El traspàs de l'Ingrés Mínim Vital del govern espanyol a la Generalitat anunciat aquest dijous pel president Pedro Sánchez, després de la seva reunió amb Pere Aragonés, s'aprovarà dimarts vinent en Consell de Ministres i les administracions ja han concretat alguns detalls. El primer, que l'estat realitzarà una transferència de 2,8 milions d'euros per a la gestió d'aquest pagament destinat a famílies vulnerables. I el segon, que, com succeeix amb la Renda Garantida de Ciutadania, l'ajuda la gestionarà el departament de Drets Socials, però ho farà des de l'oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya, segons informen fonts del Govern a ON ECONOMIA.
Aquests 2,8 milions serviran, en part, per pagar els professionals que es dediquin a aquesta ajuda al SOC, dependent del Departament de Treball i Empresa, que serà la finestreta única per a aquests casos. Així, amb un reforç de personal, els actuals funcionaris no hauran de suportar més càrregues de treball. El traspàs de competències d'aquesta ajuda social per a les famílies vulnerables que, amb la pujada de 2024, cobraran entre 604 i 1.184 euros (segona la mida de la unitat familiar) es negociava des de fa uns mesos. Buscarà una "millor gestió" dels recursos, tal com ha reconegut el mateix Pedro Sánchez en una roda de premsa posterior a la reunió en la qual no ha donat gaires detalls.
Segons xifres actualitzades al novembre, a Catalunya hi ha actualment 78.453 prestacions actives de l'Ingrés Mínim Vital sobre un total de 717.842 en tot l'Estat, cada vegada més a prop de les 800.000 llars que s'havia marcat com a objectiu el ministeri al seu dia. O sigui, que el 10,93% del total d'ajuts de tot l'Estat passaran a ser gestionades pel Govern. Aquests ajuts arriben a un total de 229.679 beneficiaris a Catalunya comptant tots els membres de les famílies, de nou un 10,9% sobre els 2.102.922 milions a tot Espanya.
Traves i denegacions
Les traves burocràtiques, les revisions de percepcions de rendes que van fer que molta gent deixés de cobrar o en cobrés menys sense ser avisats i múltiples errors han generat centenars de queixes en l'Ingrés Mínim Vital, gestionat fins ara pel ministeri de Seguretat Social i Migracions. José Luis Escrivá, ministre fins al recent nomenament d'Elma Saiz després de la investidura de Sánchez, va defensar en diverses ocasions que era difícil arribar a les famílies més vulnerables i també que algunes famílies sol·licitaven l'ajuda sense necessitar-la. Va arribar, de fet, a liderar una campanya amb autobús per donar a conèixer l'ajuda sobre el terreny.
Però als barris, la realitat percebuda després de desenes d'entrevistes realitzades per ON ECONOMIA és que nombroses famílies es veuen atrapades per una teranyina burocràtica molt difícil de superar. Criteris poc clars, requisits excessius i funcionaris amb decisions contradictòries deriven en situacions de tota mena, segons han explicat en diverses ocasions responsables de Serveis Socials i plataformes ciutadanes de diversos municipis.
"La burocràcia fa molt difícil aconseguir aquesta ajuda. De vegades ens arriben ciutadans amb informes negatius de la Seguretat Social en els quals ni tan sols nosaltres no entenem el motiu de la denegació, per la qual cosa no podem treballar per solucionar-lo", va explicar Álvaro Revilla, director general de l'Àrea Social de Fuenlabrada i membre de l'Associació de Directors de Serveis Socials, que fa temps que denuncia les carències en el sistema.
L'advocada Rocío Blanco Vidal, de Palència, va relatar un cas en el qual a una família li van restar de l'Ingrés Mínim Vital una ajuda que percebien per un fill que tenia una incapacitat del 95%, "quan això no és un ingrés familiar i el Tribunal Superior de Justícia els va donar la raó". Però elevar-lo a la justícia és un cost de temps i diners, moltes vegades inaccessible per a aquest tipus de famílies.
De fet, segons una informació a què va tenir accés ON ECONOMIA per fonts de la Seguretat Social, la denegació o inadmissió de l'Ingrés Mínim Vital és molt superior a les peticions aprovades. A mes d'agost, s'havien tan sols aprovat 693.595 sol·licituds de les 2.679.354 rebudes. Entre les més de 200.000 cancel·lades, les 2.730 suspeses, les 900.000 denegacions, les 570.756 inadmissions i les 293.552 per llavors pendents, sumaven gairebé 2 milions de sol·licituds sense aprovar (un 76% del total) i 1,5 milions han estat tombades entre inadmissions i denegacions.
Falta de professionals
Paral·lelament, els sindicats de la Seguretat Social van arribar a convocar una vaga per la incapacitat, després de la pèrdua de personal dels últims anys, de fer front al gran augment de càrrega de treball pels nous ajuts i prestacions, sobre tot l'Ingrés Mínim Vital. La vaga es va saldar després de la promesa de creació de l'Agència de la Seguretat Social i de 2.500 contractacions que van arrencar en el segon semestre de l'any, però que haurà de completar la ministra Saiz, que té previst reunir-se amb els sindicats els propers dies.
En aquest context de dificultats, la Taula del Tercer Sector de Catalunya, que treballa amb les ONGs i fundacions socials, ha celebrat el traspàs a Catalunya, si bé han apuntat que "arriba tard".
En la reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès es van concretar altres aspectes importants per a l'economia catalana com el traspàs de Rodalies o la creació d'una planta de xips de l'empresa Innofab a Barcelona, que serà operativa el 2026 amb una inversió de 300 milions d'euros a Cerdanyola del Vallès.