El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha destacat aquest dimecres, davant de la Comissió del Pacte de Toledo, que la Comissió Europea (CE) "aprecia i valora" les converses prèvies amb el Govern per tirar endavant la segona pota de la reforma de pensions. Escrivá ha comentat que, durant els dos últims mesos, ha tingut reunions amb les autoritats europees per poder "incorporar detalls abans d'un tancament normatiu". Així, l'acord firmat aquest dimecres entre el Govern i els sindicats contempla una fórmula de còmput de pensions en la qual coexisteixen els 25 anys actuals amb una de nova de 29 anys amb la possibilitat d'excloure els dos anys pitjors.

"Hem hagut de revisar aquest tema de la fórmula perquè la Comissió Europea tènia una mica de dubte. Crec que al final hem convençut a la CE de la bondat de tenir aquest tipus de fórmula", ha afegit Escrivá en la seva intervenció. Segons el parer d'Escrivá, aquestes converses entre el Govern i Brussel·les faciliten "un enteniment entre les dues parts de com interpretar fites i objectius".

Els grups polítics sobre els quals se sustenta el Govern de coalició s'han mostrat favorables a la reforma del sistema de pensions acordat per l'Executiu amb la Comissió Europea i els sindicats, mentre que la dreta nacional ha expressat el seu rebuig de la mateixa. En la comissió del Pacte de Toledo celebrada aquest dimecres, els partits de Govern, PSOE i Unides Podemos, han expressat el seu suport al projecte de reforma, que aprovarà l'Executiu com a reial decret llei, així com els socis de l'esquerra, ERC i EH Bildu, que han valorat les mesures encara que han indicat possibles millores.

El diputat d'ERC Jordi Salvador ha destacat que la reforma suposa un "punt d'inflexió" i que, malgrat les "insuficiències", es garanteix la sostenibilitat del sistema i les mesures li sonen molt bé al seu grup, si bé esperaran a tenir el text que surti del Consell de Ministres. El PDeCAT, a través del seu diputat Genís Boadella s'ha mostrat també favorable al projecte de reforma, si bé ha indicat que la quota de solidaritat podria ser "més equitativa" si fos aplicada de manera progressiva. La diputada de Coalició Canària ha criticat tant els temps com la forma del projecte de reforma i ha demanat que es tramiti com a projecte de llei, encara que ha assegurat que no s'oposarà en tant que de la seva aprovació depèn l'arribada de fons europeus.

"Hem seguit les recomanacions que vostès van aprovar a la tardor de 2020"

El ministre ha assegurat durant la seva compareixença en la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo que el pròxim Reial Decret-llei sobre la reforma de les pensions que aprovarà el Govern "culminarà la modernització del sistema públic de pensions, reforçant els principis de suficiència, equitat i sostenibilitat". "Hem seguit les recomanacions que vostès van aprovar a la tardor de 2020 per traslladar-les a cinc normes de pes que ens han permès garantir el poder adquisitiu dels pensionistes i enfortir el sistema", segons ha destacat el ministre.

Entre les mesures per reforçar la suficiència del sistema públic de pensions, Escrivá ha incidit que la reforma "garanteix que les pensions mantinguin nivells raonables, tant en el cas de les contributives com en les no contributives, i assegurin permanentment el seu poder adquisitiu". Escrivá ha destacat la revalorització de totes les pensions amb l'IPC, que "permetrà mantenir la taxa de reposició en el 80% actual, la qual cosa no succeïa amb la reforma de 2013, que la situaria en el 50%". La taxa de reposició, que a Espanya és una de les més altes d'Europa, és el percentatge que la pensió suposa respecte a l'últim salari. És a dir, que si el salari era de 2.000 euros, la pensió serà de 1.600 euros (80% de taxa de reposició).

A més, Escrivá ha posat en relleu que la norma inclourà "un camí de pujades de les pensions més baixes, mínimes i no contributives que enrobustiran la seva quantia de forma notable en els propers anys". En aquest sentit, ha subratllat que "ens hem inspirat en l'itinerari de pujades del Salari Mínim aplicat durant aquesta legislatura i que tan bons resultats ha donat a l'hora d'enfortir els ingressos dels treballadors de rendes més baixes". En el cas de les pensions mínimes amb cònjuge a càrrec, el camí és cap a la convergència amb el 60% de la renda mitjana d'una llar amb dos adults el 2027 mentre que les pensions no contributives convergiran aquell mateix any amb el 75% del llindar de la pobresa d'una llar unipersonal. Aquestes han estat una de les principals peticions dels sindicats en l'útlima fase de la negociació.

També hi haurà increments addicionals al complement de bretxa de gènere en els anys 2024 i 2025. "Als dos pròxims exercicis, aquest complement pujarà, a més de l'IPC, un 10% addicional," segons ha indicat Escrivá.