Si existeix discrepància entre el que un contribuent diu que val un immoble de la seva propietat i el que les Hisendes autonòmiques creuen que realment val correspondrà a aquestes últimes justificar per què consideren que la casa val més del que estima el seu propietari. Així ho ha establert una sentència del 23 de gener del Tribunal Suprem. La novetat de la sentència és que quan existeixin aquestes discrepàncies en la valoració de l'immoble, correspondrà a les agències tributaris justificar el per què no es fien de la valoració realitzada pel contribuent, segons explica a ON ECONOMIA l'expert en dret fiscal Jesús Rodríguez Márquez. Fins ara, les autoritats fiscals només estaven obligades a motivar la seva valoració; ara també a rebatre la del contribuent.

No obstant això, fonts d'Hisenda expliquen a ON ECONOMIA que aquesta sentència no fa referència al nou sistema de "valoració de referència" que s'ha implantat l'1 de gener de 2022, una cosa en la qual incideix Rodríguez Márquez. Per tant, el nou criteri dictaminat pel Tribunal Suprem s'aplicarà exclusivament als plets (que són molts) presentats anteriorment a l'entrada en vigor del nou model de "valoració de referència", com es denomina la nova fórmula. Luis de Amo, del Registre d'Economista Assessors Fiscals (REAF), remarca que la sentència del Suprem ja no tindrà gaire efectivitat jurídica en plets futurs, només per a aquells immobles que encara no compten amb un "valor de referència" establert pel Cadastre, majoritàriament rurals, que podrien rondar el 20% del total a Espanya.

Nombrosos plets

La discrepància de la valoració dels immobles entre les agències tributàries autonòmiques i els contribuents ha estat una constant en els últims anys i ha provocat nombrosos plets davant dels tribunals. A fi de reduir la litigiosidad i també aturar les sospites de frau, el Ministeri d'Hisenda va modificar en la llei contra el frau fiscal la forma en què s'han de valorar els immobles. Abans de l'entrada en vigor de la norma l'any passat, els contribuents determinaven segons el seu criteri el "valor real" que podia tenir l'immoble al mercat, valoració que podia no ser acceptada per les agències tributàries.

Però des de l'any passat, els contribuents ja no poden triar la valoració dels seus immobles sinó que hauran d'aplicar els "valors de referència" que fixa anualment el Cadastre pertanyent a l'Agència Tributària de l'Estat (AEAT). El Cadastre publica en la seva pàgina web un mapa amb el "valor de referència" cadastral mesurat en euros per metre quadrat de totes les zones d'Espanya, diferenciades per barris o fins i tot per carrers. Una xifra que obté analitzant totes les compravendes d'immobles d'aquesta zona que estiguin registrades davant d'un notari. De fet, treu una mitjana per igual per a tots els immobles d'aquesta zona de referència.

'Catastrazo', segons alguns

Una reforma que des d'algunes instàncies s'ha titllat de "catastrazo" en ser la valoració dels immobles una imposició administrativa, el que ha derivat en la presentació de demandes col·lectives davant del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) contra la "valoració de referència" fixada en la llei contra el frau fiscal. Els denunciants entenen que és impugnable que el Cadastre estableixi i imposi una valoració administrativa mitjana per a un conjunt de cases, encara que després, s'hagin de tenir en compte peculiaritats com l'antiguitat o l'estat de l'immoble. Per aquesta raó, no es descarta que el Tribunal Suprem acabi sentenciant sobre la legalitat del nou model de "valoració de referència", però per a això han de passar diversos anys, ja que les resolucions del TEAC han de ser primer recorregudes davant de l'Audiència Nacional i posteriorment al Suprem. Rodríguez Márquez explica que el Cadastre està afinant el sistema per evitar futurs conflictes en els tribunals, encara que reconeix que no deixa de ser un valor mitjà que s'aplica a un conjunt d'immobles.

No obstant això, com adverteixen a Hisenda i remarca Rodríguez Márquez la sentència de gener del Tribunal Suprem (a la qual ha tingut accés aquest diari) no jutja el nou model del "valor de referència" que s'aplica des de 2022, sinó que fa referència a l'anterior model que permetia als contribuents fixar el "valor real" del seu immoble. De fet, el plet es deriva d'una expedient obert per la Hisenda de Castella i Lleó el 2 d'abril de 2019, tres anys abans de l'entrada en vigor de la llei contra el frau fiscal, segons matisen les fonts d'Hisenda.

Impostos autonòmics

Aquestes mateixes fonts recorden que la sentència és per una actuació d'una comunitat autònoma, ja que els immobles solen tributar principalment en impostos que són de gestió autonòmica com l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i el d'Actes Jurídics Documentats. Només de forma residual s'utilitzen en alguns tributs d'entitat estatal.

I conclouen a Hisenda que amb el nou model de "valor de referència" ja no es produiran les discrepàncies per la valoració dels immobles ja que s'han d'ajustar als paràmetres establerts pel Cadastre. En aquest sentit, remarquen que la litigiosidad en aquesta matèria és el que va justificar el canvi legal, abandonant el model de comprovació de valors declarats pels ciutadans, a favor de declaracions amb el "valor de referència.