Popularment, es diu que "el paper l'aguanta tot", encara que més cert és que sempre deixa registre a les hemeroteques o en l'espectre virtual. Els últims dies de cada desembre o primers de gener és un clàssic publicar les previsions de creixement de les diferents economies. Aquest any no ha estat diferent. Tanmateix, pocs són els que es preocupen de comprovar el grau d'encert d'aquestes previsions. Hisenda és un d'ells que, de la mà de Rubèn Víctor Fernández de Santiago, director del Servei d'Estudis Tributaris i Estadístics de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), ha indagat en l'encert o l'error dels pronòstics sobre el PIB i el dèficit (les dades que més interessen a l'Agència Tributària) dels principals organismes públics nacionals i internacionals. En concret, els del Banc d'Espanya, Airef i el Govern espanyol, en l'àmbit nacional, i de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i l'OCDE. Amb la següent conclusió:

  • L'error mitjà de les previsions de PIB real de les sis institucions en els quatre últims anys (de 2020 a 2024) ha oscil·lat entre 0,4 i 1,3 punts, amb un valor central de 0,8 punts. "Encara que pot semblar poc, en termes relatius sobre un augment mitjà del PIB del 4,3% suposa un percentatge d'error del 20%, xifra en absolut negligible", remarca l'autor del treball.
  • Quant a les prediccions del dèficit públic, el rang d'error és més ampli (entre 0,2 i 2,1 punts, amb un valor mitjà de 0,6 punts), i el percentatge de desviació és una cosa menor (14%), "però encara important", assenyala el responsable de l'estadística de l'AEAT.

En el cas del producte interior brut, els errors han anat a pitjor, segons l'estudi de Fernández de Santiago. Així, l'error mitjà de 2021 va ser del 15,4% entre el qual van predir les sis entitats i quan va créixer realment l'economia. L'any següent, la bretxa es va augmentar al 18,2%; el 2023 a un 26% i a dades d'abril, l'any passat es va reduir al 21,8%, encara que es dispararà quan es conegui el tancament definitiu de l'any passat. De moment, el tercer trimestre llançava un increment del 3,3%, per sobre dels càlculs publicats a l'octubre, últims utilitzades per fer l'estudi.

Diferències en l'error

Però els errors difereixen depenent de cada un dels sis pronòstics analitzats. L'estudi d'Hisenda acaba que "el millor acompliment predictiu en termes relatius del Govern des de fa un any, amb un Error mitjà absolut (EMA) conjunt de 0,4 punts (entre 0,2 i 0,5 punts per sota de l'EMA de la resta d'institucions)".

I això, què significa? Si n'agafem 2021, el Govern espanyol fallada en 1 punt percentual (PP) entre la mitjana de les seves quatre previsions del PIB per a aquell any i el creixement real. És a dir, pronostico un 7,4% i va tancar en un 6,4%. Per a aquell mateix any, l'encert més gran se l'anoten Airef i Banc d'Espanya, que només van errar en 0,88 pp; seguit de l'FMI, un 0,9 pp, la CE, el 0,98 i el pitjor resultat se l'anota l'OCDE amb un 1,3 pp d'error. El 15,4% suposa el percentatge que suposa l'EMA sobre el total del PIB real.

Governs PSOE i PP

Seguint amb el PIB i els números del Govern espanyol que serveixen, entre altres coses, per elaborar els pressupostos generals de l'Estat, el 2022 el Govern es va apuntar l'error més gran, 1,33 pp, davant el mínim de 0,8 pp que s'anota Airef. El 2023, en canvi, el Govern espanyol va afinar molt més en el seu quadre macroeconòmic, ja que la bretxa es va situar en 0,48 pp, encara que els altres també van ser més encertats. El pitjor resultat, de 0,85 pp, va ser per a la Comissió Europea. I finalment, amb les dades disponibles per a l'elaboració de l'estudi, el 2024 el Govern espanyol s'ha distanciat en 0,37 pp, davant el 0,8 pp de l'OCDE.

La revisió d'Hisenda es limita als últims quatre anys, tots ells comandats pel Govern socialista de Pedro Sánchez, i per això no en pot aconseguir una de comparativa les previsions del Partit Popular. Però en els projectes de pressupostos, va apostar per un 2,5% de creixement del PIB el 2017, amb una fallada, a l'alça, de 0,4 pp (una bretxa del 16%) i el 2018 va predir un PIB del 2,7 amb un desfasament, aquesta vegada a la baixa de 0,3 pp (11,2%). Encara que el Banc d'Espanya el va clavar aquell any i va cometre el mateix desencert que el Govern espanyol el 2017.

Dèficit públic

El dèficit públic és, clarament, més complicat de calcular d'acord amb els resultats obtinguts per Fernández de Santiago, molt més erràtics en el temps que els del PIB. Així, l'error mitjà absolut el 2021 dels sis pronòstics analitzats va ser del 20,6%; el 2022, cau al 7,9%; l'any següent, del 12,6%, per tornar a reduir-se a un 5,4% per a aquest any amb uns càlculs que han deixat fos l'impacte pressupostari de la DANA, per exemple.

Sobre els encerts del Ministeri d'Economia i el d'Hisenda, el 2021 es va desviar 1,47 pp (el més allunyat va ser l'OCDE -2,13 pp- i el més encertat, el Banc d'Espanya -0,58 pp). El següent any, la bretxa del Govern espanyol va ser de 0,55 pp (el màxim, coincidint amb l'OCDE, i el mínim, 0,2 pp, de l'Airef). El 2023, els pols s'inverteixen i el Govern espanyol i l'OCDE són els més encertats, amb un erro de 0,3 pp, i l'FMI, amb 0,58, s'anota el desencert més gran. Amb grana cautela, el 2024, la previsió del Govern a la primavera coincidia amb el dèficit de llavors (igual com l'Airef) i el Banc d'Espanya tenia una EMA de 0,47 pp.