El PP ha convertit l'impost de successions i donacions (ISD) en un camp de batalla polític. Les autonomies que van passar de governs socialistes a populars en les eleccions del maig passat –Comunitat Valenciana, Aragó, La Rioja i Balears– s'apunten a les bonificacions gairebé totals en aquest tribut que anteriorment van posar en marxa Madrid, Andalusia o Galícia. Així, les comunitats d'alta fiscalitat, com les anomenen alguns, queden reduïdes a Catalunya, Castella-La Mancha i Astúries, que és on els hereus tributen més per una herència.
Fins i tot, el PP promou una proposició de llei per eliminar l'impost de successions i donacions en totes les comunitats, però no la tramita en el Congrés, sinó en el Senat, on gaudeix de majoria absoluta. A més, els populars proposen que el govern de Pedro Sánchez compensi les autonomies per la pèrdua d'aquest tribut amb l'import recaptat a l'anterior exercici fiscal, prop de 2.800 milions d'euros. Encara que aconsegueixin aprovar-ho en el Senat, es requereix la ratificació del Congrés i, per a això, necessitarien el suport de formacions com el PNB o Junts que, en principi, són partidàries de la seva eliminació. El PSOE ja ha anunciat, en boca del ministre Félix Bolaños, que presentaran un recurs davant del Tribunal Constitucional si els populars tiren endavant amb aquesta iniciativa legislativa.
En tractar-se d'un impost cedit, gestionat per les comunitats, cada govern autonòmic l'aplica a la seva manera. Això queda en evidència amb la simulació que va realitzar el Registre d'Economistes i Assessors Fiscals (REAF) a partir del cas d'un jove de 30 anys que hereta béns del seu pare per un valor de 800.000 euros dels quals 200.000 corresponen a l'habitatge on residia. L'import a tributar varia segons la comunitat. Per exemple, amb els últims canvis aplicats, a les Balears ara li sortiria gratis (0 euros) quan abans hauria pagat 5.950 euros. En les comunitats de Galícia, Cantàbria i Andalusia tampoc no pagaria res perquè ja havien bonificat el 100% de l'impost anteriorment.
Seguint amb aquesta simulació, a les Canàries es passa de pagar 31.749 euros a només 134; a la Comunitat Valenciana, de 63.194 euros a 1.264; i a La Rioja, de 32.343 euros a 1.588.
La resta de comunitats no han anunciat canvis en els últims mesos i mantenen els següents imports, de més petit a més gran: Castella i Lleó, 810 euros; Madrid, 1.586; Extremadura, 1588; Múrcia, 1640; País Basc, 3.150; Navarra, 17.000; Castella-La Mancha, 31.759; Catalunya, 44.569; i Astúries, 103.135 euros. En el cas d'Aragó, fins ara pagaria 55.467 euros, encara que el seu govern ha anunciat bonificacions, que arribaran fins al 99% per als descendents directes menors de 21 anys.
A les comunitats en les quals ja era barat heretar, en els últims mesos se n'han afegit d'altres, que ja han introduït canvis o bé ho faran aquest 2024. Es té en compte el grau de parentiu, l'edat (els descendents directes menors de 21 anys corresponen al Grup 1 i, els més grans i cònjuges, al Grup 2), així com el tipus de béns. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) destaca aquestes situacions en les últimes comunitats que s'han apuntat a les rebaixes:
• Balears. Des del 18 de juliol de 2023, les herències entre ascendents, descendents i cònjuges no tributen res gràcies a la bonificació del 100% de la quota. A més, s'aplica una bonificació general del 25% de la quota en les herències entre germans, oncles i nebots, que puja al 50% si el finat no tenia descendents.
• Canàries. Des del 6 de setembre, les herències entre ascendents, descendents, cònjuges, germans, nebots i oncles estan pràcticament exemptes en aplicar-se a la quota una bonificació del 99,9%. També s'ha millorat la tributació de la donació entre cònjuges, ascendents i descendents, que ara està bonificada en un 99,9%.
• Cantàbria. El 2024 està previst bonificar el 50% de la quota en les herències entre germans.
• La Rioja. El 2024 es bonificarà el 99% de la quota de totes les herències entre ascendents, descendents i cònjuges.
• Comunitat Valenciana. Amb efectes retroactius des del 28 de maig de 2023, s'augmenta al 99% la bonificació de les herències entre cònjuges, ascendents i descendents, i es bonifiquen amb igual percentatge les donacions. Si es va tributar per una herència o donació posterior a aquesta data, es podrà sol·licitar la rectificació de l'autoliquidació per aplicar la bonificació perquè tornin el que s'ha pagat de més.
A grans trets, aquesta és la situació en altres comunitats:
• Madrid. La bonificació és del 99% de l'impost i, per tant, només abonaran l'1%. En el cas dels germans del finat, pagaran el 15% i, els nebots, el 10%.
• Catalunya. No es paga l'impost únicament si l'import a heretar és inferior a 100.000 euros en el cas de cònjuges o descendents del grup 1 (menors de 21 anys), 50.000 euros per als nebots o 30.000 euros per als ascendents (pares o avis).
• Andalusia. Els Grups 1 i 2 estan exempts del pagament si l'import de l'herència no supera el milió d'euros.
• Extremadura i Múrcia. Els grups 1 i 2 només pagaran l'1% del tribut.
• Galícia. El límit exempt és de 400.000 euros per al grup 2.
• Astúries. Malgrat ser la comunitat que més castiga els hereus, si són dels grups 1 i 2 no tributaran per herències inferiors a 300.000 euros.
• Castella-La Mancha. La bonificació per als grups 1 i 2 serà del 100% fins a un import de 300.000 euros a partir del qual serà del 80%.
L'Agència Tributària defineix l'impost de successions i donacions com el que "grava els increments de patrimoni obtinguts per persones físiques per herència, deixa i qualsevol altre títol successori, així com la percepció de quantitats pels beneficiaris d'assegurances sobre la vida, quan el contractant sigui persona diferent del beneficiari". En teoria, segons s'apunta en un informe de BBVA, és progressiu (quan més gran és el patrimoni heretat, més gran és el tipus impositiu); personal (paga qui rep l'herència) i directe (recau sobre el patrimoni). També en teoria, tot increment patrimonial obtingut a títol gratuït per donació, herència o llegat està subjecte a gravamen, encara que la majoria de les comunitats apliquen bonificacions que poden arribar al 100% del tribut.
Una altra qüestió és on es paga l'impost. En les herències, es tributa on residia el mort encara que tingui propietats en diverses comunitats. I en les donacions, on resideixi qui rebi els béns, no qui els lliura, però si es tracta de béns immobles, on aquests es trobin situats.
Com passa amb l'IRPF, l'impost de successions és progressiu, no s'aplica un percentatge fix. Segons apunta el BBVA, en les diverses autonomies se situa entre el 7,65% i el 34%, i sobre aquests percentatges s'apliquen les bonificacions, que com s'ha explicat poden arribar al100% de la tarifa.