La crispació entre Sumar i PSOE dins del govern de coalició fa un pas endavant: Sumar presentarà en les pròximes hores una proposta de llei en el Congrés contra la decisió de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, de no elevar el mínim exempt de l'IRPF a 16.576 euros anuals, segons fonts de la formació de Yolanda Díaz. La decisió d'Hisenda obligarà a pagar l'impost de la Renda als treballadors que cobri el salari mínim interprofessional (SMI). En anys anteriors, Hisenda va elevar el mínim exempt fins a l'SMI brut anual -la qual cosa eximia aquests treballadors de les retencions i d'haver de pagar l'IRPF-, però aquest any Hisenda s'ha negat i manté el mínim exempt en els 15.876 euros en què es va fixar en l'SMI que ha estat vigent durant 2024.
Existeix una confusió sobre els diners que Hisenda podria recaptar si es manté la decisió de Montero de no reduir el mínim exempt, obligant els treballadors amb salaris ajustats a l'SMI a haver de pagar l'impost de la Renda. Fonts dels negociadors de l'acord de la pujada de l'IRPF van apuntar aquest dilluns que serien uns 2.000 milions d'euros. Hisenda, encara que no ha donat xifres de la previsible recaptació, considera que serà lluny d'aquests 2.000 milions i aquest dimarts ha posat tres exemples de com afectar els treballadors: per a un casat amb un fill de menys de 3 anys i que el cònjuge obtingui ingressos superiors a 1.500 euros, no hauran d'abonar res a Hisenda; si en aquest mateix cas, el fill supera els 3 anys, haurà d'abonar al Fisc 100 euros i si es tracta d'un solter sense fills, serà en l'extrem màxim, i haurà d'abonar 300 euros, dels 700 que puja l'SMI aquest any. Però Hisenda no assenyala els treballadors que hi ha de cada cas.
300 milions, no 2.000
Fonts parlamentàries comenten a On Economía que, segons els seus càlculs, el cost mitjà dels treballadors en SMI amb contractes a temps complet seran uns 200 euros la seva tributació anual per Renda. Amb les dades aportades aquest dilluns pel Ministeri de Treball, hi ha uns 2,4 milions assalariats afectats pel salari mínim, dels que 1,4 milions estan temps complet i un altre milió a temps parcial. Aquests últims no paguen Renda, perquè el seu salari, com que no (...) les 40 hores setmanals, està molt per sota dels 15.876 euros anuals bruts a partir dels quals no s'ha de pagar IRPF. Per tant, només han de pagar 1,4 milions de treballadors, que a una mitjana de 200 euros, suposaria una recaptació de 280 milions d'euros, 300 com molts, segons aquestes fonts parlamentàries.
Després del Consell de Ministres, quan s'ha conegut que Hisenda no ha cedit a les peticions de Treball per eximir de la Renda als assalariats que cobren l'SMI, Díaz ha mostrat el seu malestar i avançava la possibilitat de combatre la decisió d'Hisenda en el Parlament. Així, encara que ha assegurat respectar la competència d'Hisenda en aquesta matèria, ha avançat que si arriba al Congrés alguna iniciativa per eximir de tributació les rendes equivalents al salari mínim "comptarà amb l'anuència de Sumar". No s'ha quedat allà. També ha carregat indirectament contra Montero en acusar-les que no hi ha hagut "ni comunicació" per part del Ministeri d'Hisenda de no ajustar l'IRPF ni deliberació" en Consell de Ministres. D'acord amb els càlculs d'Hisenda, un contribuent amb parella i un fill menor de tres anys no patirà cap retenció, igual que ara, però si és solter i no té fills se li retindran 300 euros a l'any, gairebé la meitat dels 700 euros en què s'incrementarà la seva retribució.
Proposta de Sumar
A primera hora de la tarda es coneixia que Sumar hi havia decideixo anar un més enllà i no esperarà que altres partits presentin les seves propostes per eximir els beneficiaris de l'SMI del pagament de Renda. La portaveu de Sumar, Verónica Martínez Barbero, ha expressat el malestar de la seva formació amb la decisió del Ministeri d'Hisenda de no eximir d'IRPF el nou salari mínim de 16.676 euros bruts anuals. "Jo aspiro que aquesta batalla la guanyem, perquè això va en contra de l'acord de diàleg social i a més va en contra de les persones que menys cobren al nostre país", ha dit la portaveu en roda de premsa.
Més contundent ha estat la portaveu adjunta de Sumar i representant dels comuns, Aína Vidal, que ha assegurat que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, "ha d'explicar per què té màniga ampla en aquest cas amb els rendistes, i, en canvi, és tan exigent amb el col·lectiu de persones que cobren el salari mínim". Poc després, el grup parlamentari de Sumar ha anunciat que registrarà una proposició de Llei en el Congrés per revertir una decisió que el Ministeri d'Hisenda ha pres "de forma unilateral i sense consens amb el soci de govern", la qual cosa passarà en les pròximes hores, segons fonts de la formació confirmen a aquest diari.
Sense debat en el Consell de Ministres
Díaz ha retret que no hi ha hagut "ni comunicació" per part del Ministeri d'Hisenda de no ajustar l'IRPF ni deliberació" en Consell de Ministres. Així, encara que ha assegurat respectar la competència d'Hisenda en aquesta matèria, ha avançat que si arriba al Congrés alguna iniciativa per eximir de tributació les rendes equivalents al salari mínim "comptarà amb l'anuència de Sumar".
La ministra de Treball ha insistit, tal com ha defensat en les últimes setmanes, en la necessitat que els treballadors que perceben l'SMI continuïn exempts de tributar i ha retret a Hisenda que no hi hagi hagut "ni comunicació" de la decisió ni deliberació" de la mateixa en el Consell de Ministres. Cal fer pedagogia fiscal", ha apuntat Díaz, però "creiem que la justícia fiscal comença per dalt, no per baix". En aquest sentit, la portaveu del Govern, Pilar Alegría, ha defensat que la recaptació "va en benefici de millorar les polítiques públiques i els serveis públics" dels que tots els ciutadans "fem ús".