Ni els sindicats, ni el ministeri de Treball ni tampoc la patronal veuen amb bons ulls la proposta que va fer el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, d'augmentar progressivament el període de càlcul dels 25 anys actuals fins als 30. Escrivà havia proposat que, dels darrers 30 anys, el contribuent pugui descartar els dos pitjors per tal d’ajustar la pensió. Però ni tan sols això ha convençut la ministra de Treball, Yolanda Díaz, al partit soci de govern del PSOE, Unides Podem, ni als líders sindicals.
El ministre va fer pública la seva proposta de reforma dilluns a la tarda i Unides Podem, soci de la coalició, no va trigar a desmarcar-se. Fonts del partit van reconèixer a diversos mitjans, com Europa Press o Eldiario.es, que aquesta proposta no els representava, i hores després els líders del partit al Congrés, Jaume Asens i Pablo Echenique, la van criticar, en un nou episodi de desacords entre els membres del govern.
Des de Mèxic, on es troba per participar en la Fira Internacional del Llibre, la ministra de Treball Yolanda Díaz va assegurar que aquesta proposta suposa “una retallada de drets” i un “enduriment” de les condicions. "El període de càlcul a Espanya estava inicialment en vuit anys, després es va estendre a 15 i amb la nova llei, que entrarà en vigor l’any 2027, es va ampliar a 25 anys i encara no ha entrat en vigor”, va recordar la ministra. “Estem treballant en la recuperació de drets i això és un enduriment. No compartim aquesta visió”, ha afegit.
En una línia similar, però menys dura, el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, ha assegurat que el ministre “s’equivoca” abordant l’increment dels anys de càlcul. Amb tot, ha sigut menys dur que Díaz i ha assegurat que es tracta d’una mesura més aviat neutra. En el mateix sentit s’ha manifestat el secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, que creu que es tracta d’una mesura que “no genera consens” i que, per tant, “no és necessària”. Ha recordat que, de les mesures sobre la taula de diàleg entre agents socials i govern, és l'única “que no és una recomanació del Pacte de Toledo”.
Les crítiques de la patronal, que tampoc està satisfeta amb les propostes d’Escrivà, van sobretot en el sentit de l’endarreriment de Moncloa en la negociació per reformar el sistema de pensions. La nova proposta ha d’estar enllestida a finals d’any i el recentment reelegit president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, ha dit que veu “complicat” que es produeixi aquest nou pacte.
Pacte de Toledo
L’any 1995 els agents socials i el govern van començar a debatre sobre la sostenibilitat del sistema de pensions i com mantenir-lo davant l’envelliment de la població i les jubilacions massives que es preveuen en els anys vinents dels baby-boomers (generació nascuda entre els anys 1957 i 1967). A les propostes sorgides aleshores se les coneix com a Pacte de Toledo, que és el nom que va rebre la comissió del congrés de diputats al respecte.
Els eixos essencials sorgits d’aquell pacte, que també preveu una anàlisi i revisió de l’evolució del sistema de pensions, serveixen encara avui per reivindicar les necessitats de consens a l’hora d’abordar noves modificacions. És per això que Àlvarez, d’UGT, ha esmentat el pacte de Toledo a l’hora de comentar les propostes.
L’any 2011, la reforma de les pensions va ampliar el període de càlcul de les pensions sobre la base de cotització dels 15 anys als 20 en un primer tram i als 25 en el segon. Des del gener d’aquest 2022, les pensions es calculen d'acord amb els darrers 25 anys treballats i les ampliacions d’anys de càlcul suposen habitualment una reducció del que es cobra a les pensions, ja que els salaris acostumen a augmentar a mesura que avança una carrera laboral.
Les altres propostes d’Escrivà van tenir una millor rebuda. Entre elles, hi ha la d’incloure una millora en les llacunes de cotització de les dones, així com pels homes que hagin vist reduïda la seva cotització després de tenir un fill. El ministre de Seguretat Social també ha proposat treure el topall de les bases de cotització de les pensions i també la pensió màxima, proposta que no ha agradat a la patronal però sí als sindicats.
D’altra banda, vol vincular per llei la base màxima de cotització a la revalorització de les pensions —és a dir, a la mitjana d’IPC del darrer any— i fixar un increment adicional anual d’1,154 punts per sobre de la inflació entre 2025 i 2050. Això suposarà un augment total del 30% en termes reals.