Entre la satisfacció i l'exigència -i alguns recels- s'han emmarcat les valoracions que ha fet el teixit econòmic català sobre el nou Govern que presidirà el socialista Salvador Illa. En les últimes hores, les patronals, sindicats i entitats econòmiques veuen favorable que s'hagi desencallat la situació política i es pugui formar Govern, tot i que la patronal Foment advertia d'un possible "un horitzó polític de tall intervencionista i que propugna la cultura del decreixement" i Pimec parlava de "la necessitat de fugir de les tensions polítiques a l’hora de garantir el bon funcionament de l’economia del país, així com la serenor social en general dins un clima estable". Alhora s'afanyaven a demanar al nou executiu català -quan estigui format- que actuï amb fermesa i promptitud i que prengui decisions perquè Catalunya recuperi el seu pes econòmic i industrial.
Per la seva part, CCOO de Catalunya considera que obrir "una nova etapa institucional a Catalunya liderada des de l’esquerra és un camí encertat que pot significar l’oportunitat per donar un impuls a un programa de reformes legislatives que enforteixen el contracte social i els serveis públics del país".
En línies generals, les reivindicacions econòmiques, empresarials i sindicals se centren en aspectes com el nou model de finançament, la reforma fiscal, una política d'inversions -que, entre altres, prioritzi les infraestructures pendents-, el nou model industrial i la reindustrialització i, tot plegat, en un marc de progrés social i econòmic generalitzat. Són les demandes que els principals actors econòmics ja van traslladar als partits polítics durant la campanya electoral i que ara demanen que "s'accelerin" desplegant mesures sòlides i estratègiques.
Foment del Treball ha llegit la cartilla al Govern socialista, tot i admetre que està treballant per a un nou model de finançament. La patronal veu mancances en l'acord polític entre el PSC, ERC i Comuns i retreu que es vulgui mantenir l'impost de patrimoni i successions, no implementarà la deflactació de l’IRPF, l'augment de certes figures impositives, no s'actuï en infraestructures bàsiques o es parli de crear un nou impost en matèria d'habitatge i de diverses mesures intervencionistes com la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans.
En la mateixa línia, la patronal Pimec considera fonamental posar en marxa moltes mesures que no apareixen als acords entre partits, els quals tenen un marcat accent social "que no hauria de ser l’únic", adverteix. Entre altres qüestions, creu que cal posar fi a l’excés de regulació i burocràcia, amb una simplificació administrativa, així com reduir la càrrega fiscal amb una revisió de la normativa que afecta l’empresa familiar en els impostos de patrimoni, donacions i successions, l’impost del patrimoni i l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, perquè considera que no podem seguir mantenint la pressió fiscal més alta en aquells àmbits que està demostrat que acaben generant riquesa.
La patronal Cecot ha manifestat aquest divendres que rep "en positiu" especialment dos dels quatre eixos anunciats per Salvador Illa en el seu discurs d'investidura aquest dijous: la cohesió social i la prosperitat econòmica fonamentada en la sostenibilitat i la transformació digital. Això no obsta perquè l'insti a "impulsar polítiques de suport a l’empresa per aprofitar la conjuntura econòmica, que actualment és favorable, i per assentar bases sòlides de canvi de models de suport a la competitivitat", des de les infraestructures, passant per la sanitat, l’ensenyament o l’administració pública. Adverteixen que "vigilaran" que implementin una política que afavoreixi la indústria catalana i la reindustrialització, amb l'objectiu d’assolir un pes industrial del 25% del PIB, equiparant la indústria al turisme i els serveis.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya espera la formació d’un Govern fort, estable i que doni seguretat i subratlla la necessitat d'aprovar urgentment uns nous pressupostos, que permetin executar projectes imprescindibles per al desenvolupament econòmic de Catalunya i que atreguin inversions que generin ocupació. L'entitat recorda les que considera les 16 prioritats econòmiques a què s'ha de fer front i que, a més de coincidir amb les esmentades reivindicacions de les patronals, inclouen també recuperar la Llei del Codi de Finances, i que s’hi afegeixin qüestions referents a les administracions locals, i dotar d’àrees i serveis d’avaluació de polítiques públiques a totes les entitats del sector públic; també la sequera o la política energètica i de l'habitatge.
Els sindicats destaquen el vessant més social
Els sindicats CCOO i UGT, ja van mostrar la seva satisfacció per l'acord assolit entre PSC, ERC i Comuns, per considerar que era "un acord progressista que avança en el marc d'autogovern i que ha de servir per enfortir el contracte social". Aquest dijous, CCOO ha emfatitzat que els acords de tots tres partits signifiquen "l’expressió de la voluntat de donar respostes a la salut, l’educació, els serveis socials, l’habitatge, la transformació energètica, el canvi climàtic entre les prioritats polítiques per la legislatura". Alhora que signen un compromís per reforçar el marc d’autogovern de la Generalitat impulsant un canvi en el model de finançament autonòmic, que significa un pas important amb la creació d’una agència tributària consorciada a Catalunya i un compromís per impulsar amb la resta de l’estat canvis a la LOFCA, per resoldre els dèficits de finançament per totes les comunitats autònomes d’un model caducat des de l’any 2013.
Des d'UGT, el seu secretari general, Camil Ros, va manifestar que l'acord posa "les bases per a un finançament just i solidari, per construir un estat del benestar català potent".