CCOO ha plantejat al Ministeri de Treball una pujada mínima de 82 euros per a l'SMI, encara que UGT demana directament 1.100 euros, i la CEOE en demana 40. El sindicat entén que l'alça del salari mínim (SMI) per a 2023 ha d'estar a la banda màxima de la proposta dels experts i situar-se entre els 1.082 euros (màxim de la proposta dels experts) i els 1.100 euros mensuals per 14 pagues després d'una reunió mantinguda amb els sindicats i amb l'absència de la CEOE. Per la seva part, encara que els empresaris no s'han assegut a negociar a la taula, han remès una proposta en la qual ofereixen una pujada de 40 euros, per sota del mínim de 46 euros proposat per la comissió d'experts que centra el debat. I amb algunes peticions.

En declaracions remeses als mitjans després de la reunió mantinguda al Ministeri de Treball, la secretària confederal d'Acció Sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha explicat que des del Govern no s'ha fet cap proposta en concret" i que l'objectiu és continuar treballant amb l'objecte de l'acord. Des del sindicat han traslladat que la seva proposta passa per un increment salarial "a la banda màxima" entre els 1.082 i els 1.100 euros bruts en 14 pagues, davant els 1.000 vigents, per fer front a la forta pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors més vulnerables. Vicente també ha enlletgit l'absència de la CEOE a la reunió que, tal com va avançar ahir, ha enviat la seva proposta per escrit.

Per la seva part, el vicesecretària general de Política Sindical, Fernando Luján, ha explicat que en la reunió "hem defensat que e l'SMI pugi un 10% fins als 1.100 euros. El propi Govern ha dit que per mantenir el poder adquisitiu de les pensions han de pujar per a 2023 un 8,5%. Té compromesa a la Carta Social Europea que perquè no hi hagi treballadors i treballadores pobres, s'ha d'arribar al 60% del salari mitjà a Espanya, i els nostres estudis diuen que aquest salari mig net està per sobre dels 1.100 euros, per tant, és una xifra molt estimable per la nostra part".

Respecte a l'absència de la CEOE, la dirigent de CCOO ha declarat que "desconeixem el motiu pel qual no han acudit a un procediment que és un procediment de consulta recollit a l'Estatut dels Treballadors (...) tenim l'obligació de venir a una reunió d'aquestes característiques". Lujan ha fet "una apel·lació a les patronals perquè recuperin el seny. És important per a les empreses també el Diàleg Social i debatre quin ha de ser el SMI per a les persones treballadores. Haurien de ser a la taula amb els sindicats i el Govern. Cal negociar i arribar a acords. Entre tots hem de contribuir a millorar el nostre país".

De moment, no hi ha data per a cap altra reunió, encara que els sindicats, únics asseguts a la taula, han demanat que Treball porti ja a aquesta pròxima cita una proposta de Govern. L'informe del comitè d'experts presentat aquest dilluns passat planteja una pujada del salari mínim interprofessional per a 2023 d'entre el 4,6% i el 8,2%, amb el que podria assolir un màxim de 1.082 euros bruts mensuals en 14 pagues, amb dues pujades intermèdies del 5,4% i 6,6%.

Proposta empresarial

Per la seva part, la CEOE ha plantejat una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) del 4% el 2023, la qual cosa el situaria en 1.040 euros bruts al mes en 14 pagues davant els 1.000 euros vigents, i amb incentius per al sector agrari. En un comunicat, la patronal ha explicat aquest dimecres que aquesta és la posició acordada per la Junta Directiva de la CEOE (que s'ha reunit avui per aprovar els nous òrgans de Govern) i que s'ha remès després de la reunió convocat aquest matí pel Ministeri de Treball i a la qual no han acudit.

La CEOE explica que aquest increment del SMI del 4%, estaria per sobre de l'increment salarial mig pactat als convenis firmats el 2022 (3,03%) i de la pujada aplicada als funcionaris (3,5%). Però la patronal supedita aquesta pujada al compliment de dues peticions. D'una banda, un règim de deduccions aplicables al sector agrari, consistent en una reducció del 20 % sobre la quota empresarial per contingències comunes, que s'afegiria als incentius vigents.

I per un altre, un canvi en la llei que regeix els contractes del sector públic per poder repercutir l'increment del SMI als contractes en execució, una petició de la patronal que ve ja de lluny i que siempres han rechazdo des del Ministeri d'Economia. La CEOE afegeix que són "conscients" de l'impacte de la inflació en les rendes més baixes, mentre consideren que la prioritat el 2023 és el manteniment de l'ocupació del col·lectiu afectat pel SMI, per a la qual cosa "és necessari dur a terme un increment compassat amb aquest context". La proposta de la CEOE està per sota de la banda inferior del comitè d'experts que ha plantejat al seu informe un increment per a 2023 d'entre el 4,6 % i el 8,2 %.

Petició a la CEOE

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha tornat a demanar aquest matí al president de la CEOE, Antonio Garamendi, que se sumeix a la taula encara que ha valorat que hagi remès una proposta. "Li demano el senyor Garamendi que en els propers dies se sumi a la taula per dialogar", ha recalcat Díaz que ha incidit que es treballa "en la possibilitat d'assolir un acord". La responsable s'ha sumat així als sindicats que han enlletgit l'absència de la CEOE que va donar la setmana passada per trencat el diàleg amb Treball fins que no es rectifiqui una esmena pactada amb Bildu sobre el control de les causes dels ERO per la Inspecció.

La decisió de pujar el SMI és prerrogativa del Govern, prèvia consulta amb els agents socials però sense requerir un procés de negociació en el diàleg social.
Els terminis ajustats que es manegen, en espera d'una nova reunió la propera setmana on el Govern porti ja la seva proposta concreta, poden fer que l'aprovació de la pujada es produeixi ja el 2023, encara que sempre s'aplicaria amb efectes retroactius