L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat ha tancat el mes de gener gestionant un total de 13.643 tones de càrrega, una xifra que representa un augment del 28,4% en relació amb el mateix mes de 2023. Les dades, però, disten encara de les que tenia la infraestructura aeroportuària el 2019 i de l’evolució que està tenint la càrrega aèria en altres aeroports espanyols, com Madrid o Saragossa. Així, el 2023, es va tancar amb uns moviments de càrrega pràcticament estables, amb un lleu creixement del 0,6% respecte a 2022, fins a 156.000 tones, un 11,5% menys que el volum de mercaderies que es movien el 2019. En el rerefons: la manca de connexions internacionals, especialment amb l’Àsia, que segueix sent el mercat que menys s’ha recuperat de la pandèmia ençà, alhora que el mercat americà va estar més actiu. Per destí, la Xina continua sent el primer mercat de les exportacions i importacions catalanes que utilitzen la via aèria, seguit dels Estats Units, tot i que les diferències s'han reduït els darrers anys i, des de la pandèmia, el primer ha retrocedit un 41% i el segon ha crescut un 24%.

Per donar el tomb a aquesta situació, caldrà “introduir una nova forma de promoció de la càrrega aèria més integrada i present amb l'activitat del CDRA que pugui presentar oportunitats que encaixin amb el teixit industrial i de l'e-commerce a Catalunya", segons han explicat aquest dimarts membres del comitè que està integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i Aena. Des del CDRA s’intensificaran els esforços amb les companyies de càrrega i amb les empreses que estan ubicant els seus hubs a Barcelona i Catalunya i que poden tenir un impacte directe en altres companyies. D'acord amb això, el comitè tindrà en compte que, de cara a 2030, les perspectives del comerç exterior de la indústria mundial són positives, amb un lideratge destacat de l’e-commerce (creixement del 29%), l’automoció (21%) i farmàcia i alimentació, amb un 14,5% i 17,5%, respectivament.

Molt per sota de Madrid i amb Saragossa a tocar

Per aquests motius, el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) intensificarà en els dos pròxims anys les gestions per recuperar totes les destinacions que tenia l’aeroport el 2019 -ara està en un 95%, i manquen la major part de les rutes asiàtiques-, centrant-se en Shanghai, Hong Kong, Lima, Delhi i Tòquio que esdevenen els mercats més prioritaris i estratègics. Si això s’aconsegueix i s’obren fins a 40 noves destinacions d’aquí a finals de 2025, el CDRA considera que el volum de càrrega aèria pot incrementar-se un 12% en dos anys, per arribar a 177.000 tones, en línia amb el nivell assolit el 2019 (176.809 tones). Mentre, aeroports com Madrid o Vigo, segueixen creixent a dos dígits, un 13,6% i un 17% el 2023, respecte de l’any anterior. Madrid no només ha tornat a les xifres prepandèmia del 2019, sinó que ha crescut pràcticament en un 15%. També ho fan Saragossa i Sevilla, amb un 2,2% i un 9,5%, respectivament. Actualment, el Prat és el segon d’Espanya -tenint Madrid per davant a molta distància, amb 643.000 tones i acaparant el 60% de totes les mercaderies que es mouen als aeroports espanyols, i a Saragossa, trepitjant-li els talons amb gairebé 130 milions de tones- i ocupa la 23 posició a Europa en volum de càrrega aèria transportada.

Destaca el fet que, l’any passat, a l’aeroport del Prat aproximadament un 42% de les mercaderies van ser transportades mitjançant aeronaus de càrrega (freighters), mentre que el 58% restant ho va fer en aeronaus de passatgers. Això és degut, en bona part, al pes de l’e-commerce i la indústria tèxtil en el trànsit de mercaderies. De tota manera, des de l’Observatori de la Càrrega Aèria de la Cambra de Comerç de Barcelona, s’indica que l’any passat els productes elèctrics i mecànics van superar per primera vegada el sector moda i tèxtil, encara que aquest lidera les exportacions aèries (amb el 20% del total), i que els productes farmacèutics i químics són els que aporten més valor, seguits per la maquinària i la metal·lúrgica.

L’operativa està en mans de diverses aerolínies de càrrega, encapçalades l’any passat per DHL, amb el 12% de càrrega (el 2022 era segona), després que es registrés un retrocés important a l'operativa d'ASL/Amazon, que va ser l'aerolínia que va transportar més càrrega el 2022. Per darrere de DHL es troba Turkish Airlines (10% de càrrega i 4a el 2022), Qatar Airlines (9% de càrrega i 6a del 2022), Emirates Airlines (9% de càrrega i 5a el 2022), UPS (9% de càrrega i 3a el 2022), ASL/Amazon (8% de càrrega, perdent posicions respecte de 2022), Etihad (5% de càrrega), American Airlines (5%), Fedex (4%) i Iberia (3%), segons dades de la Comissió de Càrrega Aèria i Seguretat Logística de Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL).