Pimec, CEOE i Cepyme hauran d'asseure's a negociar com es reparteixen els 6 llocs que corresponen a les organitzacions empresarials en la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius. Així s'ho ha fet saber el Ministeri de Treball a les tres patronals a través d'una ordre, publicada aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) que ha donat 10 dies de termini perquè li comuniquin la decisió acordada. Aquest és un pas més en l'exigència de la patronal catalana Pimec de tenir presència en les institucions lligades al món laboral, com es regula a l'Estatut dels Treballadors (ET).

Fonts de Pimec assenyalen que han citat ja per escrit a CEOE i Cepyme a acordar el repartiment de les vocalies empresarials en la CCNCC en els termes que estableix l'ordre publicada aquest dijous i manifesten la seva voluntat de contribuir de forma constructiva a generar els consensos necessaris que permetin reorganitzar la representació empresarial en aquest òrgan, "després del reconeixement de la seva incorporació i el de les pimes que representa".

Matisen, a més, que l'ordre del Ministeri de Treball publicada avui en el BOE dona continuïtat i desenvolupa el ja previst en l'Ordre TES/904/2024, de 27 d'agost, per la qual es regula el nomenament de les vocalies sindicals i empresarials en la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC), en aplicació del Reial decret 1362/2012. "Pimec considera que aquesta publicació representa un avanç cap al compliment efectiu del legalment establert en matèria de representativitat", matisen.

Com estableix l'ordre publicada aquest dijous al butlletí oficial, la disposició addicional sisena de l'ET reconeix el dret de les organitzacions més representatives d'àmbit autonòmic a participar en el diàleg social d'àmbit estatal. De costat dels sindicats, la presència de la central sindical basca, ELA, i la gallega CIG, ve de llarg en els principals organismes institucions. Com a mostra, des de la fundació el 1992 del Consell Econòmica i Social (CES) espanyol, dels 20 llocs destinats als representants dels treballadors, 2 són per a ELA i CIG. No obstant això, la representativitat sindical és més clara, segons els resultats de les eleccions sindicals, no així, la representativitat empresarial, més difícil de determinar.

En el cas de la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius (CNCC) de caràcter tripartit -Administració, sindicats i empresaris-, el Ple es compon, a més del president, per 6 representants de l'administració, 6 dels sindicats i 6 de les patronals. En el cas dels representants dels treballadors, les sis cadires es reparteixen, 2 per a CC. OO., 2 per a UGT i 2 per als sindicats d'àmbit autonòmic ELA i CIG.

6 vocalies

En el cas de les patronals, 5 llocs els designa la CEOE i el sisè és per a Cepyme, l'organització empresarial que defensa els interessos de les pimes, però que depèn orgànicament i econòmicament de la CEOE. Més complicat és la representació en la Comissió Permanent, l'organisme que, juntament amb el president -actualment el catedràtic sevillà de Dret Laboral, Jesús Cruz Villalón- gestiona la Comissió. En aquest organisme gestor, hi ha dos representants de l'Administració, dos dels sindicats (un de CC. OO. i un altre d'UGT) i dos per la patronal (un de CEOE i l'altre de Cepyme).

Treball ha optat per deixar al diàleg entre les organitzacions el repartiment dels llocs empresarials, amb base en el que estableix l'ET. En concret, la disposició sisena estableix que "s'entendrà que tenen aquesta capacitat representativa les associacions empresarials que comptin amb el 10% o més de les empreses i treballadors en l'àmbit estatal. Així mateix, podran també ser representades les associacions empresarials de comunitat autònoma que comptin en aquesta amb un mínim del 15% dels empresaris i treballadors. No estaran compreses en aquest supòsit les associacions empresarials que estiguin integrades a federacions o confederacions d'àmbit estatal".

Pimec té reconegut, pels organismes autonòmics de Catalunya, una representativitat superior al 15% del teixit industrial del territori, la qual cosa faculta la patronal catalana a tenir representativitat en la Comissió Nacional de Convenis col·lectius, com en el CES estatal.

Treball ha autoritzat la presència de Pimec tant en la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius, com en el Consell Econòmic i Social (CES), com s'estableix legalment, encara que també parteix del compromís polític assolit amb Junts, que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat en diverses ocasions en seu parlamentària.