La Sareb, banc dolent o immobiliària estatal, ha publicat aquest divendres el repartiment per províncies dels 21.000 habitatges que l'estat vendrà per posar al parc públic a comunitats autònomes i municipis, una setmana després d'informar del repartiment per comunitats autònomes. Després que Catalunya, malgrat tenir més habitatges de la Sareb, es quedés amb menys pisos disponibles per a aquestes vendes que la Comunitat Valenciana, ara és la província de Barcelona, una de les més tensades de l'estat, la que s'ha quedat per sota de les veïnes Lleida i Tarragona en el repartiment territorial.
Així, Tarragona és la província catalana que tindrà més habitatge disponible de la Sareb, amb 1.364, i Lleida, amb 863, també se situa amb 863 habitatges per sobre de les 858 de Barcelona. Girona, per la seva part, tan sols comptarà amb 453 habitatges a disposició de venda per a administracions de la Sareb.
Habitatges de la Sareb a disposició de les províncies
En el còmput estatal, la província de València, amb 2.266 habitatges, i la de Múrcia, amb 2.093, són les que comptaran amb més habitatge disponible per gestionar al parc públic a partir de la Sareb. Castelló és la tercera amb més pisos disponibles, 1.769, i Tarragona queda en quart lloc. A més de les esmentades, A Corunya comptarà amb 896 habitatges, també més que Barcelona, que serà doncs la sisena província amb més habitatge a disposició.
Pitjor sort ha tingut Guipúscoa, que no compta amb cap habitatge disponible de la Sareb per a gestió municipal o autonòmica o Navarra, que només en tindrà 25, o Zamora, amb tot just 19. Un total de 15 províncies s'han quedat amb menys de 100 habitatges de la Sareb disponible per al parc públic.
Aquests 21.000 habitatges formen part del projecte de 50.000 de la Sareb que el Govern va prometre posar a disposició del lloguer social o assequible, encara que tan sols 9.000 estaran disponibles de forma immediata. A part d'aquestes 21.000, entre les quals n'hi ha algunes que necessiten reformes per passar al lloguer social, n'hi ha unes altres 14.000 que ja estan ocupades i de les quals s'estudiarà si els seus llogaters compleixen criteris de vulnerabilitat per passar directament al lloguer social. D'altra banda, se'n construiran unes altres 15.000 que aniran a càrrec d'actors privats que seran els qui s'encarreguin de posar-los a preus assequibles, per sota de mercat, sense vinculació directa amb els ingressos de la unitat familiar llogatera.
Encara que Catalunya és la comunitat que més habitatge de la Sareb té, amb 13.499, la Comunitat Valenciana optarà a més habitatges, 8.897, d'aquesta partida de venda a les administracions municipals i autonòmiques. Catalunya és la segona amb més habitatge a disposició de compra per posar en sòl públic, amb 4.950, per sobre de Castella i Lleó, Múrcia i Andalusia.
L'anunci dels 50.000 habitatges de la Sareb va anar succeït pocs dies després per altres anuncis de construcció d'habitatge públic per part de Pedro Sánchez, fins a arribar a un total de 100.000 sumant els 43.000 habitatges anunciats a partir de fons europeus i les 20.000 en terrenys del ministeri de Defensa. Paral·lelament, s'ha aprovat la primera Llei d'Habitatge d'Espanya amb una regulació dels preus del lloguer, un marc per promocionar l'habitatge públic i protegir més llogaters i compradors de l'habitatge davant dels propietaris, sobretot dels grans tenidors.