El Ministeri de Treball es reunirà aquest dimecres amb representants de CCOO, UGT, CEOE i Cepyme per proposar-los una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros al mes, amb efectes retroactius, des de l'1 de gener d'aquest any, la qual cosa ascendirà la renda als 1.184 euros mensuals per catorze pagues. El govern espanyol ho farà després de presentar l'informe de la Comissió d'Experts que assessora l'Executiu per la pujada de l'SMI i en el qual es plantegen dues opcions: o elevar l'SMI un 3,4% per a 2025 o incrementar-lo un 4,4%.

Yolanda Díaz, ministra de Treball, presentarà l'informe dels experts al matí i serà el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, qui es reunirà, a partir de les 16.30 hores, amb sindicats i empresaris per començar les negociacions. La intenció de Treball és aconseguir un acord amb ambdues parts, però, d'entrada, ja es preveu complicat que pugui sumar-se la part empresarial a un possible acord, segons Europa Press.

Rebuig dels empresaris

El vicepresident de la CEOE i president de l'ATA, Lorenzo Amor, ja ha advertit com a "inassumible" per als autònoms pujar l'SMI a 50 euros al mes i ha plantejat que s'apugi d'una forma proporcionada a l'economia. A més, ha alertat que en els últims cinc anys s'han destruït uns 174.000 llocs de treball als sectors de l'agricultura i la formació professional dual, uns àmbits en els quals els treballadors que cobren l'SMI són "pràcticament la totalitat del sector".

Cepyme, per la seva part, ha fet càlculs sobre el que costaria a les empreses aquest increment com a argument per oposar-se a aquesta nova pujada. En concret, estima que aquests 50 euros més implicaran un cost salarial per a les empreses superior als 80 euros mensuals, suposant una nova càrrega que afectarà especialment les pimes, els costos laborals del qual acumulen una alça del 18,1% des de 2019, ha denunciat.

D'acord amb els càlculs de Cepyme, l'augment de l'SMI en 50 euros mensuals per a 2025, fins a situar-lo en 1.184 euros al mes per catorze pagues, portarà el cost salarial per a les empreses, incloent-hi les cotitzacions socials a càrrec de l'empresa i el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, a una forquilla d'entre 1.816 i 1.903 euros mensuals, segons el tipus de cotització per accidents de treball. No seria la primera vegada que els empresaris rebutgen un acord per pujar l'SMI. El Ministeri de Treball va acordar únicament amb CCOO i UGT pujar l'SMI per a 2024 un 5%, des dels 1.080 euros mensuals per catorze pagues fins als 1.134 euros.

CEOE i Cepyme no es van afegir a l'acord en entendre que no van atendre les seves demandes d'indexar l'SMI als contractes públics i d'establir bonificacions per al sector del camp. Tampoc no van donar suport els empresaris a la pujada de l'SMI del 8% per a 2023, ni els increments de 2022 i 2021, que van ser acordats pel govern de Pedro Sánchez amb CCOO i UGT. En canvi, CEOE i Cepyme sí que van recolzar l'augment de 2020, quan l'SMI va passar de 900 a 950 euros mensuals.

Els sindicats en demanen més

L'objectiu de Treball és que l'SMI no perdi poder adquisitiu i que equivalgui almenys al 60% del salari mitjà, com recomana la Carta Social Europea. Els sindicats, per la seva part, volen que l'SMI pugi més del plantejat pels experts i del que proposarà Treball en la reunió d'aquest dimecres. Advoquen per una pujada del 5% o el 6%, segons ha assenyalat el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez. En la mateixa línia, el seu homòleg de CCOO, Unai Sordo, ha defensat que pujar l'SMI per a 2025 fins als 1.200 euros al mes és el que "més a prop" el deixaria del 60% del salari mitjà. Això implicaria una pujada d'alguna cosa més del 5,8%, davant el 4,4% que proposarà Treball.

Diferències dins del govern espanyol

L'SMI ha estat motiu de xoc entre el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz i el Ministeri d'Economia que dirigeix Carlos Cuerpo, igual com ha estat la rebaixa de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals, encara que sembla que en aquest últim assumpte han llimat asprors després de la reunió que van mantenir aquest dilluns.

El ministre Cuerpo s'ha mostrat partidari que l'SMI pugi "en línia amb la resta del que està fent l'economia", al que Díaz va replicar en el seu moment que "les dades macro no tenen res a veure amb la vida real" i que el salari mitjà a Espanya "no és una locomotora". Així, la vicepresidenta segona va demanar al ministre d'Economia que "respecti" al comitè d'experts que assessora el govern espanyol per la pujada de l'SMI i del que al seu dia va formar parteix el mateix Carlos Cuerpo, per designació de la llavors vicepresidenta primera Nadia Calviño.