El Consell de Ministres d'aquest dimarts donarà el vistiplau a una pujada del 5% del salari mínim interprofessional (SMI), amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener, com va acordar el Ministeri de Treball amb els sindicats UGT i CC.OO. Una pujada que, a diferència de la de l'any passat, suposa un increment del poder adquisitiu, ja que la inflació mitjana de l'any passat va estar un punt i mig per sota de l'alça aprovada avui. Tanmateix, la inflació mitjana el 2022 va ser del 8,4% i l'SMI es va incrementar el 8%, lleugerament per sota. Després de l'increment aprovat pel Consell de Ministres, el salari mínim ha crescut un 54% des de 2019, de 735,9 euros a 1.130 euros en 14 pagues.

 

Un estudi de CC.OO. assenyala que la pujada de l'SMI ha permès reduir un terç la bretxa salarial que existeix entre el 10% d'assalariats que menys cobren i el 10% que més cobra. Així, segons les dades de salaris mitjans bruts mensuals de l'EPA sobre les quals s'ha elaborat l'estudi, el 2013 els treballadors amb salaris més alts cobraven 4.575 euros bruts al mes, mentre que la nòmina del 10% amb salaris més baixos era de 563 euros al mes.  La qual cosa significa que un treballador amb el salari més alt cobrava el mateix que 8,1 treballadors en el rang baix dels ingressos. És a dir, que la bretxa salarial entre uns i altres va ser de 8,1.

 

Tanmateix, el 2022, amb les últimes dades conegudes de salari mitjà dels espanyols, la bretxa s'ha reduït a 5,7, un terç des de 2013. Luis Zarapuz, responsable del Gabinet Econòmic del sindicat i autor del treball, atribueix el descens a les fortes pujades del salari mínim, en especial des de l'arribada al Govern del PSOE, tant en el seu primer Govern espanyol en solitari (després de la moció de censura a Mariano Rajoy), com els de coalició, primer amb Podemos, i ara amb Sumar. "Els salaris més baixos han crescut molt més, que els més alts, encara que aquests últims també han crescut", assenyala l'economista del sindicat.

Així, el salari mínim interprofessional augmenta de 2019 a 2022 (anys sobre els quals s'ha fet l'estudi) un 35% (de 736 euros mensuals per 14 pagues a 1.000 euros), cosa que ha permès que el salari mitjà de la desena part dels treballadors amb sous més baixos pugi un 23%, mentre que el salari mitjà dels sous més alts ho ha fet un 9,7%, i això ha permès escurçar la bretxa salarial. Zarapuz apunta que, a falta de conèixer les dades dels salaris mitjans de 2023 i 2024, la bretxa s'haurà reduït encara més després d'un increment del 13,5% en els dos últims anys. Molt per sobre de l'augment dels assalariats subjectes a conveni col·lectiu.

Diferències entre l'SMI i l'EPA

No obstant això, es pot ressaltar que existeix una diferència entre el salari mitjà més baix que registra l'EPA i l'SMI, ja que el primer es col·loca de sota del segon en el cas dels treballadors amb jornada completa, salari que es redueixen encara més en el cas de la jornada a temps parcial. Amb 8 hores diàries, el salari mitjà dels que menys guanyen va ser de 875 euros el 2022, mentre que es redueix a 603 euros en els quals treballen a temps parcial. En el segon decil, és a dir el 10% següent dels treballadors amb salaris més baixos, ja se supera al salari mínim.

Zarapuz insisteix que la reducció de la bretxa salarial s'ha produït en els últims anys, concretament des de l'arribada de "l'esquerra" al Govern. El 2013, amb els populars al govern espanyol, la bretxa salarial entre les nòmines més baixes i les més altes toca sostre en el 8,1 i després de 6 anys de governs de Mariano Rajoy, la bretxa es va reduir un 10%, perquè el 2018, els treballadors amb salaris més alts cobraven l'equivalent a 7,2 vegades el salari més baix, segons apunta Zarapuz.

Però si s'analitzen els quatre primers anys de Pedro Sánchez, la bretxa salarial cau de 7,2 vegades el salari més baix, a 5,7 el 2022. Una bretxa que —remarca el responsable del Gabinet Econòmic de comissions— serà menor actualment gràcies a les dues últimes pujades de l'SMI, inclosa la de 2024, que s'aprova aquest dimarts. De fet, davant una reducció en els 6 anys de Rajoy de la bretxa salarial del 8,1 al 7,2 (0,9), en els 6 de Sánchez, pendents encara de les dades de 2023 i 2024, cau de 7,2 a, aproximadament, 5 (2,2).