Els Ministeris de Treball i d'Hisenda han trencat la negociació perquè els perceptors de salari mínim interprofessional (SMI) continuïn sense pagar IRPF davant de la impossibilitat d'assolir un acord. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha explicat aquest divendres en una entrevista a Telecinco que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha trencat la negociació després d'haver-se "aixecat de la taula" sense assolir un acord.
Díaz ha assegurat que aquest dijous a les 22.00 hores, Montero "va donar la instrucció d'aixecar-se de la taula" i ha criticat que "l'aroma que es desprèn de les seves paraules és que a la ministra li sembla que l'SMI ja és molt elevat a Espanya". Ambdós ministeris tractaven d'evitar traslladar la seva discrepància sobre aquest assumpte al Congrés, al qual aquest divendres arribarà el vet del govern espanyol a les tres proposicions de llei de Sumar, Podemos i PP per eximir d'IRPF de l'SMI.
Díaz ha afirmat a més que li va enviar a la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, fins a cinc propostes per intentar assolir un acord que no perjudiqui els perceptors de l'SMI per la decisió d'Hisenda que tributin en l'IRPF. Per a la vicepresidenta segona i ministra de Treball "quan algú veta, ha perdut el debat" i més tenint en compte que "estem d'acord que es tramitin (les proposicions de llei) totes les formacions polítiques".
Punts de fricció en la negociació
La proposta que Hisenda havia plantejat evitava elevar el mínim exempt i contemplava una deducció que compensi els perceptors de l'SMI (actualment situat en els 16.570 euros bruts anuals), perquè no hagin de pagar IRPF, la qual cosa suposaria un impacte per a les arques públiques "d'alguna cosa més de 200 milions d'euros".
Aquest cost estaria molt per sota dels entre 1.500 milions i 2.000 milions d'euros que suposaria elevar el mínim exempt, una mesura que faria "extensiva a la resta de rendes salarials" aquesta compensació plantejada. Segons dades d'Hisenda, el 80% dels perceptors de l'SMI no hauria de tributar després de la pujada i el 20% restant només ho faria per uns 20 euros.
Yolanda Díaz ha explicat que la proposta d'Hisenda, tal com està plantejada, va en contra de la qual cosa estableix la Carta Social Europea, que assenyala que l'SMI ha de suposar almenys el 60% del salari mitjà net, és a dir, "lliure d'impostos". Si no s'eleva el mínim exempt, "no podem assegurar el 60% del salari mitjà net" en aplicar-se una retenció que restaria 22 euros al salari net mensual, situat en 1.184 euros (50 euros més que l'any passat).
Després de la ruptura de les negociacions, Díaz ha apuntat que ara aquest assumpte queda en mans dels vets del PSOE a les tres propostes que hi ha a la cambra baixa, una d'elles de Sumar i les altres de Podemos i PP, perquè l'SMI quedi exempt de tributar en l'IRPF.