Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia, revelarà a primers de juliol el que és un secret a veus: el govern espanyol haurà de reformar l'acomiadament improcedent, en concret la indemnització que actualment és de 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats. El que obligaria el Ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, a sotmetre els canvis normatius al diàleg social. Davant de l'evidència, les parts ja han anat prenent posicions per al debat que s'acosta. Aquest divendres, el grup Sumar -que lidera Yolanda Díaz que, com a ministra de Treball, serà la responsable de la futura reforma- ha presentat en el Congrés una proposició no de llei per impulsar una reforma d'aquesta modalitat d'acomiadament.
Però Sumar no és l'única que ha fet un pas a l'endavant. Els sindicats aprofitaran per sol·licitar canvis legislatius de gran importància, recuperant algunes de les mesures suprimides pel Partit Popular el 2012. Però Díaz tindrà endavant el PSOE i a la patronal que rebutja de ple modificar l'acomiadament. El president de la CEOE ha comentat que aquest punt -que UGT va posar a sobre de la taula- es va quedar fora de la negociació de la reforma laboral, ja que hauria impossibilitat un acord a tres bandes. Llavors, el govern espanyol i els sindicats es van conformar a assegurar mesures per reduir la temporalitat.
Bolaños té com a data límit el 28 de juliol per fer pública la "decisió de fons" (una espècie de resolució) del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) que determina que Espanya viola l'article 24 de la Carta Social Europea. Si per a aquell dia no ha publicat la decisió del CEDS, s'aixecarà l'embargament i el mateix Comitè podria donar-lo a conèixer, però també les parts del procés -UGT va presentar una reclamació el 2022 davant del CEDS-, o fins i tot, el Ministeri de Treball. És un dels temes estrelles de Díaz per a aquesta legislatura.
El PSOE i Sumar, en el seu programa de govern, s'han compromès a donar compliment a la Carta Social Europea, encara que amb una redacció agafada amb pinces: "establir garanties per a les persones treballadores davant l'acomiadament, donant compliment a la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en els supòsits d'extinció de la relació laboral." Però tampoc no és que la Carta Social Europea sigui molt explícita. L'article 24, al qual recorre UGT, determina:
a) el dret de tots els treballadors a no ser acomiadats sense que existeixin raons vàlides per a això relacionades amb les seves aptituds o la seva conducta, o basades en les necessitats de funcionament de l'empresa, de l'establiment o del servei;
b) el dret dels treballadors acomiadats sense raó vàlida a una indemnització adequada o a una altra reparació apropiada.
Indemnització reparativa
Jesús Cruz, catedràtic de Dret Laboral de la Universitat de Sevilla, aclareix que la terminologia de la Carta Social Europea d'"acomiadament sense raó vàlida", es refereix als acomiadaments il·legals amb dret a indemnització, que a Espanya es limita a l'"acomiadament improcedent". La referència a una "indemnització adequada o a una altra reparació apropiada" és el que s'ha anat denominant indemnització "reparativa", que Díaz va aclarir que ha de reparar "adequadament els danys causats quan algú és acomiadat injustificadament" i que el cost "sigui prou dissuasiu".
Però el temps es va esgotant i els agents socials estan movent fitxa. CC. OO. ha realitzat recentment una jornada denominada "La Reforma de l'Acomiadament" al Congrés dels Diputats. L'artífex de l'encontre, Antonio Baylos, catedràtic de Dret del Treball i principal inspirador de les posicions del sindicat en matèria laboral, va reconèixer que la reforma laboral "no va abordar el tema de l'acomiadament", donant prioritat a la temporalitat. Tanmateix, declara que "és el moment, ara, amb la recuperació econòmica i davant de la necessitat d'impulsar un escenari de plena ocupació, en cas de revisar el marc institucional que regula l'acomiadament". El jurista declara obertament la necessitat d'obrir un debat sobre "les diferents formes d'acomiadament i els seus efectes, sense limitar-se als elements més cridaners de la regulació", amb referència a l'acomiadament improcedent, l'únic que està en dubte per la Carta Social Europea.
Fernando Luján, vicesecretari general de Política Sindical d'UGT i artífex de la reclamació, insisteix que Espanya viola la Carta Social Europea, per la qual cosa "haurà de corregir la seva legislació sobre l'acomiadament improcedent". Tanmateix, assenyala a ON ECONOMIA que "una altra cosa és aprofitem aquesta obligació, per introduir altres temes que, encara que estiguin relacionats amb l'acomiadament, no assoleixen a la decisió sobre el fons que ens obliga". Però Luján insisteix que la prioritat és "discutir com adaptem la nostra legislació a un tractat internacional de drets humans socials que Espanya viola".
CEOE mai no es manifesta de coses que no són sobre la taula i prefereixen esperar a veure els passos del govern espanyol. No obstant això, Garamendi sempre ha advertit que es tracta d'una línia vermella que no es pot creuar i considera que ja s'ha reformat l'Estatut dels Treballadors en aquells punts en els quals es podia concitar l'acord. En concret, sobre la reducció de la temporalitat, però en absolut sobre l'acomiadament. Abordar-lo ara seria, per a la patronal, reobrir la reforma, la qual cosa aniria contra l'esperit de consens que va permetre l'acord el 2021.
Baralla entre PSOE i Sumar
Però la reforma que defensa el Ministeri de Treball no només tindria endavant els empresaris, el que tanca la porta a un possible pacte a tres bandes, sinó també l'oposició del PSOE. La reforma de l'acomiadament ha suposat ja diverses topades entre els dos socis de govern, però el més greu es va produir a compte de la tramitació de la reclamació d'UGT, per l'acomiadament improcedent, en el CEDS.
Va saltar a la llum que el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va recusar d'una manera inèdita a la representant espanyola en el Comitè d'Europeu de Drets Socials, l'experta en dret laboral Carmen Salcedo Beltrán, per la possibilitat que el seu vot fallés contra el govern espanyol. La ministra Díaz, igual com UGT, van demanar públicament el ministre que no interferís en el procés obert contra Espanya després de la reclamació del sindicat.
Un altre dels debats oberts és sí, la decisió de fons del CEDS té caràcter vinculant per als governs que han firmat la Carta Social Europea (renovada), i Espanya ho va fer el 2017. Des de la patronal consideren que no, i els sindicats i el Ministeri de Treball, consideren que sí. Fins i tot que amb la decisió, els jutges espanyols poden acollir-se directament, encara que el govern espanyol optés per no reforma l'Estatut dels Treballadors. Luis Jimena Quesada, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València i company de Salcedo Beltrán, defensa que, sense cap dubte, les "decisions del CEDS són d'obligat compliment". Caldrà esperar a veure la posició que defensa Félix Bolaño, quan faci pública la "decisió de fons" i la posició del seu Ministeri.
Sumar presa la davantera
Davant d'una baralla entre germans, Sumar ha preferit prendre la davantera, deixant clar que lluités, amb o sense el PSOE, per modificar l'acomiadament. "Acabem de registrar una iniciativa parlamentària per aconseguir que a Espanya l'acomiadament injust respongui a una reparació real dels danys causats a les persones treballadores", ha anunciat la portaveu de Treball de Sumar en el Congrés, Verónica Martínez, en el seu compte de 'X', abans conegut com a Twitter.
En concret, Sumar insta al govern espanyol -del qual forma parteix- a adoptar les mesures necessàries perquè la legislació espanyola doni compliment a la Carta Social Europea. Segons la proposta, la indemnització que correspon a l'acomiadament hauria "de reflectir el dany real i tangible causat a la persona com a resultat de la pèrdua de la seva ocupació. No només per la pèrdua d'ingressos, sinó també per l'augment de l'estrès, que pot persistir fins i tot després de trobar una altra feina."