El 38,1% de les persones d'entre 55 i 64 anys ni estudien ni treballen, els anomenats ni-nis, un percentatge que supera en més del doble el dels joves de 25 a 34 anys (16,1%) i que es dispara fins al 90,4% en el cas de les persones d'entre 65 i 74 anys, coincidint amb l'arribada de la jubilació.

Segons un informe de la Fundació BBVA i l'Ivie, la taxa d'activitat dels més grans es veu frenada per unes pensions “relativament generoses” respecte al salari, amb una pensió mitjana pròxima al 80% del salari mitjà dels més grans a Espanya, davant de menys del 60% per a la mitjana europea, així com per “l'encara escàs recurs” a l'ocupació parcial (11,6% de l'ocupació de les persones grans a Espanya, davant del 23,9% europeu).

L'estudi revela que la situació laboral és més favorable per a les persones grans que per als joves amb el mateix nivell d'estudis. Així, el 90% de la gent gran ocupada amb formació universitària té feina indefinida, 20 punts més que la gent gran ocupada només amb educació primària.

Amb un nivell d'estudis igual, el salari de les persones majors de 55 anys és un 11,9% més elevat que el dels treballadors d'entre 25 i 54 anys, i la diferència creix fins al 25% per a aquells que tenen titulacions superiors. Tot i això, l'informe també adverteix de les dificultats que poden trobar les persones que perden la seva feina en la recta final de la seva vida laboral i han de tornar a incorporar-se al mercat laboral. Les persones de més de 55 anys concentren el 45% dels casos d'atur de molt llarga durada (superior a dos anys).

A més, els autors avisen que quan aconsegueixen nous llocs de treball, aquests són de menys qualitat que els dels més grans que han mantingut la feina i pitjors també que els dels joves que s'acaben d'incorporar al mercat de treball.

Les persones de 55 i més anys representen el 34,6% de la població espanyola, percentatge que creixerà fins al 43,3% l'any 2070. Alhora, l'esperança de vida s'ha incrementat en 9,6 anys des de la dècada dels setanta del segle passat, fins a situar-se en els 83,2 anys.

Amb tot, l'estudi posa de manifest que les persones grans més formades participen més en el mercat laboral, són més ocupables i productives, troben més fàcilment una feina i la que tenen és de més qualitat, està més ajustada a la seva formació i comporta un millor salari. A més, tenen millor estat de salut, es caracteritzen per una participació cultural i política més gran, aprofiten més i millor la tecnologia, se senten menys soles i interactuen més amb amics i familiars. “En definitiva, se senten més felices”, conclouen els autors de l'informe

Rendes més elevades

Paral·lelament, l'informe destaca que les persones grans gaudeixen de rendes més elevades, estan menys exposades al risc de pobresa o exclusió social, s'enfronten a menys carències econòmiques i tenen més riquesa neta i més seguretat econòmica respecte a possibles eventualitats adverses.

En aquest sentit, l'estudi revela que la renda mitjana de les persones majors de 65 anys (tenint en compte el nivell de preus de cada país) és un 6,4% més alta a Espanya que en el conjunt de la UE, percentatge que s'eleva fins al 26% en el cas de les que tenen estudis mitjans i al 18% per a les que tenen formació superior. Tanmateix, en el cas dels menors d'aquesta edat, passa el contrari: la renda espanyola mitjana és, amb un nivell educatiu igual, un 7,3% més baixa que la de la UE-27.

L'estudi, dirigit pels investigadors de l'Ivie Lorenzo Serrano i Ángel Soler, amb el suport de les economistes de l'Instituto Laura Hernández, Jimena Salamanca i Irene Zaera, troba a Espanya millors condicions econòmiques en el col·lectiu de persones grans que, de mitjana, en la resta de la població.

Així, les llars de gent gran són les que tenen més riquesa neta. En concret, mentre que a les llars que tenen com a cap de família una persona de 35 a 44 anys mostren una riquesa neta de 76.000 euros, aquesta va augmentant progressivament amb l'edat, fins a assolir un màxim de 226.000 euros per al grup de 65 a 74 anys, mantenint-se en nivells pròxims (221.000 euros) en el cas dels majors de 75 anys.

L'informe apunta, a més, que el 30,5% dels majors de 65 anys té rendes almenys un 30% superiors a la mitjana, i que mentre que el 23,2% del grup de persones d'entre 18 i 64 anys té dificultats per arribar a final de mes, en el cas dels majors de 65, aquest percentatge es redueix al 15,9%.

El nivell educatiu és el factor principal que incideix en la desigualtat que s'aprecia en les condicions de vida dins del grup de gent gran, segons les conclusions de l'estudi. La renda mitjana dels majors de 65 anys creix amb força amb la formació, passant dels 16.807 euros entre els que només tenen estudis bàsics, a 23.134 euros (un 37,6% més) en els que tenen estudis mitjans, i fins a 30.864 euros (un 83,6% més) en els que disposen de formació superior.

L'anàlisi estima que les millores previstes en la formació de les persones grans poden derivar el 2055 en una reducció de la població amb problemes de mobilitat de més d'1,4 milions de persones, i en més d'1,1 milions en el cas de les que pateixen dificultats per a la cura personal respecte a un escenari sense canvis en els nivells de formació de la gent gran.