Dels 32 municipis catalans que superen els 40.000 habitants, en 25 d'ells el salari mínim interprofessional (SMI) està sota -en alguns, fins i tot, molt per sota- del 60% del salari mitjà que es cobra a les esmentades ciutats. Això implica que els 1.184 euros al mes (per 14 pagues) que ha aprovat el govern espanyol queden curts per fer davant el nivell de vida en aquestes 25 ciutats on els salaris són per sobre de la mitjana espanyola que determina el salari mínim. Dit a la inversa, en 7 grans municipis de Catalunya, l'SMI en compleix amb l'objectiu del 60% del salari mitjà. D'altra banda, perquè l'SMI es pogués equiparar amb el salari mitjà dels residents a Catalunya, s'hauria d'elevar 174 euros cada mes.

El salari mínim interprofessional (SMI) era fa una dècada testimonial, ja que era molt inferior als salaris que es cobressin a Espanya, segons assenyalen els sindicats i el Govern espanyol. Aquest és un dels arguments que esgrimeix la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per argumentar que aquests treballadors han de ser com els altres i pagar l'IRPF: "l'SMI ja no és un salari de subsistència, sinó acord amb les necessitats bàsiques". Això es deu que des d'organismes com l'OCDE o la Comissió Europea recomanen als estats que el salari mínim s'equipés al 60% de salari mitjà que es cobra a cada país.

Una pretensió política que ha elevat l'SMI en els últims 10 anys de 655 euros al mes a 1.184, el 81%, mentre que en els deu anys anteriors, l'increment es limités a 85 euros, el 15%, des de 570 a 655 euros.

Però els països no són homogenis i es produeix una profunda bretxa territorial entre uns territoris i d'altres. Des de les patronals CEOE i Cepyme s'ha defensat que el salari mínim interprofessional no s'apliqui per igual en tots els territoris -comunitats autònomes o fins i tot per províncies-, sinó que vagi d'acord amb els salaris mitjans de cada zona. Des del Govern espanyol i els sindicats rebutgen de ple tal hipòtesi i consideren que la pujada equivalent a tot Espanya ajuda a trencar la bretxa salarial entre territoris, apropant els més baixos als més alts. De moment, triomfa aquesta última tesi.

SMI català

A Catalunya s'han alçat veus demanant en SMI català a fi d'evitar l'efecte contrari: que els treballadors que cobren l'SMI establert per a la mitjana d'Espanya tinguin dificultats a l'hora d'accedir a serveis i productes d'acord amb els salaris mitjans dels municipis on resideixen. Un recent informe de Cepyme estableix que l'SMI queda curt en les quatre comunitats amb salaris mitjans més alts: la Comunitat de Madrid, País Basc, la Comunitat Foral de Navarra i Catalunya, de major a menor salari.

Però també dins de cada territori, es poden produir diferències, ja que no en tots els municipis i províncies catalans són iguals els salaris. Amb dades que maneja el Departament d'Empresa i Treball es pot determinar en què municipis i, fins i tot, províncies el salari mínim aprovat en el Consell de Ministres queda per sota del 60% dels seus salaris mitjans de cada població. No obstant això, la informació dels salaris mitjans és de 2023. Per evitar el salt de dos anys, la comparació s'ha realitzat amb el salari mitjà de 2023 i l'SMI de 2024 (1.134 euros mensuals, 15.876 d'anuals), determinat amb el número de l'any anterior, en ambdós casos sobre el salari brut.

El salari mitjà a Catalunya és de 30.515 euros a l'any i el 60% queda en 18.309 euros, 174 euros al mes inferior als 1.134 euros de l'SMI que va regir l'any passat també a Catalunya. Per províncies, a Barcelona els assalariats de l'SMI haurien de cobrar 227 euros més al mes, per complir el 60% del salari mitjà de la província i a Tarragona, només hauria d'augmentar en 27 euros al mes. Els assalariats de Lleida i de Tarragona han cobert l'objectiu del 60% en relació amb els seus salaris mitjans, en concret, en Girona supera 19 euros al mes la mitjana de l'SMI nacional i a Lleida 35.

Municipis en pèrdua

Amb referència als grans municipis de més de 40.000 habitants, aquests són els 25 que haurien d'incrementar l'SMI per complir-ne amb l'objectiu del 60% de salari mitjà que es cobra a les ciutats:

  • Esplugues de Llobregat: 547 € més al mes.
  • Gavà: 428 € més al mes.
  • Sant Cugat del Vallès: 397 € més al mes.
  • Viladecans: 379 € més al mes.
  • Cornellà de Llobregat: 363 € més al mes.
  • Barcelona: 325 € més al mes.
  • Hospitalet de Llobregat: 364 € més al mes.
  • Robí: 213 € més al mes.
  • Sant Feliu de Llobregat: 195 € més al mes.
  • Tarragona: 169 € més al mes.
  • Sabadell: 148 € més al mes.
  • Vilanova i la Geltrú: 147 € més al mes.
  • Sant Boi de Llobregat: 147 € més al mes.
  • Mollet del Vallès: 143 € més al mes.
  • Girona: 130 € més al mes.
  • Mataró: 129 € més al mes.
  • Vilafranca del Penedès: 127 € més al mes.
  • Vic: 112 € més al mes.
  • Prat de Llobregat: 85 € més al mes.
  • Manresa: 82 € més al mes.
  • Cerdanyola del Vallès: 60 € més al mes.
  • Granollers: 59 € més al mes.
  • Badalona: 56 € més al mes-
  • Lleida: 50 € més al mes.
  • Terrassa: 15 € més al mes

Municipis amb guany

  • Reus: 14 € per sobre de l'SMI espanyol
  • Igualada: 19 € per sobre de l'SMI espanyol
  • Castelldefels: 21 € per sobre de l'SMI espanyol.
  • Figueres: 116 € per sobre de l'SMI espanyol.
  • Santa Coloma de Gramenet: 149 € per sobre de l'SMI espanyol.
  • Blanes: 159 € per sobre de l'SMI espanyol.
  • Lloret de Mar: 226 € per sobre de l'SMI espanyol.