Aquest dimecres es coneixerà si finalment els partits de coalició -PSOE i Sumar- donen un pas endavant per fer permanents els gravàmens a la banca i a les empreses energètiques, que després d'una vigència de dos anys, havien de decaure l'1 de gener del proper any. No obstant això, fonts parlamentàries assenyalen a ON ECONOMIA que ambdós partits segueixen endavant amb la seva intenció de perpetuar-los, convertint-los en impostos i amb aquest objectiu estan ultimant les esmenes que presentaran demà, esgotant el termini que acaba a les sis de la tarda d'aquest dimecres.
Encara que oficialment guarden silenci, fonts oficials del PSOE han declarat que "el termini és demà i fins aleshores no tindrem les esmenes" i des de Moncloa confirmen que "s'està negociant per intentar presentar-la, aquesta i les esmenes relatives a les figures fiscals previstes en el que anomenem la reforma fiscal".
Aquestes dues setmanes s'han convertit en una batalla larvada entre els partits del govern, especialment Sumar, que ha mostrat la seva fèrria voluntat d'establir uns impostos permanents- i les empreses i les associacions energètiques i financeres. Repsol ha estat la més bel·ligerant després que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, anunciés la voluntat del govern espanyol de fer aquest pas. La petroliera va ser la primera en posar de manifest que amb el nou impost es posarien en perill futures inversions per a la transició cap a uns combustibles més ecològics, assenyalant els 1.100 milions d'euros que anava a destinar a projectes a Tarragona. I va avançar que ja havia desviat una inversió de 15 milions a Portugal. Sumar va reaccionar demanant que l'Estat prengués una "participació de control" en Repsol.
La forta presència de Repsol a Catalunya, on l'anunci del risc de la inversió en Tarragona ha causat una forta preocupació i, també, al País Basc, va provocar que des de Junts s'anunciés la seva voluntat d'oposar-se al canvi fiscal en el Congrés i del PNB. El lehendakari, Imanol Pradales, va sol·licitar al govern espanyol la setmana passada que de dur-se a terme, es traspassi a les Hisendes basques els dos impostos i des de la mateixa formació, el seu president, Andoni Ortuzar, també va amenaçar, encara que més suaument que Junts, amb retirar el suport dels seus diputats.
Resta de partits
Aquest dimarts, el mutisme ha estat la tònica imperant i cap partit no ha revelat si presentaran esmenes i, molt menys, en quina direcció. La via utilitzada per modificar ambdós gravàmens és el tràmit parlamentari de la llei de l'Impost Complementari per garantir un nivell mínim global d'imposició per als grups multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud, el termini d'esmenes del qual a l'articulat finalitza demà dimecres. Al llarg del matí s'ha arribat a especular que s'ampliés el 6 de novembre el termini, una cosa que no ha succeït.
Des de Junts han declinat qualsevol declaració i en el PNB s'han limitat a assenyalar que "en cas de presentar esmenes ho farem el dia", com solen fer. HB Bildu també està prenent part activa en aquest procés. Fonts de la formació basca assenyalen que, des de l'inici, han defensat que "ambdós impostos han de convertir-se en permanents per continuar gravant els beneficis de les grans energètiques i banca" i que també treballen perquè siguin concertats amb les Hisendes basques.
Respecte a l'oposició des de les empreses, tant energètiques com financeres, aquestes fonts incideixen que "les pressions de Repsol i Iberdrola a nosaltres no ens influeixen en res, no ens afecten. EH Bildu no respon davant d'elles, sinó davant de la majoria social basca. Les dades dels beneficis rècord de bancs i energètiques fan encara més evident la necessitat de convertir en permanents ambdós impostos", i matisen: "Esperem que la feina que estem realitzant doni els seus fruits".
ERC igualment es mostra caut, encara que fonts de la formació assenyalen que hi estan treballant, en relació amb la presentació d'una possible esmena per convertir en permanent els dos impostos, o la seva posició en cas que l'esmena vingui del govern espanyol o alguna altra formació.
Oposició empresarial
Repsol no ha estat l'única empresa o associació que ha mostrat aquests últims dies la seva oposició a la intenció del govern espanyol de convertir en permanent aquesta imposició fiscal. La patronal dels operadors de petroli, AOP, es va sumar a Repsol i va anunciar que l'impost posava en perill fins a 16.000 milions en projectes lligats als combustibles sòlids i, l'endemà, Cepsa va confirmar que es paralitzaven inversions per valor de 3.000 milions a Andalusia, amb el consegüent malestar de la Junta d'Andalusia i aquest dimecres, encara que sense citar-los, s'hi ha sumat Francisco Reynés, president de Naturgy.
De costat de la banca, encara que no s'ha parlat d'inversions, també s'ha mostrat una posició bel·ligerant contra la voluntat del govern de coalició. Aquest mateix dimarts, durant la presentació dels resultats trimestrals, el conseller delegat del Banc Santander, Héctor Grisi, ha assenyalat que "farà el que hagi de fer" per parar l'impost.