L'esforç econòmic per comprar una casa continua augmentant. Les famílies espanyoles necessiten 7 anys i mig de salari brut per adquirir un habitatge i han de destinar a això en el primer any més del 39% dels seus ingressos bruts anuals disponibles, l'esforç més gran que es registra des de finals de 2011, segons les últimes dades del Banc d'Espanya.

De fet, a manca de conèixer-se la dada de tancament de 2023, la taxa d'esforç de les llars espanyoles no ha deixat d'incrementar-se a mesura que pujaven també els tipus d'interès i s'encaria el finançament hipotecari. En aquest context inflacionista, encara que la pujada dels tipus ha implicat un refredament de les compravendes i de la concessió d'hipoteques (més de la meitat es paguen al comptat) els preus han resistit, això sí, amb pujades més moderades. Això no obstant, en alguns mercats s'han batut rècords o s'ha estat a punt. 

Si a començaments d'any necessitaven destinar un 36% del salari al pagament d'una hipoteca el primer any, aquest percentatge s'ha anat incrementant fins a acabar en el tercer trimestre en el 39,2%. Amb aquest nou increment, l'esforç de les famílies no era tan alt des de feia dotze anys, quan es va situar en el 39,7 % a tancament de setembre. I és que des de juny de 2021 el percentatge que han de destinar les famílies no ha deixat de créixer.

Per mesurar l'esforç de les famílies, el Banc d'Espanya té en compte les quotes a pagar el primer any després de l'adquisició d'un habitatge tipus finançat amb un préstec estàndard pel 80% del valor del pis. D'acord amb les dades de la sèrie històrica de l'entitat, que comença el 1970, l'esforç més gran es va registrar en 1990 i 1991, quan calia més del 72% de la renda anual disponible d'una família mitjana.

Sense remuntar-nos tan enrere, en el tercer trimestre de 2008, coincidint amb l'esclat de la bombolla immobiliària que va derivar en una forta crisi econòmica, les famílies van arribar a necessitar gairebé el 55% de la seva renda el primer any. Això malgrat que els experts aconsellen que la renda anual destinada a l'adquisició d'un habitatge no hauria de superar el 30-35% dels ingressos. Al contrari, el mínim esforç es va registrar a mitjans de 1999, amb un 25,3%.

Actualment, per comprar un habitatge de mida mitjana a Espanya es necessiten 7,5 anys de renda bruta, un període que porta reduint-se des de setembre de 2022. Aquesta xifra contrasta, per exemple, amb el temps que es requeria a finals de 2007, l'últim del boom immobiliari, quan es va marcar un rècord històric amb 9,45 anys de salari brut per adquirir un habitatge. El mínim, per la seva part, es va donar amb 2,96 anys en els tres primers mesos de 1987, any a partir del qual el Banc d'Espanya té registres d'aquest indicador.

Malgrat aquestes caigudes progressives, el nombre d'anys que es necessiten per adquirir un habitatge segueix des de mitjans de 2020 per sobre dels 7 anys.

El preu aguanta

Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els preus de l'habitatge van augmentar un 4,5% en el tercer trimestre en comparació amb el mateix període de 2022, acumulant 38 trimestres consecutius a l'alça.

Per la seva part, el Ministeri d'Habitatge xifra la pujada del preu en el 4,2% fins als 1.812,4 euros/m².

A tancament del tercer trimestre l'euríbor, índex al qual hi ha referenciades la major part de les hipoteques, va pujar fins al 4,149% al setembre. Al novembre va marcar la seva segona caiguda mensual de l'any fins al 4,022% i al desembre es va situar per sota del 4% per primera vegada en els últims sis mesos (3,679%).