El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos que el PP i quatre comunitats autònomes (Catalunya, Madrid, Andalusia i Illes Balears) van presentar contra diferents articles de la llei d'habitatge en considerar, entre altres qüestions, que la norma envaeix competències autonòmiques, segons ha informat aquest dimarts la cort de garanties.

Va ser a finals d'abril quan el Congrés va donar llum verda al projecte de Llei pel Dret a l'Habitatge amb el suport de 176 vots que representen la majoria absoluta de l'hemicicle, davant 167 en contra. El Senat va donar la seva aprovació definitiva el 17 de maig després d'haver rebut més de 300 esmenes parcials i sis vets (PP, el PNB, Junts per Catalunya, Cs, Vox i UPN).

"Invasió frontal de competències autonòmiques"

Poc temps després, el Consell de Govern de la Junta d'Andalusia va avisar que recorreria 18 articles de la llei en considerar que, de fons, hi ha "una invasió frontal i directa de competències exclusives de la comunitat en matèria d'habitatge", regulades a l'article 56 de l'Estatut d'Autonomia.

El govern de les Illes Balears, per la seva part, va optar per acudir al Constitucional en veure indicis d'inconstitucionalitat en cinc articles de la norma. Mentre que el Parlament de Catalunya va acordar impugnar la norma en entendre que aquesta envaeix competències autonòmiques en matèria d'habitatge, així com el principi d'autonomia financera i despesa. El govern de Madrid també va recórrer la llei en considerar que s'"extralimita" a la interpretació de les competències de l'Estat i que la capacitat de posar topalls al lloguer podia provocar que augmentessin els preus.

El PP, per la seva part, va mostrar la seva oposició a la norma i va apuntar que la llei dificultaria l'expulsió dels okupes i inquilins que deixessin de pagar el lloguer. El grup Parlamentari Popular planteja una possible vulneració del dret de propietat, del dret a la tutela judicial efectiva i de l'autonomia local.

Què diu la llei?

La norma impugnada imposa nous límits a la pujada del preu del lloguer a tot Espanya, permet rebaixar la figura de gran tenidor d'habitatge de deu a cinc immobles en determinats casos i impedeix a aquests propietaris de desnonar llogaters vulnerables sense un acte de conciliació o arbitratge previ. En concret, la llei manté el límit del 2% per a aquest any en la pujada del lloguer i l'eleva fins al 3% el 2024 per a, abans del 31 de desembre del pròxim any, crear un nou índex de referència aplicable al territori al marge de l'IPC.

En matèria fiscal, la llei estableix una millora de la regulació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per estimular el lloguer d'habitatge habitual a preus assequibles, a través de la modulació de la reducció del rendiment net del lloguer d'habitatge habitual. El text també introdueix una definició clara perquè els Ajuntaments puguin aplicar el recàrrec de l'Impost sobre Béns Immobles a aquells habitatges que portin buits més de dos anys, i sempre que el propietari tingui un mínim de quatre habitatges en l'esmentada situació, tret de causes justificades de desocupació temporal.

A més, la norma introdueix el concepte d'habitatge assequible incentivat, com a figura necessària per incrementar l'oferta a curt termini i contempla l'impuls de l'habitatge protegit de lloguer a preu limitat.