El tancament previst pels anys 2030, 2032 i 2035 dels reactors nuclears tarragonins a Catalunya pot tenir un elevat impacte al preu de la llum, ja que representa el 49% de l'energia que es consumeix al país i el 59% de la que es produeix. Un informe elaborat per PWC i presentat aquest divendres amb representants de Foment i del sector nuclear ha calculat que el tancament de les centrals de Vandellòs i Ascó podria fer pujar factura de la llum entre 13€ i 30€/MWh. L'impacte total en la demanda seria d'entre 543 i 1.221 milions d'euros a Catalunya. 

Per fer el càlcul, la consultora ha fet projeccions optimistes i pessimistes sobre la quantitat d'energia renovable que es podria incorporar a la xarxa. Per a la part que no podrien cobrir amb la nova energia renovable, PWC ha fet una estimació del que podria costar el gas, que caldria injectar a través de cicles combinats per cobrir part de la nuclear que desapareixeria. Com que el gas és una matèria primera que s'importa principalment dels Estats Units, Rússia i Algèria i el seu preu és més elevat que la nuclear i les renovables. 

El tancament nuclear tindria també un impacte sobre els 10.000 llocs de treball que generen les centrals. 

A més, l'augment de l'ús del gas per a l'electricitat derivat del tancament nuclear produiria un increment de les emissions de CO2, un dels motius pels quals Bèlgica, a qui l'estudi posa com a exemple "ha reavaluat el seu pla de tancament tot acordant la prolongació dels seus reactors nuclears, per tal de garantir l'estabilitat i la seguretat de subministrament elèctric al mitjà i llarg termini".

Pel que fa a les renovables, el soci responsable del sector d'Energia de PwC Espanya, Óscar Barrero, un dels autors de l'estudi, ha recordat que dels 9.000 MW que han demanat accés a la xarxa a Catalunya només la meitat ha iniciat la tramitació administrativa i, d'aquests, 1.300 MW han sigut desestimats. Només 1.700 tindran doncs autorització de construcció. 

En un context optimista, Catalunya podria afegir 6.515 MW de renovables a la xarxa de cara a 2030 i 10.444 de cara a 2035, mentre que en un escenari continuista (amb l'escàs ritme actual), només arribaria als 1.958 MW el 2030 i els 2.067 pel 2035. Amb aquests escenaris, Catalunya només cobriria entre un 37%, en el pitjor dels casos, i el 70%, en els millors, la demanda energètica, que actualment es nodreix en un 49% d'energia nuclear. 

Amb aquests escenaris, Catalunya hauria d'augmentar el gas i les importacions d'energia, però hi ha oposició social i administrativa a les línies de molt alta tensió (MAT) que venen de l'Aragó i altres territoris tampoc tindrien capacitat per exportar cap a Catalunya. 

De totes maneres, les renovables depenen de les condicions climàtiques i no garanteixen el subministrament energètic tot el temps, han destacat els defensors de la nuclear. Si no fa sol o no hi ha vent, no es produeixen fotovoltaica i eòlica i l'emmagatzematge d'energia que s'ha de donar mitjançant bombeig hidràulic o bateries no té avui dia la capacitat de guardar l'energia no consumida per reutilitzar-la en altres moments. 

En els darrers dies, les energètiques han aixecat la veu contra el tancament nuclear davant l'imminent tancament de la central d'Almaraz I, a Extremadura, que aporta el 7% de l'energia espanyola i una part important a la Comunitat de Madrid. Tant Iberdrola com Endesa com, amb menor intensitat, Naturgy, han expressat durant les darreres setmanes els perills que suposaria per a Espanya el tancament nuclear. Malgrat això, la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha recordat en els darrers dies que van ser les empreses qui van decidir tancar en el seu dia per motius econòmics, i no el govern espanyol, i ha assegurat que malgrat que hi ha un diàleg obert amb les empreses no hi ha una petició formal d'allargament de vida de les nuclears. 

El que sí que hi ha hagut és una votació al Congrés dels diputats, a finals del passat mes de febrer, amb una proposició no de llei del PP que va rebre el suport de Vox i les abstencions de Junts i Esquerra per allargar la vida de les nuclears. No era vinculant, però mostrava la possibilitat d'una majoria parlamentària a Espanya a favor d'ajornar el tancament de les nuclears. Esquerra, en canvi, va canviar el seu vot aquest mateix dijous i va votar a favor del tancament de les nuclears, amb una abstenció de Junts que podria tornar-se un vot a favor en la proposta de llei que vol presentar el PP. 

En aquest sentit, una de les veus més contundents en contra del tancament en els darrers mesos ha sigut la de la patronal Foment, que s'ha reunit amb diversos líders per expressar la seva preocupació pels tancaments. 

El director de desenvolupament sostenible de Foment, Salvador Sedó, ha dit a la presentació de l'estudi d'aquest divendres que el tancament té "un component únicament ideològic" i ha defensat que la nuclear ajuda a generar una energia amb poques emissions. Darrerament, UGT s'hi ha sumat a aquesta petició per mitjà del seu portaveu, Pepe Álvarez.

L'estudi de PwC també defensa que la nuclear genera molta més energia en molt menys espai que la fotovoltaica i l'eòlica i repassa la situació a la resta del món, on Espanya és l'únic país que té reactors nuclears i va cap al tancament. Alemanya, que va seguir el mateix camí, "ha acabat tornant al carbó", ha recordat el president del Foro Nuclear, Ignacio Araluce.  

L'autor de l'estudi i els portaveus del sector han assenyalat a més que el tancament d'Almaraz ja afectarà els preus de l'energia a Catalunya perquè afecten al preu a tota Espanya i que marcarà el camí de les nuclears catalanes.