Emprendre, iniciar una empresa, és tota una aventura. I no només pels obstacles burocràtics, que són protagonistes massa sovint. Representa un gran repte, sacrificis, costos personals, una experiència que potser molts no repetirien, però que deixa projectes que fan créixer l’economia del país i un bagatge personal que val la pena escoltar. Aquest dijous, quatre protagonistes del món de les start-ups i l’emprenedoria han compartit a FOCUS ON les seves experiències, dificultats però també reptes superats, amb una conclusió comuna: créixer és important, internacionalitzar-se, en funció del sector, també, però el repte és fer-ho de forma sostenible i sense perdre el focus.
Laurent Arens, director de BStartup10, Francesc Font, CEO d’Incapto, Jan Amat, CEO de Recomotor, i Sergi Borja, CEO de Honei, han participat a la quarta entrega de FOCUS ON, els debats d’ON ECONOMIA sobre el present i el futur de l’empresa catalana, en aquest cas dedicat a l’emprenedoria, ja que ens trobem a les portes del 4YFN, que se celebra en el marc del Mobile World Congress. Aquest debat, ‘L'emprenedoria catalana: del vertigen a l’èxit’, ha comptat amb la col·laboració de BStartup, el servei del Banc Sabadell per a empreses emergents.
El debat s’ha obert amb una pregunta, “per què emprendre”, que ha tingut una resposta gairebé a la contra. “Jo crec que si t'ho penses massa, no emprens”, ha dit Francesc Font només iniciar el debat: “El cost personal és tan gran que probablement si poses en una balança totes les coses negatives que et poden passar i les probabilitats que acabi funcionant bé un projecte, doncs si ho pensessis de manera racional, no emprendries”.
Aquesta opinió ha rebut l’adhesió de la resta de participants: “Hi ha emprenedors molt rellevants que diuen que si van enrere i pensen en si tornarien a fer el mateix, diuen que no, perquè és un sacrifici tan elevat que realment et porta a sacrificar família, amics i la vida personal i enfocar-te molt en la vida professional, que és començar una start-up”, ha afegit Jan Amat.
Però tornant a per què emprendre, en lloc de per què no, també coincideixen en que hi ha un alt grau de motivació personal, de fer el que t’agrada. “És una motivació personal, veure que tu pots canviar una cosa, que pots crear algun producte, algun servei, tens ganes de fer-ho, i ajuntes els recursos i dispares”, diu Font. Sergi Borja creu que “la clau és començar per una passió; si t’agrada molt el que fas, és igual tota la corrent que et ve en contra”.
El fundador de Honei ha explicat la seva experiència: “Vaig entrar de forma bastant innocent. M'agrada molt programar, llavors jo mai he sentit com un sacrifici el fet que els clients no et facin cas o que tot falli, perquè al principi és realment contra corrent. Però com nosaltres estàvem programant i ens ho passàvem bé programant, no ens feia gaire mal, ens era igual si teníem èxit o no. El que ens importava era programar una solució pel client amb qui estàvem intentant treballar”.
Per a Jan Amat, emprendre va ser gairebé seguir una tradició familiar: “Ho he viscut molt a casa, perquè el meu pare va començar una empresa molt jove, més que jo i tot, la meva mare també va muntar un bar-restaurant que ha seguit la meva germana, i tinc una altra germana que també ha fet un estudi d’interiors”. No obstant, ha admès que l’emprenedor potser també neix, però sobretot, “es fa durant el camí”, en el qual el projecte evoluciona i sovint al final “no té res a veure amb la idea inicial”.
Els tres emprenedors han repassat els inicis dels seus projectes i també els reptes, molts dels quals són comuns. Font apunta a una “crisi de talent forta” a Catalunya i a aconseguir finançament, amb el que coincideix amb Amat. “Des de fa un parell d'anys, vivim una ressaca, realment ara és un moment complicat pel món start-up”, ha dit el CEO de Recomotor.
Aconseguir finançament és clau, complicat i perillós perquè pot suposar perdre el focus. Laurent Arens assenyala que “aixecar una ronda és una feina quasi full time, implica el 100% del teu temps, o gairebé, perdent el focus de producte, de tot el que has de fer com a CEO durant el teu dia a dia. I el fundraising és molt dur, perquè normalment els fons acostumen a dir que no a pràcticament tot el que veuen”.
Créixer i les exigències dels inversors
Créixer d’acord amb les exigències dels inversors és un altre dels reptes. Ho explica, des de l’altra banda, el director de BStartup10, el vehicle inversor en start-ups del Sabadell. “Entres en una roda, que el venture capital et demana uns creixements que requereixen molt de capital i que saps que probablement necessitaràs una altra ronda i una altra ronda. I el multiplicador, jo que estic en la indústria, ho veig, perquè són números: de cada 10 inversions que fa un venture, probablement unes 8 li vagin malament i dues li han d'anar bé, una li ha d'anar molt bé. Llavors, obligatòriament necessiten multiplicadors molt elevats sobre la seva inversió, perquè la inversió que va bé ha de compensar totes les que han anat malament”, ha valorat Laurent Arens.
Jan Amat ha explicat la seva experiència: “Has de créixer i créixer, i seguir invertint, amb la qual cosa potser sí que generes ebitda, però el més important és la caixa i llavors un dels moments crítics per nosaltres ha sigut la falta de finançament. Això ja és una etapa que ha passat”.
“El que genera més vertigen és que tu tens una idea, creus que pots complir un business plan, i entra inversió, llavors entres en una carrera contra rellotge, i al final estàs cremant diners cada mes, en el cas d'estar amb venture capital, per buscar aquest creixement tan accelerat”, ha afegit Borja. “Ens trobem amb una espècie de dicotomia, on et diuen que has de créixer al 50 o al 100%, amb tot el que implica, i de manera rendible. No. A les vaques, o en treus llet o les engreixes per fer-ne carn. Tot no ho pots fer”.
Arens ha recordat que “venim d'uns anys on hi havia molt de capital en el mercat per invertir i les oportunitats són les que són”, cosa que va acabar “inflant les valoracions i entrant una miqueta en qualsevol companyia i amb molt de capital”. Això ha canviat: “Ara, més que la rendibilitat, que també, es mira molt l'eficiència dins del creixement. Hi ha una mètrica que utilitzen molt els fons, que és el Rule of Forty, que mira si estàs creixent sanament o no. I el que es comença a mirar molt en fases posteriors és quines palanques pots tocar per convertir la teva companyia en rendible”.
Per decidir en quins projectes inverteix, BStartup es fixa molt en les persones: “Nosaltres invertim en fases molt incipients, podríem ser el primer o segon inversor de la companyia, i entrem en un moment en què pràcticament hi ha un MVP, un producte mínim viable. Potser hi ha mètriques o no, depèn. Hi ha poca cosa a analitzar. És, sobretot, confiar en l'equip, que la visió de l'equip es pugui complir, i invertir en persones”.
Més facilitats per emprendre i més casos d'èxit
Els emprenedors han demanat que es faciliti muntar una empresa a Catalunya, Espanya i Europa i que es posi en valor la figura de l’emprenedor. “Les grans start-ups que tots coneixem són als Estats Units, que ho tenen molt fàcil: tenen un mercat de 300 milions de persones, amb el mateix idioma, amb els mateixos impostos i endavant. I tu aquí ves a França, a Itàlia... A Europa tenim uns hàndicaps per emprendre que són bastant agreujats en comparació als Estats Units”, ha dit Font.
Amat hi ha coincidit: “Totalment d'acord que s'ha potenciar el talent d'aquí i necessitem més casos d’èxit aquí, a Espanya, a Europa, més Spotifys, més Revoluts. I és un cercle virtuós que, si hi ha projectes que funcionen, que acaben sent el famós unicorn i acaben sent empreses mil milionàries, és una cadena que segueix, el venture capital confiarà més en les empreses innovadores i de recent creació, llavors es crearà més ecosistema i nosaltres podem potenciar més el talent d'aquí”.
“La innovació genera innovació, i els casos d'èxit de grans start-ups que han tingut èxit en el nostre ecosistema, acaben generant noves start-ups. Hi ha gent que ha entrat a Globo, Factorial, empreses que han tingut èxit, que ara estan muntant els seus projectes I van fent créixer aquest ecosistema i cada cop hi ha més innovació, hi ha més empreses, més start-ups i això és una roda que va girant. Però el nostre ecosistema té els anys que té i Silicon Valley ens porta molts anys d'avantatge”, ha valorat Arens.
Han posat en valor que les administracions intenten fomentar les start-ups. “Hi ha entitats com Acció o l'Institut Català de Finances que a nosaltres, per exemple ens han ajudat bastant en els inicis, ara també i a nivell estatal doncs Enisa”, ha explicat Amat. “Aquí tenim la sort que hi ha molt de finançament públic que ve d'Espanya i també d'Europa. Són finançaments que en altres ecosistemes no hi són i s'han d'aprofitar. I moltes vegades són a fons perdut, i altres que són purament préstecs però amb unes carències molt llunyanes que si l'empresa va bé ho podrà retornar i si no ja haurà tancat. Llavors, és pràcticament també una subvenció i s'ha d'aprofitar”, ha afegir Arens.
Internacionalitzar-se, sí o no?
Aquest FOCUS ON no podia acabar sense parlar d’internacionalització, amb una pregunta: mercat local o internacional? “Depèn del sector. Hi ha productes que has de començar amb el teu mercat més proper i en canvi n’hi ha d’altres, sobretot els que són més tecnològics, que quanta més escala agafis, millor. És molt més fàcil exportar software, que algú es descarregui una llicència a Noruega, que no pas enviar productes físics des d'aquí, que hauries de muntar un sistema similar allà. Depèn també de l'entorn competitiu, de quant temps tens per ser un actor rellevant i consolidar-te”, ha respost Font.
“El focus és important. Has de tenir molt clar contra qui competeixes. (...) Hi ha països, per exemple Itàlia, que el tema de les marques el saben treballar molt millor. Aquí encara estem aprenent a veure com et fas un nom per anar a vendre a fora. La marca Espanya no és molt sexy, les coses com siguin. Barcelona, hem de dir que Déu n'hi-do. Dir que muntes un projecte a Barcelona ven bastant, però s'ha de treballar”, ha afegit el CEO d’Incapto.
Jan Amat ha afegit que “també depèn de la quota de mercat” que tinguis. “Si tens un 1% o menys del teu mercat, estatal o regional o local, doncs és millor que ocupis més de l'1% abans anar-te'n a França, a Alemanya o a Itàlia. En el nostre cas, ens hem enfocat molt en tenir al territori espanyol una quota mínimament acceptable i a futur, anar a altres països, però encara ho veiem una mica lluny”.
Per a Sergi Borja, “internacionalitzar són dues variables: la grandària del mercat i l'escalabilitat del teu producte”. En el cas de Honei, una start-up que va a la restauració “Espanya, que és el segon país amb més restaurants per càpita, és un mercat gegant on pots créixer; si vols tenir una mitja quota a Espanya i mitja quota a França, potser el cost de fer aquesta mitja quota a França potser és molt més gran que aconseguir el doble de quota a Espanya”.
Laurent Arens ha coincidit que “depèn també molt de la fase en la que està la companyia” i ha afegit un element: “A l’internacionalitzar, perds el focus. Tu tens el teu mercat principal, Catalunya o Espanya, i has de començar a obrir mercats. A vegades els pots obrir des d'aquí, a vegades no. A vegades has d'obrir una oficina de representació en el país, has de captar talent allà i això és una pèrdua o un canvi de focus de la companyia, i molts recursos. Llavors, depèn d’en quin estat està la companyia, potser és millor esperar, consolidar un mercat, demostrar que tens un model de negoci viable, un producte escalable, que pugui operar en altres mercats i a partir d'aquí aixecar capital necessari per poder fer aquesta expansió internacional”.
Pots veure el debat sencer a continuació: