L'opció d'estendre la tercera pista de l'Aeroport d'El Prat a menys de 500 metres guanya opcions, jutjant per la "solució de compromís" reclamada pel comitè assessor d'infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona i els "matisos" que Aena diu ara que acceptaria a la seva proposta original. El passat 2 de setembre, menys d'un mes després d'assumir el càrrec, el president català, Salvador Illa, va anunciar que per a finals de 2024 el Govern presentaria la seva proposta per ampliar la capacitat d'El Prat.

Amb una extensió inferior als 500 metres -que és el que ha plantejat fins a la data Aena-, El Prat difícilment assoliria les 90 operacions per hora previstes en el Pla Director en vigor, però sí que incrementaria significativament les actuals 78.

Quan la comissió tècnica conformada per la Generalitat i el govern central acumula ja gairebé quatre mesos de retard en la seva comesa, el dictamen del comitè que assessora l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i una recent conferència del president i conseller delegat d'Aena, Maurici Lucena, donen una idea de cap a on poden anar els trets. L'esmentat comitè creu -en un dictamen elaborat fa ja mesos i fet públic dimecres, dia 12- que una ampliació de capacitat és "urgent i necessària" i demana una "solució de compromís" que s'executi "preferentment sense tocar els espais protegits de la Ricarda i el Remolar".

Això apunta cap a una extensió de la tercera pista (el paral·lel al mar) d'uns 300 metres, ja que, segons experts consultats per EFE, amb aquesta opció s'envairia part de la Xarxa Natura 2000 del Delta del Llobregat, sota protecció europea, però no es veuria afectat el perímetre de l'estany de la Ricarda (símbol de la fallida ampliació de 2021).

Lucena ha remarcat aquest dijous que una ampliació física de l'esmentada pista és l'"única" opció que ha posat sobre la taula Aena, si bé ha afegit que el gestor aeroportuari admetrà "matisos" a la seva proposta.

Brussel·les

Els esforços de la comissió tècnica se centren ara a determinar les compensacions mediambientals que s'haurien d'emprendre per obtenir l'aval europeu, una tasca que lidera el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, segons fonts coneixedores de les negociacions. Les mateixes fonts expliquen que l'executiu comunitari ha demanat que se li traslladin diverses opcions, cada una d'elles amb les compensacions que caldria emprendre, la qual cosa allargarà el procés unes setmanes més del previst.

Fonts coneixedores de les negociacions entre Govern i Ministeri apunten que en el dia d'avui "no hi ha una posició fixada" i des de l'executiu català es limiten a assegurar que la proposta o propostes finals compliran escrupolosament tots els requisits de respecte al medi ambient. Fonts del gestor aeroportuari han explicat que Aena s'encarrega d'aportar coneixement tècnic a aquesta comissió, que és la que té l'encàrrec de prendre la decisió política.

La d'El Prat és una qüestió difícil per a Illa, ja que sap que l'ampliació no és vista amb bons ulls pels seus socis d'investidura -ERC i en especial Comuns, que la rebutja de ple- i que això pot afectar altres negociacions en marxa. Si els plans d'ampliació tiren endavant, el president haurà de fer front també a l'oposició de localitats veïnes a l'aeròdrom: és el cas d'El Prat de Llobregat, l'alcaldessa del qual és Alba Bou, de l'espai de Comuns; i de Castelldefels, el govern del qual encapçala Manu Reyes, del PP.

El 2021, el Govern -llavors de coalició entre ERC i Junts- i el Ministeri de Transports ja van assolir un principi d'acord, que després va embarrancar: Aena, el gestor aeroportuari participat en un 51% per l'Estat, plantejava llavors allargar la pista a 500 metres i el principi d'acord preveia que la solució definitiva es concretés més endavant, en un futur Pla Director.

Amb aquesta fórmula es volia assegurar que les inversions previstes per a l'ampliació s'incloguessin al Document de Regulació Aeroportuària (DAURA) que es va aprovar a finals de 2021, la qual cosa finalment no va passar. El següent horitzó temporal se situa ara a finals de 2026, quan el Consell de Ministres haurà d'aprovar un nou DAURA per al període 2027-2031.