Abans que acabi el 2022, el govern espanyol haurà de decidir quant apuja el salari mínim interprofessional (SMI), avui en 1.000 euros i 14 pagues. Com a mínim es dona per fet un augment fins als 1.049 euros, xifra apuntada a l'informe del comitè d'experts reunit pel Ministeri de Treball. Però els sindicats demanen 1.100 euros per recuperar part del poder adquisitiu perdut aquest any per la inflació. En aquests dies s'espera el nou informe del comitè que ha d'actualitzar les xifres que serviran de referència per a la pujada de l'any vinent, però també una anàlisi sobre l'impacte de les pujades de l'SMI en l'ocupació. Es tracta d'una prestació que cobra el 9% de la població assalariada, 1,4 milions de persones, segons la Fundació Iseak.
El Govern d'Espanya està dividit amb la pujada de l'SMI. La facció socialista aposta per limitar-se al compromís de situar l'SMI en el 60% del salari mitjà que es cobra a Espanya. Yolanda Díaz, ministra de Treball i portaveu d'Unidas Podemos (UP) al govern espanyol, ha reiterat la necessitat de contemplar l'alta inflació que ha fet perdre poder adquisitiu als treballadors. O el que és el mateix, s'alinea amb les tesis sindicals i s'apropa als 1.100 euros, encara que sense detallar cap xifra.
Una anàlisi d'ON ECONOMIA revela que el poder adquisitiu dels treballadors que perceben l'SMI ha crescut de mitjana en els últims 40 anys, un 0,61%, ja que el salari ha pujat un 4,44% de mitjana, mentre que la inflació ho ha fet un 3,83%. Vist segons el color del governant, sumant els 26 anys d'executius socialistes (inclosos els tres últims del govern de coalició amb UP), els assalariats amb SMI han guanyat un 0,88% de poder adquisitiu de mitjana, mentre que en els 15 anys d'executius del PP, el guany es redueix a una mitjana del 0,13% anual.
Més pèrdues que guanys
Una altra conclusió que s'obté de la recent història de l'SMI és que han estat més els anys en què els assalariats amb SMI van perdre poder adquisitiu, en 23 ocasions, que els anys en què van guanyar-ne, 18 anys, per la qual cosa els increments de poder adquisitiu s'han concentrat en uns pocs anys. Amb diferència, l'augment més voluminós de poder adquisitiu va ser el 2019 quan Pedro Sánchez va incrementar l'SMI un 22,3% (de 736 euros per 14 pagues a 900 euros) i l'any va tancar amb una inflació mitjana del 0,7%. La segona pujada més gran es va produir el 2017 amb Mariano Rajoy, que va elevar un 8% l'SMI amb una inflació de l'1,95%.
Però si Pedro Sánchez té l'honor d'anotar-se l'increment de poder adquisitiu més important, també suma la pèrdua més gran que es produirà aquest any. El gener de 2022 l'SMI va pujar el 3,62%, però una inflació del 8,5% (a falta de desembre) ha minvat el poder adquisitiu d'aquest col·lectiu un 4,9%. La segona pèrdua més important va ser el 1984 amb Felipe González.
Balanç negatiu de Felipe González
Per ordre cronològic, Felipe González representa el període més negatiu per als treballadors amb SMI, ja que el seu poder adquisitiu va perdre de mitjana un 0,69% en els 14 anys de govern, amb una reducció propera al 10% en tot el mandat. També és cert que en aquells anys hi va haver inflacions superiors al 12%, quatre punts més que la d'aquest 2022. De fet, la inflació mitjana va ser d'un 6,8%, mentre que de mitjana l'SMI va pujar el 6,1%, insuficient per compensar l'assot de l'IPC. L'arrencada de González va ser impactant, ja que va pujar l'SMI un 13,1% en els seus primers pressupostos generals de 1983 (l'SMI es fixa en aquesta llei), però la inflació del 12,17% va limitar l'augment del poder adquisitiu a un 0,93%. Però l'any següent aquests assalariats van perdre un 4,26% de poder adquisitiu, ja que malgrat elevar el salari mínim un 8%, la inflació va ser del 12,3%. En els 14 anys del seu govern, en 11 es va perdre poder adquisitiu i només en 3 es va augmentar.
Pèrdues amb José María Aznar
En el període de José María Aznar els treballadors van perdre un 0,69% de poder adquisitiu cada any, el mateix percentatge que amb González. En la seva etapa de govern, l'SMI va pujar de mitjana un 2,1% anual, però la inflació va ser del 2,8%, amb un saldo negatiu del 0,69%. Ara bé, encara que la mitjana anual és la mateixa amb els dos presidents, els vuit anys d'estada d'Aznar a la Moncloa, davant els 14 de González, fa que la pèrdua acumulada en l'etapa popular sigui el 5,5%, la meitat que amb González. Amb Aznar, en sis ocasions va caure el poder adquisitiu d'aquests assalariats i en dos el van incrementar. El pitjor descens, un 1,55%, es va produir el 2001, i el guany més gran, un 0,63%, es va donar el primer any de José María Aznar quan l'SMI va pujar un 2,6%.
Zapatero inaugura un període de guanys
José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) i Mariano Rajoy (PP) van donar més impulsos que els seus predecessors al poder adquisitiu dels assalariats amb SMI, en part per la contenció de la inflació especialment amb el popular. En els vuit anys de Zapatero la pujada mesurada del salari mínim va ser el 4,25% contra una inflació del 2,69%. Cosa que va suposar un augment de l'1,56% anual del poder adquisitiu, el 12,5% en tot el seu període. En els seus vuit anys de mandat es va incrementar el poder adquisitiu en els sis primers i es va perdre en els dos últims.
Rajoy, beneficiat per la baixa inflació
Amb Rajoy el poder adquisitiu va augmentar de mitjana un 1,08%, gràcies a un augment mitjà anual de l'SMI del 2,03% i una baixa inflació del 0,95% anual. Però amb un comportament molt desigual, perquè en els primers sis anys es va congelar dues vegades; en uns altres dos les pujades van rondar el mig punt i només el 2016 es va incrementar un punt. Tanmateix, en aquell període la inflació va ser negativa (deflació), en tres ocasions. Per compensar aquestes mínimes pujades, el 2017 Rajoy va elevar l'SMI el 8% per les pressions de l'oposició per aprovar els pressupostos generals, la qual cosa es va notar també l'any següent amb un 3,98% de pujada. En conjunt, durant els set anys de Rajoy, aquests treballadors van guanyar un 1,1% de poder adquisitiu a l'any.