L'acord que es va aconseguir entre PSOE i Sumar per reeditar un govern de coalició el passat 2023, inclou una proposta de reducció de la jornada laboral gradual de 38,5 hores el 2024 i 37,5 hores el 2025, amb un horitzó de 35 hores setmanals, sense reducció salarial. Així doncs, el debat de la reducció de jornada, també s'ha de remetre a la negociació col·lectiva, sector per sector.
Ull amb els convenis
A tall d'exemple, moltes empreses i patronals com la CEOE o Confemetal recorden que s’ha de tenir en compte l'increment de costos laborals i la minva de la productivitat, en especial quan existeixen propostes de reducció de jornada a 4 dies a la setmana, amb un augment significatiu en els dies de permisos per absentar-se del treball, i sent necessàries mesures compensatòries i incentius a les empreses. O un altre aspecte a treball és l'increment notable de l'absentisme per incapacitat temporal, sent necessari un major control i l'adopció de mesures a favor de la viabilitat de les empreses.
Per tant, a grans trets, aquesta mesura suposa una modificació de l'Estatut dels Treballadors, ja que la normativa estableix fins ara un màxim de 40 hores setmanals a jornada completa. Això és així des de l'any 1983. Amb anterioritat a aquest any, la jornada setmanal era de 42 hores a jornada continuada i 43 per a la jornada partida. El principal benefici el trobem en la part econòmica. Quan s'implementi la reducció de la jornada laboral, afectarà de manera positiva els salaris dels treballadors. Com, segons aclareix Comissions Obreres, estima que “les teves hores de treball serien les mateixes, però augmentaria el teu salari mensual perquè la teva jornada suposa un percentatge de la jornada completa equivalent. Si aquest percentatge puja, també ha de créixer el teu salari per mantenir l'equivalència”.
Beneficis per la butxaca
I citen un exemple: Si tens la jornada màxima legal, 40 hores setmanals, però treballes 20 hores i la jornada es redueix a 37,5 hores, la teva jornada passaria del 50% al 53,3%, per això cobraries un 3,3 % més. L'empresa pot dir que redueix el temps de treball per no pagar més però no ho podrà imposar. Però, a la vegada, també admeten que "cada cas és un món", referint-se a la complexitat de cada lloc i els seus propis convenis.
A partir d'aquí, caldrà veure les conseqüències en el curt termini quan s'apliqui tot. Segons un informe recent publicat pel BBVA Research sobre la "Situació Espanya", la rebaixa d'hores de treball que es planteja des del govern de Pedro Sánchez en base al citat acord PSOE-Sumar, des de les 38,5 hores el 2024 fins arribar a les 37,5 hores el 2025, restaria entorn de sis dècimes al creixement mitjà anual del PIB durant el proper bienni i vuit dècimes al de l'ocupació. Això significaria que es perdrien de cop 7.800 milions de creixement i prop de 100.000 llocs de treball "de no prendre's mesures compensatòries que alleugin la tensió en els costos laborals". Aquestes dades, són encara més grans, segons l'Observatori Econòmic de la Universitat Francisco de Vitoria.