Intuïció, desconfiança en el futur, consell de les entitats bancàries? Els inversors en fons d'inversió, que ja mouen la xifra històrica de 320.644 milions d'euros, han decidit en el primer trimestre de l'any treure diners dels fons més arriscats que, al seu torn, són els més rendibles. Les sortides netes d'aquests fons (entrades menys vendes) ofereix un saldo negatiu de 3.512 milions d'euros. Una explicació a aquest fenomen d'inversió en fons amb baix risc es troba que molts espanyols estan traient els seus diners dels dipòsits bancaris –tot just són retribuïts per les entitats financeres- i en aquest primer pas no volen assumir risc de perdre diners.
Curiosament, aquestes categories de fons són les que porten una rendibilitat més elevada l'any. Així, els inversors desconfien que aquests fons segueixin la seva bona ratxa i han preferit refugiar-se en les modalitats més conservadores. Els diners surten dels fons de Renda Variable Nacional amb una rendibilitat fins al març del 6,3%, així com els de Renda Variable Internacional que guanyen el 4,52% de mitjana i els de Renda Variable Mixta que en aquests tres mesos s'han revaloritzat l'1,85%.
Tanmateix les grans entrades netes de diners s'han vist en el segment de Renda Fixa que puja en el trimestre l'1,15% i amb subscripcions de ni més ni menys que 7.907 milions d'euros o els Monetarios amb un guany del 0,31%. Sens dubte, una categoria que engloba perfil de risc i conservador (els fons de gestió passiva) que ofereixen una rendibilitat del 2,72% trimestral també han estat dels més demandats amb entrades netes de 3.014 milions d'euros. Aquests fons passius basen la seva estratègia a replicar l'evolució d'índexs tant d'accions com de bons, sense que intervingui el criteri dels gestors de fons. En gran part, aquests fons s'escullen mitjançant algoritmes matemàtics d'acord amb el perfil de risc que indica l'inversor.
Amb les últimes dades corresponents al mes de gener d'aquest any, els espanyols van treure 13.000 milions en dipòsits bancaris buscant una mica de rendibilitat, amb la qual cosa el saldo total va baixar del bilió d'euros fins als 991.200 milions. Els estalviadors es van veure atrets per la rendibilitat del 3% de les lletres del Tresor. A més, els bancs davant de la falta de productes rendibles de passiu redirigien els inversors cap a fons conservadors de la pròpia entitat financera. Un fenomen que també s'ha produït i de forma més notable en Estats, segons expliquen des de la gestora Janus Hendersen: "Com que els tipus a curt termini han pujat, els bancs s'enfronten a una dura competència pels nous dipòsits dels fons del mercat monetari i de renda fixa, que ofereixen més rendiments. Els bancs nord-americans han experimentat un flux constant de sortides de dipòsits des que la Reserva Federal va començar a apujar els tipus el 2022. En última instància, això limitarà la seva capacitat per concedir nous préstecs, mentre farà pujar els tipus dels préstecs que concedeixin a mesura que augmentin els seus costos de finançament," expliquen.
Xifres rècord d'estalvi en fons
Les xifres del primer trimestre de l'any marquen rècord en patrimoni dels fons, segons expliquen des de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva (Inverco), alimentats en bona mesura per aquesta recerca de rendibilitat dels estalviadors en dipòsits bancaris o comptes corrents remunerats al zero per cent.
Al març, malgrat l'elevada volatilitat esdevinguda a mitjans de mes als mercats financers, principalment en els d'accions, els nous fluxos d'entrada en els Fons d'Inversió, han permès registrar un nou màxim històric després d'un increment de gairebé 1.450 milions d'euros en el seu volum d'actius (0,5%), permetent que el patrimoni dels fons d'inversió se situï per sobre dels 320.500 milions d'euros. En el primer trimestre de l'any els fons d'inversió acumulen un increment pròxim als 14.500 milions d'euros (4,7%), sent aquest l'augment més gran en patrimoni en un trimestre des de 2015. El mes de març, la totalitat de l'increment del volum d'actius en els Fons d'Inversió ha vingut de nou marcada per la confiança dels partícips, que han registrat noves captacions netes superiors als 2.300 milions d'euros al març.
Rendibilitat
En març, després dels esdeveniments sorgits a mitjans de mes, els temors d'una nova crisi bancària i el seu possible contagi en la resta de les principals economies van marcar el comportament dels mercats borsaris. En aquest entorn, els Bancs Centrals van procedir a noves pujades dels tipus d'interès oficials, que en el cas de la FED va ser en 0,25 punts bàsics i de 0,5 punts bàsics per part del BCE, pel que van mantenir el full de ruta establert per pal·liar la inflació.
L'índex de referència de la borsa espanyola Ibex 35 ha presentat un descens del 2%, mostrant un comportament similar amb els seus homòlegs europeus. Malgrat aquest descens, en els tres primers mesos de l'any, l'Ibex 35, va experimentar un increment del 9,02%. Quant als mercats internacionals, el seu comportament va ser bastant homogeni oferint rendibilitats positives, com en el cas del S&P 500 (2,03%) i del 0,62% del Dow Jones. Als mercats asiàtics la tendència ha estat semblant, així en el cas del Nikkei ha presentat un ascens del 1.23%, i l'Hang Seng amb un descens del 2,64%. Als mercats de renda fixa, el deute públic a llarg termini va presentar un canvi de tendència en registrar descensos en les rendibilitats dels bons, provocant augments en els seus preus. El bo espanyol a 10 anys a tancament de mes se situa en el 3,320%, (3,584% al gener). L'euro s'aprecia lleugerament respecte al dòlar (1,0886 des de l'1,0619 a tancament de febrer).