El portaveu econòmic de Sumar en el Congrés, Carlos Martín, ha explicat aquest dimarts que la intenció del seu grup parlamentari continua sent fer permanent l'impost extraordinari a la banca, com es recull en l'acord de govern amb PSOE, i avança que ja hi ha converses amb el Ministeri d'Economia per fer-ho realitat en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2024.
En una roda de premsa en el Congrés, Martín ha assenyalat que la idea del seu grup passa per utilitzar els comptes públics perquè l'impost, que el 2023 va recaptar 1.214 milions d'euros, es faci permanent amb la vista posada en augmentar-lo en el futur, però pas a pas. "Des de Sumar plantegem que aquest impost podria augmentar, però en principi, el primer pas, l'acord que tenim dins del govern de coalició és transformar-lo d'un gravamen temporal a un impost permanent", ha apuntat Carlos Martín.
El portaveu econòmic de Sumar ha indicat que ja ha traslladat aquesta i altres propostes al ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i al governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, encara que ha assegurat que cap no li ha traslladat cap impressió sobre això de la mesura.
Que l'impost serà permanent "està fora de dubtes"
Però Carlos Martín ha asseverat que "està fora de dubtes" que l'impost serà permanent perquè així es va firmar amb el PSOE en l'acord de govern de coalició.
El portaveu econòmic del grup creu que l'impost, a més, pot tenir recorregut per resoldre els problemes d'exclusió financera que ha generat la concentració del sistema bancari i que ha deixat moltes zones rurals sense accés a l'efectiu o a serveis financers bàsics.
"Això és un acord de govern, o sigui, ha de vehicular-se i l'àmbit raonable per fer-ho seria el procés pressupostari", ha raonat.
Bateria de mesures financeres
La permanència de l'impost en el temps s'inclou en una bateria de mesures financeres que Carlos Martín ha presentat aquest dimarts en el Congrés per redirigir els beneficis de la banca a augmentar la seva solvència i enfortir les polítiques públiques. Unes mesures que s'inclouen en un informe sobre els beneficis dels cinc bancs espanyols més grans el 2023, que abans d'impostos van escalar fins als 39.000 milions d'euros, un 22% més que l'any anterior.
Tanmateix, diu Sumar que aquests beneficis no van tenir el seu origen en una millor gestió o en un augment del crèdit bancari, sinó en la pujada dels tipus d'interès del Banc Central Europeu, la baixa rendibilitat dels estalvis i les transferències que va fer el Banc d'Espanya a les entitats mitjançant la Facilitat de Dipòsit.
Retalla la facilitat de dipòsit
Aquesta eina permet a les entitats financeres realitzar dipòsits a un dia als bancs centrals nacionals, sent aquestes remunerades a un tipus d'interès establert pel Banc Central Europeu (BCE). Doncs Sumar calcula que els bancs obtenen el 4% dels seus beneficis mitjançant aquesta operació, mentre que el Banc d'Espanya es queda a zero, quan "l'habitual" és que l'entitat monetària generés uns dividends d'uns 2.000 milions d'euros.
Per aquesta raó, el portaveu econòmic creu que aquesta transferència suposa una retallada en les polítiques públiques. "Des de Sumar pensem que no és necessària aquesta transferència ingent de recursos des de les famílies, les empreses i des de l'erari públic als bancs per aconseguir que la política econòmica sigui una política econòmica eficaç", postil·la Martín.
Elevar els matalassos de capital i reduir dividends a la banca
D'altra banda, Carlos Martín considera oportú que el Banc d'Espanya elevi els matalassos de prudencials de capital, per al que no necessita el permís del BCE, i que destini aquesta transferència de recursos, almenys la que procedeix de la facilitat de dipòsit, a capitalització dels bancs espanyols, que són dels menys capitalitzats a l'Eurozona.
Al Banc d'Espanya, Sumar també li demana uns comptes "més clars", de manera que se sàpiga amb nitidesa els recursos que es destinen a les entitats de crèdits, que segons les estimacions de la formació van ascendir a 7.860 milions d'euros l'any passat. Carlos Martín suggereix que aquesta informació es desglossi per entitat financera.
El portaveu econòmic també ha presentat unes altres tres propostes dirigides al Banc Central Europeu, que passen per elevar la reserva obligatori no remunerada, que ara "només" suposa un 1% de les reserves totals de les entitats; que es limiti el pagament dels dividends de les entitats financeres i la recompra d'accions com va aconseguir la pandèmia i que es freni la pujada dels tipus d'interès.