El contracte de compravenda és fonamental en el procés de compra d'un habitatge, local o plaça de garatge i comporta drets i obligacions. Més enllà de consultar un model de contracte de compravenda d'habitatge i de contracte de compravenda amb arres per formalitzar la transacció, cal tenir en compte altres detalls secundaris, especialment en transaccions per venda d'habitatges de segona mà.

Xavier Pradells López, agent de propietat immobiliària i pèrit judicial, subratlla que cal especificar sempre tot allò que es quedarà en l'immoble per evitar sorpreses. Així doncs, és una de les disputes o malentesos més freqüents en els darrers temps i es pot evitar abans que s'efectuï la compra i, per tant, el cobrament de forma definitiva: "Per la meva experiència, les persones, quan elaboren un document d'arres d'un habitatge de segona mà i el van a veure com a futurs propietaris de l'immoble, s'ho troben tot moblat i amb elements fixos a tenir en compte. Ens referim a detalls que si no es deixen per escrit, després pot ser que no ens els trobem".

A quins elements ens referim?

En aquesta llista d'elements, els més freqüents són: tendals, fins i tot elèctrics i perfectament fixats; aparells d'aire condicionat; altres elements enquestats que a priori semblaven fixats; il·luminació per al·lògens o dutch lines; aparells de la cuina, entre d'altres. Per tot plegat, la premissa és clara: "Concretar amb el propietari quins elements fixos, mobiliari i electrodomèstics deixarà a l'habitatge i especificar-ho al document d'arres en forma d’inventari, perquè si no ho especifiques per escrit, el propietari quan ja ha cobrat la paga i senyal pot tenir la temptació de començar a endur-se’ls i serà complicat fer una reclamació posterior". La situació és més freqüent del que ens pensem i en casos extrems també s'emporten endolls i portes.

També s’hauria de desglossar la part del preu que correspon a l’immoble i al mobiliari. Encara que el més normal és que siguin objectes de poc valor en relació amb el preu de l'habitatge, aquest desglossament tindrà conseqüències fiscals importants per a les dues parts. El venedor tindrà un preu fiscal de venda diferent per a l'habitatge i els mobles; i el comprador, a l’hora de liquidar els impostos de la compra de l’habitatge, haurà de tributar la part que correspon al pis a un tipus impositiu, i la part del mobiliari a un tipus inferior, i la part del mobiliari no és considerada reinversió en habitatge habitual, si alhora necessita justificar aquesta circumstància.

Tots els documents necessaris

Per tot plegat, cal fer un repàs de totes les estances de l'habitatge, similar al procés que faríem per un contracte de lloguer. A tall d'exemple, si diuen que la nevera es queda, deixar-ho per escrit. Però els experts van a més: "Fins i tot és millor afegir fotografies on es vegi quins són els elements als quals ens referim i no a uns altres" perquè a vegades també s'ha jugat a la confusió si només es detalla la paraula de l'immoble. Una sèrie de recomanacions addicionals que se sumen a complir, en darrer terme, la llei que marca el dret a l'habitatge amb altres documents com el certificat energètic o la cèdula d'habitabilitat. 

L'altra recomanació anteriorment publicada és l'acta de veïns, ja que constitueix un dels instruments més importants per garantir la seguretat jurídica a les comunitats de propietaris. La mateixa normativa exigeix ​​que els acords adoptats a les Juntes de propietaris es reflecteixin al llibre d'actes, així s'estableix a l'article dinou de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH). Això vol dir que si uns veïns fan massa soroll, hi ha un pis ocupat o, fins i tot, existeixen discrepàncies en la mateixa comunitat, això queda reflectit en aquestes actes. El mateix article dinou de la LPH, a l'apartat 3, estableix l'obligació de remetre les actes als propietaris, els quals tenen reconegut el dret d'accés al llibre que les conté. En el cas de la sol·licitud de l'acta de la comunitat de veïns, no només es produeix entre compradors particulars, sinó també s'ha donat per part dels mateixos bancs o entitats que posen a subhasta habitatges i que els interessa saber el valor real final de l'immoble o els seus condicionats.