El Ministeri de Treball i Economia Social inicia aquest dilluns la negociació amb els agents socials de la reforma del subsidi d'atur després que el Ple del Congrés, amb els vots en contra de Podemos, PP i Vox, tombés la reforma dissenyada pel govern espanyol. Després d'aquest revés, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va criticar la negativa de Podemos a donar suport a la norma i va anunciar que aquesta es negociaria amb sindicats i empresaris, la qual cosa no va poder fer-se en l'anterior ocasió davant de la necessitat del govern espanyol d'aprovar-la per a la recepció del quart desemborsament dels fons europeus. Una mesura de què depèn el pròxim pagament de 10.000 milions d'euros els fons de MRR, a l'ésser u de les fites del pla espanyol.
La reforma del subsidi d'atur, segons Díaz, és "l'única" reforma que el govern espanyol no va poder sotmetre al diàleg social, ja que s'havia d'aprovar abans del 31 de desembre de 2023 a l'ésser u de les fites previstes en el Pla de Recuperació. "Ara sí, obrirem la taula de diàleg social i aquesta reforma estarà acordada amb els agents socials", va subratllar Díaz a mitjans de gener, després de no tirar endavant la reforma en el Congrés, informa EP.
El mateix text
El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, va afirmar divendres passat que el plantejament del govern espanyol de cara a la negociació amb els agents socials d'aquesta reforma "se situa al decret" que ja va presentar i que no va aconseguir ser convalidat. Pérez Rey defensa que la norma que es va emportar a la Cambra Baixa "suposava un increment net dels drets dels treballadors", per la qual cosa "el plantejament del govern espanyol se situa en aquest decret que era ple de millores". "El nostre objectiu és mantenir-les", va remarcar divendres el secretari d'Estat, que va afegir que "les mateixes organitzacions sindicals havien demanat la convalidació del decret a les forces polítiques" per entendre que suposava un "avanç significatiu" en matèria de protecció del nivell assistencial d'atur.
"Esperarem a veure quins són els plantejaments dels agents socials, que ja havíem explorat abans del Reial Decret llei no convalidat, però no amb la parsimònia i la pausa que ens hagués agradat per la urgència de la norma", va explicar. El cert és que els agents socials, en el seu moment, no aprovaven la reforma del govern espanyol, especialment la CEOE. Els sindicats la veien insuficient, encara que van reconèixer que contenia "avanços significatius". L'anunci de Díaz que s'anava a obrir a negociar-la amb ells va ser, en principi, ve rebut per ambdues parts.
Més diners
La reforma dissenyada pel govern espanyol i tombada pel Congrés elevava la quantia del subsidi durant el primer any de percepció, ho feia compatible amb una ocupació durant els 180 primers dies sense pèrdua de prestació, i anava lligat a la subscripció d'un acord d'activitat per part dels seus beneficiaris. En concret, el text de Treball elevava el subsidi d'atur, actualment de 480 euros mensuals, l'equivalent al 80% de l'Iprem, a 570 euros durant els primers 6 mesos de percepció (95% de l'Iprem) i a 540 euros mensuals en els 6 mesos següents (90% de l'Iprem) per després recuperar el 80% de l'Iprem fins a la seva extinció, que es mantenia en un límit de 30 mesos, depenent de l'edat, circumstàncies familiars i de la durada de la prestació esgotada.
La reforma 'tombada' pel Congrés incorporava al subsidi els menors de 45 anys sense càrregues familiars (uns 150.000, segons estimacions de Treball) i als eventuals agraris residents fora d'Andalusia i Extremadura (prop de 250.000), així com els treballadors transfronterers de Ceuta i Melilla. Una reforma que podria assolir un cost de 7.500 milions anuals.
Subsidi i salari
La norma establia la possibilitat de compatibilitzar el subsidi per cada nova ocupació a temps complet o parcial durant els primers 180 dies sense pèrdua de quantia i suprimia el mes d'espera després de l'esgotament de la prestació contributiva per presentar la sol·licitud, ampliant-se a més a sis mesos el termini de sol·licitud perquè la recerca d'ocupació "no col·lideixi" amb la necessitat de sol·licitar el subsidi en terminis peremptoris. La prestació es vinculava en el text a un itinerari personalitzat d'activació per a l'ocupació mitjançant la subscripció d'un acord d'activitat en el marc de la Llei d'Ocupació.
La reforma del govern espanyol mantenia la quantia del subsidi per a majors de 52 anys, però introduïa canvis en la sobrecotització que, segons l'Executiu, eren conseqüents amb el repunt del salari mínim interprofessional (SMI). Podem va rebutjar la norma en el Congrés perquè no es va eliminar la rebaixa progressiva de la cotització per a majors de 52 anys que cobren el subsidi, la qual cosa s'anava a traduir en una "retallada" a les seves futures pensions de jubilació.
El govern espanyol va introduir a més en aquest decret la prevalença dels convenis autonòmics sobre els sectorials i estatals que havia pactat amb el PNE a canvi de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, la qual cosa va generar malestar entre els agents socials. Després de decaure la mesura pel rebuig de la Cambra Baixa, la vicepresidenta Díaz va dir que el Govern compliria la seva paraula i l'aprovaria.