El Ministeri de Treball preveu arribar la setmana que ve, en el marc del diàleg social, a un acord per a la reducció de la jornada laboral sense pèrdua de salari. De fet, el 31 de maig està previst que el Ministeri de Treball, la patronal i sindicats es reuneixin de nou per avançar en la reducció de la jornada laboral. La idea de Treball és que aquest acord el firmin tant sindicats com patronal per després començar la seva tramitació parlamentària, que podria portar "mesos". Treball vol que la patronal se sumi a l'acord, encara que no les té totes i Yolanda Díaz va dir que la mesura s'emprendria hi hagi o no suport de la CEOE.

El president de l'organització, Antonio Garamendi, no va descartar arribar a un acord per reduir la jornada fins a les 37,5 hores i mitja, però segons la seva opinió és una mesura que ha de fer-se "sector per sector" i en "cada taula de negociació". Per la seva part, el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, es va mostrar confiat a poder assolir un acord tripartit sobre aquest tema, però no per a les dates que planteja Treball, sinó ja passades les eleccions europees del 9 de juny.

En aquest sentit, l'Executiu tractarà de firmar un acord per reformar l'Estatut dels Treballadors i reduir la jornada de forma progressiva (38,5 hores el 2024 i 37,5 hores el 2025) que es va firmar en l'acord de govern de coalició entre PSOE i Sumar i que el Congrés ja va ratificar mitjançant una proposició no de llei presentada per Sumar.

Però no és la reducció de la jornada laboral l'assumpte en el qual la part empresarial del diàleg social es mostra més reticent, sinó la proposta perquè Inspecció de Treball pugui fer un seguiment remot en temps real de les hores treballades, en el marc d'una millora dels registres horaris. El secretari d'Estat de Treball i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va explicar que amb aquesta mesura es podria lluitar contra el frau horari de les persones treballadores i evitaria que l'empresa pugui manipular el registre del nombre d'hores treballades.

Estratègia contra l'atur de llarga durada

Paral·lelament, el govern espanyol s'ha compromès a elaborar, en el marc del diàleg social i en el termini de sis mesos, una estratègia "global" per combatre l'atur de llarga durada i l'atur dels treballadors de més edat. Així ho recull el Reial decret llei de reforma del subsidi d'atur aprovat aquest dimarts en el Consell de Ministres i publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'Executiu assenyala que l'esmentada estratègia inclourà mesures en matèria d'ocupació, formació, condicions de feina i Seguretat Social amb l'objectiu d'afavorir la reincorporació d'aquests col·lectius al mercat de treball o el seu manteniment.

Segons dades de l'última enquesta de població activa (EPA), la del primer trimestre de l'any, dels 2,97 milions d'aturats comptabilitzats a Espanya en finalitzar març, el 15,6% eren joves menors de 25 anys i el 35,4%, aturats de llarga durada (més d'un any en l'atur). D'acord amb l'EPA, el nombre d'aturats de llarga durada va baixar en 32.400 persones en el primer trimestre, gairebé un 3% respecte al trimestre anterior, fins a situar-se en 1.053.900 persones. L'últim any, els aturats de llarga durada s'han reduït en 99.800 persones (-8,6%).

Segons consta en la reforma del subsidi d'atur publicada aquest dimecres en el BOE, es garanteix als beneficiaris del subsidi d'atur majors de 45 anys l'elaboració d'un perfil individualitzat per poder accedir a oportunitats d'ocupació, emprenedoria o formació. L'esmentat perfil haurà d'estar dissenyat al llarg dels sis mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta reforma, la qual cosa amb caràcter general es produirà l'1 de novembre de 2024.

La norma estableix a més que, dins dels fons pressupostaris que es distribueixin anualment a les comunitats autònomes en la Conferència d'Ocupació i Assumptes Laborals, es reservarà una quantitat per ser invertida en polítiques actives d'ocupació en favor de persones majors de 52 anys. Aquest any, aquesta quantitat s'acosta als 600 milions d'euros.