El deute públic va assolir el juliol d'aquest any (últimes xifres disponibles) els 1,558 bilions d'euros, quantitat que supera la riquesa (PIB) generada pel nostre país l'any passat, que va ser d'1,346 bilions d'euros. Espanya es troba actualment entre els països de la Unió Europea amb més nivells de deute, només superat per Grècia, Itàlia i Portugal, i en un nivell similar al de França: en tots els casos el deute supera el producte interior brut (PIB).

L'encariment dels tipus d'interès després de les pujades del preu dels diners del Banc Central Europeu des del 0% fins al 4,5% actual és motiu de preocupació, sobretot, per als països més endeutats, el cas d'Espanya. Així, segons dades de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) la mitjana del cost de les noves emissions de deute públic ha augmentat des del -0,04% (tipus negatius) a finals del 2021 fins al 3,33% l'agost d'aquest any, un valor no vist des del 2011. Aquest augment explica també fenòmens com la febre del petit estalviador per les Lletres del Tresor, amb un increment notable dels valors en mans de llars, passant d'una quota del 0,1% el juliol del 2022 al 35,2% el juliol del 2023.

Es tracta només de noves emissions i, per tant, no afecta el deute que encara continua viu i que paga els interessos a què es va comprometre fa anys. Ara bé, la mitjana del cost de tota la cartera de deute de l'Estat ha pujat des del seu mínim històric de l'1,64% fins al 2,02%. A més, la despesa en interessos de totes les administracions públiques ha augmentat en 5.550 milions d'euros el 2022, assolint un total de 31.595 milions. La despesa per interessos el 2022 va consolidar i va accelerar el canvi de tendència que va començar el 2021, després de set anys continus de reducció, conseqüència dels tipus zero aplicats pel BCE des del 2016 fins al 2022 i dels tipus negatius que el mateix mercat va cotitzar.

I els interessos del deute continuen pujant. La taxa mitjana d'emissió tancarà l'any lleugerament per sobre del 3%, augmentant fins al 3,4% en els anys vinents, segons previsions de l'AIReF. Aquestes taxes d'emissió elevarien la despesa en interessos al 2,9% del (PIB) el 2026. En aquest context, els rendiments dels bons a l'eurozona han augmentat des de la primavera a causa de la inflació i a una política monetària més restrictiva.

Tot controlat

Hi ha dos indicadors al mercat de deute per valorar si aquesta pujada dels tipus es converteix realment en un problema per a les arques públiques. Es tracta de la prima de risc i les assegurances de crèdit. La prima de risc amb el bo alemany, ara en els 108 punts bàsics -1,08 punts-, s'ha mantingut estable en aquest poc més d'un any de pujada dels tipus d'interès, i es mouen entre nivells de 89 i 100 punts bàsics. Igualment, les assegurances de crèdit que cobreixen la possibilitat d'impagament del deute públic s'han comportat d'una manera molt estable.

Jakob Suwalski, director de qualificacions públiques i sobiranes de Scope Ratings, explica per què Espanya no té, de moment, cap problema amb el seu deute públic malgrat la pujada dels interessos que han de pagar als inversors que adquireixen els seus títols. "Entre els factors que contribueixen que Espanya mantingui costos de deute manejables s'inclouen una estructura de deute favorable, amb una mitjana de venciment més prolongada (7,9 anys en comparació amb 6,2 el 2013)", explica. És a dir, la vida és llarga i, per tant, la renovació d'aquest deute no és urgent, sinó que anirà assumint els nous tipus molt a poc a poc... fins i tot ja amb un context baixista de tipus d'interès. Una altra característica que apunta Suwalski és la proporció modesta de bons vinculats a la inflació (5% del total), juntament amb una propietat estable (el Banc d'Espanya tenia el 28% dels bons de l'Estat en el segon trimestre del 2022) i un matalàs de dipòsits substancial equivalent a aproximadament el 12% del PIB. Aquests factors compensen els costos d'emissió més grans i sostenen la sostenibilitat del deute públic", explica.

Els bons vinculats a la inflació –el preu del bo es revalora amb l'alça de la vida- han suposat un gran informe de l'augment en la càrrega financera entorn dels 8.000 milions d'euros. "Excloent aquesta revalorització a causa de la inflació el 2021 i 2022, la despesa per interessos hauria continuat disminuint el 2022, ja que encara s'estan amortitzant bons emesos amb rendibilitats relativament altes, no molt lluny de les registrades durant aquell any", expliquen des d'AIReF.

Previsions de tipus

En el futur més pròxim, els analistes de Scope Ratings preveuen uns rendiments dels bons a curt termini relativament estables, degut principalment a les expectatives de pujades moderades dels tipus d'interès a curt termini.

Tanmateix, respecte als rendiments a més llarg termini, existeix cert potencial de pressió a l'alça. Això es deu al sentiment general del mercat i a la previsió de tipus d'interès més alts en un termini més llarg.

Factors com les expectatives d'inflació, les polítiques dels bancs centrals i els resultats econòmics exerciran un paper crucial a l'hora de determinar la trajectòria dels rendiments dels bons a llarg termini. "Encara que no podem predir amb certesa, és prudent estar atents als possibles augments dels rendiments a llarg termini a mesura que ens apropem al final de l'any", expliquen.