Una sentència del Suprem, de la secció quarta del contenciós administratiu, reconeix el dret de les famílies monoparentals a estendre de 16 a 26 setmanes el permís de paternitat, amb tal d'evitar la discriminació dels menors nounats, que tindrien si no menys temps de cura del seu progenitor o tutor legal que una família biparental. El tribunal es regeix per l'Estatut del Personal Públic en emetre aquesta sentència que respon al recurs d'una professora de Valladolid.

La Direcció Provincial d'Educació de Valladolid va rebutjar al seu dia la seva sol·licitud per ampliar aquest permís de maternitat de 16 a 24 setmanes, però un jutjat va donar la raó a la mare, en entendre que una normativa només aplicable a una família biparental era discriminatori. Però el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va anul·lar la sentència i va donar la raó a l'autoritat que havia denegat el permís. El Suprem ha tornat a donar la raó a la professora i obre la porta que les famílies monoparentals puguin tenir baixes de més durada.

El Suprem aborda el cas entorn del qual existeix controvèrsia i disparitat de criteris i, en la sentència ponència de la magistrada Pilar Teso, conclou que "el tipus de família no pot, per tant, determinar la diferència de tracte, de manera que el nascut en una família monoparental gaudirà de la cura, atenció i protecció familiar (que estableix l'article 68 del Codi Civil) per un temps molt inferior, 16 setmanes, que tindria si hagués nascut en una família biparental, 26 setmanes".

Segons la seva opinió, que és vinculant, "el que està en joc és la igualtat entre els menors nounats, evitant l'aparició de qualsevol forma de discriminació per raó de naixement, i per qualsevol altra condició o circumstància personal o social (article 14 de la Constitució), segons hagi nascut en un tipus o un altre de família".

Per a això interpreta l'article 49 del Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TRLEBEP) que regula els permisos de naixement per a la mare biològica i l'altre progenitor. Aquest article concedeix un permís de 16 setmanes de durada per a ella (6 setmanes obligatòries per a ambdós progenitors immediatament després del part). Caracteritzar i ordenar aquests permisos per adaptar-los a les diferents famílies és una necessitat reguladora, conclou.

La interpretació que fa de l'article es basa en els articles 14 i 39 de la Constitució que apunten a la igualtat i l'interès superior del menor, "mitjançant la proscripció de qualsevol manera de discriminació per raó de naixement".

Per a la Sala, es tracta d'"una discriminació entre menors que es qualifica pel perjudici indubtable que pateixen els qui es veuen privats aviat de les cures que dispensen amb la seva presència constant algun dels seus progenitors. No cal dir que la diferència temporal en el nombre de setmanes no és fútil quan es tracta de protecció i atenció a aquesta edat tan primerenca".

No existeix, diu el tribunal, "cap circumstància que proporcioni una justificació raonable per explicar la diferència d'efectes jurídics entre ambdues situacions jurídiques equiparables, entre menors nounats en funció del tipus de família, monoparental o biparental, als efectes de l'article 49 de tanta cita." "Ni tan sols resulten comprensibles, com més aviat avancem, les raons per les quals uns menors nounats puguin rebre durant més temps l'atenció i les cures d'algun dels seus progenitors, empleats públics i d'altres no. Tots han de rebre la cura i atenció a què es refereix l'article 68 del Codi Civil, en la mateixa mesura, sense que la interpretació de la Llei pugui conduir-nos a conclusions que lesionin la igualtat," afegeix.

Només existeix un supòsit de família monoparental regulat per la llei i és el de vidus i vídues, provocat per la mort d'un progenitor i que sí que permet la suma d'ambdós permisos.

"En aquest suposat del progenitor vidu, per tant, la durada del permís sí s'estén fins al límit de les famílies biparentals produint-se la suma o addició que ara postula la part recurrent per a la família monoparental, naturalment en la part que resti del permís que, en aquest cas, va fer ús la mare abans de morir," destaquen els magistrats.

"En el cas de les famílies monoparentals, el permís previst a l'article 49 del TRLEBEP, ha de ser interpretat, per evitar la discriminació dels menors nounats i tenint en compte l'interès superior dels mateixos reconegut constitucionalment, en el sentit d'addicionar-se al permís previst en l'apartat a) (16 setmanes), el previst en l'apartat b) (10 setmanes en excloure's les 6 primeres setmanes). Si bé, insistim, en aquest cas es va sol·licitar, i es va concedir pel Jutjat, únicament l'addició de 8 setmanes", afegeix la sala.