La inflació, que va començar a pujar l’estiu del 2021 i es va disparar el febrer del 2022 arran de la invasió russa d’Ucraïna, va deixar tocat el poder adquisitiu de les famílies. El 2023 es va recuperar parcialment, i a Catalunya més que al conjunt de l’Estat, ja que els salaris van pujar més. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’Informe Anual de l’Economia Catalana 2023, presentat aquest dimecres per Pere Aragonès i Natàlia Mas.

La conclusió pel que fa als salaris és que, per fi, l’any passat els catalans van recuperar poder de compra. No obstant això, la millora no va ser suficient com per pal·liar totalment la pèrdua del 2022. No existeix un sol indicador 100% fiable de l’evolució dels salaris, sinó que n’hi ha diversos, però l’anàlisi conjunta de tots porta la consellera d’Economia a afirmar que “els salaris recuperen poder adquisitiu i compensen part del retrocés del 2022”.

L’IPC va pujar un 3,4% l’any passat a Catalunya, exactament el mateix percentatge en què van augmentar els salaris pactats per conveni, tres dècimes més que el 2022. No obstant, aquesta xifra no és especialment significativa, ja que només té en compte els sous recollits en conveni i la majoria no ho estan. A més a més, si hi ha plusos, millores de categoria o acumulació d’antiguitats, tampoc ho agrega, és només un acord marc.

Per això, el Govern recull altres mètriques, com el cost salarial per treballador i mes, el més acurat perquè és despesa real de les empreses i exclou les cotitzacions socials a càrrec de l’ocupador, que han pujat més que els sous i distorsionarien el resultat. El cost salarial es va incrementar l’any passat un 5%. Curiosament, sis dècimes menys que el 2022, però tot i ser un increment menor, com que la inflació va caure del 8% al 3,4%, va suposar recuperar poder adquisitiu.

No obstant, si mirem els últims dos anys, la millora del cost salarial, del 10,9%, no arriba al nivell de la inflació acumulada, de l’11,7%, la qual cosa indica que els treballadors encara no han recuperat el poder de compra de què disposaven el 2021, ja que la pèrdua del 2022 va ser molt important.

Els sous milloren més a Catalunya que al conjunt de l'Estat

Si ho comparem amb el conjunt de l’Estat, la conclusió és que els sous milloren més a Catalunya, mentre que l’IPC ha estat una mica per sota; per tant, el poder adquisitiu dels assalariats espanyols està patint més. A l’Estat, mentre que els salaris pactats per conveni van créixer un 3,7%, més que a Catalunya, el cost salarial per treballador i mes va pujar un 4,8%, dues dècimes menys. La inflació es va situar en el 3,5%, amb la qual cosa sí que es va recuperar poder adquisitiu, però en els dos últims anys, la pujada dels sous (9,6%) està encara lluny de la dels preus (12,2%).

El Govern ha destacat que “la negociació col·lectiva ha estat un factor de moderació del creixement salarial”, ja que els sous pactats entre sindicats i patronals en els convenis s’ha situat en els dos últims anys per sota o just al nivell de la inflació. Tot i això, els de nova signatura recollien una mitjana més alta que els plurianuals signats amb anterioritat (4,5%), a causa precisament de la inflació.

Els convenis se solen basar en circumstàncies presents o passades —per exemple, el 2023 es van pactar salaris més alts tot i baixar la inflació, perquè es fixaven en el que havia passat l’any anterior i intentaven reduir la pèrdua de poder adquisitiu patida— i, com que són plurianuals, impacten en un futur en què les circumstàncies poden canviar. Per això les seves variacions no recullen totes les fluctuacions dels preus, i menys quan són tan brusques com els últims anys.

La pujada de l'SMI redueix la desigualtat salarial

L’Informe Anual de l’Economia Catalana també destaca la reducció de la desigualtat “després d’un llarg període de grans diferències”, i que els sous més baixos “recuperen el poder adquisitiu de l’anterior crisi financera”. La principal causa d’això, però, no té a veure amb l’evolució de l’economia ni amb el model productiu, sinó amb les pujades del salari mínim interprofessional (SMI) dutes a terme pel govern espanyol —impulsades per Yolanda Díaz— els últims anys: des del 2018, ha pujat un 54%, fins als 1.134 euros al mes.

“El creixement dels salaris baixos en el període 2014-2020 no havia aconseguit revertir els efectes de la crisi financera. No va ser fins al 2022, gràcies a un fort increment del salari nominal (14,9%), quan es van superar per primera vegada els valors del 2007 en termes reals”, recull l’informe. Alhora, els sous més alts, que eren els que més poder adquisitiu estaven guanyant, incrementant la desigualtat, s’han moderat els dos últims anys.