impactarien en els preus. També ha promès un gran pla de deportacions, que redundaria en una menor població activa i més pressió en els salaris i els preus.
Però creiem que el període 2017-2021 no és comparable a l'actual. Tenim una economia en una fase més tardana del cicle, més endeutada, amb més inflació i més ajustada i unes valoracions més elevades. "Tot això faria difícil que pogués implementar mesures de despesa i proinflacionistes com les que hem esmentat. I si ho fa podria portar que els mercats tinguessin menys paciència", conclou Ignacio Dolz de Espejo.
Efecte a Europa
El resultat de les eleccions als Estats Units al novembre podria tenir repercussions crucials per a Europa. El banc nord-americà Goldman Sachs assenyala en un recent informe que la continuïtat de l'administració Biden mantindria l'actual política cap a Europa, però una administració republicana, especialment sota el lideratge de Trump, probablement generaria canvis significatius tant en l'àmbit econòmic com en el geopolític. A escala econòmica, la recent ampliació de l'acord comercial entre la UE i els Estats Units, que van eliminar temporalment els aranzels imposats per l'era Trump sobre metalls europeus, podria enfrontar tensions econòmiques novament després de l'expiració d'aquesta suspensió el 2025, amb l'entrada de la nova administració nord-americana.
Malgrat les incerteses, durant el seu anterior mandat, Trump va ser beneficiós per als inversors de Wall Street, ja que els mercats van experimentar un notable rendiment positiu, amb l'índex S&P500 augmentant-ne al voltant del 70% i el Nasdaq 100 més del 150% durant el període 2016-2020. En el període de Biden –va accedir a la presidència del 20 de gener de 2021- i, fins ara, el S&P 500 ha pujat un 29,6%, en tant que el tecnològic Nasdaq ha guanyat el 33,5%. En el cas de Biden, s'ha enfrontat al ral·li de pujada de tipus del seu banc central que va causar fortes pèrdues el 2022.