Avui dimecres, dia dels Sants Innocents, fa un any que es va aprovar la reforma laboral i a tal finalitat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha fet balanç dels èxits després de dotze mesos d'etapa. En la seva compareixença Díaz ha aprofitat per anunciar que ha tancat un acord dins del si del Govern per destinar a l'ocupació juvenil 3.500 milions d'euros en els propers cinc anys. Uns diners procedents del Fons Social Europeu (FSE) dels pressupostos ordinaris de la Comissió Europea; en concret, les mesures en suport a l'ocupabilitat dels joves s'emportaran el 22% del total del FSE que rebrà Espanya fins a 2027.

La vicepresidenta no ha revelat com es gastaran aquests fons encara que ha matisat que ha hagut de negociar al si del Govern doncs altres ministeris, candidats a rebre ajuts del FSE com a Educació, s'han postulat per emportar-se una major part de la dotació del Fons Social Europeu. Tanmateix, Díaz ha anunciat que ja havia negociat amb les comunitats autònomes l'ús d'aquests 3.500 milions d'euros, ja que la majoria dels programes d'ocupació juvenil s'articulen a través dels territoris.

Igualment, la ministra ha explicat que aquests diners se sumaran a fons procedents d'altres fonts de finançament, com els Pressupostos Generals de l'Estat o al fons extraordinari Next Generation, que igualment es destinen a promocionar l'ocupació juvenil dins de les polítiques actives d'ocupació. Al respecte de la reforma de les polítiques de bonificacions a l'ocupació sobre la qual està treballant el Ministeri de Treball, la vicepresidenta ha confirmat que s'aprovarà en el primer Consell de Ministres de l'any vinent que es realitzarà el 10 de gener.

SMI i Pedro Sánchez

Respecte a les negociacions per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), la vicepresidenta ha revelat que ja havia mantingut una conversa amb el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, per decidir internament quina pujada proposarà als agents socials en la pròxima reunió, previsiblement la primera setmana de l'any. Encara que, una vegada més, va mantenir la discreció i no va donar xifres: "No va revelar les meves converses privades", va dir, encara que va deixar caure que seria alta.

Díaz ha fet aquest dimecres un repàs dels èxits que ha suposat la reforma laboral sobre la qual es va desfer en elogis. Més enllà de les xifres, inqüestionables per al Ministeri de Treball, la vicepresidenta ha apuntat que la reforma ha tingut un efecte indirecte sobre les indemnitzacions per acomiadament, en resposta a les peticions que UGT ha reiterat, fins i tot durant les negociacions de la reforma laboral, per recuperar els 45 dies d'indemnització que existien abans de la reforma del Partit Popular de 2012.

La ministra ha dit que acomiadar és més car després de la reforma laboral firmada fa un any per dos motius: primer per l'augment dels salaris que s'ha produït amb les reformes dels convenis col·lectius o l'eliminació de les subcontractes i, segon, per la caiguda dels contractes de menys durada, de menys d'una setmana, que mancaven d'indemnització i avui, en ser indefinits, sí que tenen indemnització. D'aquesta forma, la vicepresidenta tanca la porta a una possible reforma dels costos d'acomiadament com sol·licita el sindicat que dirigeix Pepe Álvarez.

La vicepresidenta ha llançat un llistat de xifres que, segons la seva opinió, posen de manifest l'èxit de la reforma laboral. Per començar l'ocupació creada que amb dades de l'EPA del tercer trimestre d'aquest any suposa que 20,5 milions de persones treballen: "Hi va haver un president de Govern que va dir somiar amb una Espanya de 20 milions de treballadors", ha remarcat. D'ells, 9,43 milions són dones, una xifra mai aconseguida i 3 milions de persones de menys de 30 anys, propera al rècord de 3,1 milions de l'any 2011.

17,4 milions d'assalariats

De les persones que treballen, ha remarcat la ministra de Treball, 17,4 milions són assalariats i, per tant, els altres tres milions autònoms. Respecte a l'atur, segons les dades de l'Epa utilitzades que el Ministeri de Treball per fer el balanç d'un any de reforma, a l'estiu hi havia 2,98 milions d'aturats, xifra desconeguda en els últims catorze anys i 440.000 menys que l'any passat. El que redueix la taxa d'atur a un 12,7%, també la més baixa dels últims catorze anys (11,2% el 2007, abans de la crisi financera).

Més ocupació i de més qualitat segons ha remarcat Díaz. Així, d'aquests 17,4 milions d'assalariats, 13,9 milions tenen un contracte indefinit, una cosa desconeguda en la història d'Espanya, que ha permès que la taxa de temporalitat es redueixi a un 17,5%, encara que si es comptabilitza l'ocupació pública (amb taxes superiors al 30%), la temporalitat és del 20,3%, a cinc punts de la mitjana europea (15,2%).

Temporalitat juvenil

Una taxa de temporalitat que en els joves és del 45% quan un any enrere era 13 punts superior el que ha permès retallar les diferències amb la UE amb una taxa de temporalitat juvenil del 39%, sis punts menys que Espanya. També es redueix la temporalitat de les dones en sis punts, al 22,5%, davant el 16% de la mitjana europea.

Una cosa que s'explica en què des de l'1 d'abril, quan va finalitzar el període transitori de la reforma, el 44% de la totalitat dels contractes firmats van ser de caràcter indefinit, "cinc vegades més que la sèrie històrica", ha remarcat. De fet, el 2021 només van ser fixos l'11% dels contractes registrats a les oficines d'Ocupació. En el cas de les dones el percentatge és una cosa menor, el 41% dels contractes firmats des d'abril.

52 reformes anteriors

"S'ha acabat el bipartidisme al mercat laboral", ha sentenciat la ministra, recordant que s'han firmat 52 reformes del mercat laboral en la democràcia i totes amb finalitats desregulatòries. "No van servir per canviar el mercat", ha declarat Díaz que ha remarcat que "en un any hem canviat el paradigma, ja que les anteriors reformes no van servir per revertir la temporalitat". Díaz ha remarcat que abans d'aquesta reforma es deia que hi havia sectors estacionals i que no hi havia alternativa: "calia elegir entre l'atur i la precarietat". Per tot això, la vicepresidenta ha conclòs que "aquest és el Govern dels treballadors".

Sobre la polèmica de les estadístiques que mesuren als fixos discontinus, ha reiterat que es tracta de trampes polítiques i ha recomanat a Alberto Núñez Feijoo, president del PP, abandonar aquest "debat artificial" i no caure en el "trampismo".