La solitud pot ser una solució escollida o una conseqüència indesitjada. I més enllà dels riscos associats a la salut física i mental, té un impacte indiscutible en l'economia. No només perquè és més costós afrontar amb un sol ingrés un lloguer, una hipoteca o les despeses quotidianes. Els divorcis i separacions, a vegades, es posposen per motius econòmics i costen cars a les parelles de classes més baixes que se separen. Però a més, cada vegada més llars unipersonals són necessàries i, per tant, hi ha una major pressió de l'oferta sobre la demanda. I un estudi de la Universitat de San Pablo - CEU ha posat xifres a aquest problema: la solitud fa que calguin 3 milions d'habitatges més avui dels que faria falta amb els patrons de vida de fa 50 anys.

L'estudi La solitud a Espanya, elaborat per l'Observatori Demogràfic CEU-CEFAS, ha calculat que a Espanya viuen avui soles 5,4 milions de persones sobre un total de població de 48,9 milions. Es tracta de 8,2 vegades més al cens de 2024 que les 600.000 persones que vivien soles l'any 1970, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb una població que llavors era de 34,05 milions repartits en 8,85 milions de llars.

L'informe dirigit per Joaquín Leguina i coordinat per Alejandro Macarrón estima que "ara fan falta uns tres milions més d'habitatges que les necessàries amb les pautes familiars de fa 50 anys". Amb els patrons de vida de 1970, quan la mitjana de persones per llar era de 3,9, farien falta tres milions d'habitatges menys que ara, amb 2,5 persones per llar, en fer la mitjana comptant les persones que viuen soles. En un context en el qual la falta d'oferta davant d'una demanda creixent de llars (es creen més llars que habitatges es construeixen), la solitud es converteix en un altre factor que tensa el mercat.

Si el 1970 hi havia 19 milions d'adults emancipats a una mitjana d'edat de 25 anys residint en 8,9 milions d'habitatges familiars, el 2021 hi havia uns 33 milions d'emancipats, a una edat mitjana de 30 anys, residint en 18,5 milions d'habitatges. Segons aquests càlculs, amb la mitjana d'adults emancipats per llar de 1970, el 2021 haurien fet falta 15 milions d'habitatges, i no 18,2 milions, que són els necessaris en l'actualitat. Ni tan sols l'emancipació més tardana dels joves no és capaç de compensar l'augment de les llars unipersonals.

L'Institut Nacional d'Estadística preveu a més que les llars unipersonals continuaran creixent a més ritme que la població, passant dels 5,4 milions actuals els 7,7 milions el 2039.

En comparació amb la resta d'Europa, l'11% de població en llars unipersonals d'Espanya és més baix que la mitjana de la UE, que és de 16, i és tan sols superior a països com Croàcia, Portugal, Polònia, Irlanda, Xipre o Eslovàquia. Finlàndia, amb un 26% i Lituània (25%) lideren aquesta classificació.

L'informe ha calculat també el cost que anual que això podria tenir en despeses anuals de les famílies. Amb un cost orientatiu d'entre 150 i 200.000 euros per habitatge, 3 milions d'habitatges més fan necessària una despesa d'entre 450.000 i 600.000 milions d'euros més. Si es calcula en termes de lloguer, a una mitjana de 600 o 800 euros al mes de lloguer, les famílies haurien de gastar entre 21 i 30.000 milions d'euros a l'any, o sigui, l'1,5% del P.I.B

Les dones titulades, més soles

Per perfils, les dones representen el 54% de les llars unipersonals, una diferència que s'accentua entre els majors de 65, on són el 57% de les persones que viuen soles.

Mentre que entre els adults de menys de 60 anys la principal causa de viure només és la solteria, entre els homes de 50 a 79 i en les dones de 50 a 69 ho és el divorci. La viduïtat és la causa més comuna entre els de més avançada edat, encara que entre els homes no ho és fins als 80 anys. El 55% de les dones que viuen soles tenen 65 anys o més, mentre que entre els homes tan sols són el 27%.

Sense comptar l'edat, la solteria, doncs, és el factor més habitual per a homes que viuen sols, amb el 59% d'ells sols, per sobre del 21,3% del divorci o separació, el 12,2% de la viduïtat i un 7,2% d'homes que viuen sols malgrat estar casats. Entre les dones, la viduïtat és la causa del 43,3% de les persones que viuen soles, mentre que les solteres representen un 36,6%, per un 15,4% de separades i un 4,7% de casades.

És més freqüent la solitud entre persones amb títols superiors, especialment entre les dones, per qui tenir un títol universitari pot duplicar les possibilitats de viure sola. Un 11,7% de les dones que viuen soles de 30 a 39 anys i un 9,8% entre 40 i 49 són titulats, per un 5,9% i un 5,8% a les mateixes franges d'edat. Entre els homes, el 15% dels titulats d'entre 30 i 39 i el 14,2% entre 40 i 49 viuen sols, per un 10,9% i un 12,7% dels no titulats a les mateixes respectives franges d'edat.