El Ministeri de Treball ha convocat sindicats i empresaris a una reunió que es farà dijous vinent, 30 de novembre, per debatre sobre una pròxima pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Serà una de les primeres mesures del Govern de coalició en aquesta legislatura sobre el mercat de treball i es convoca amb les posicions trobades entre sindicats i patronals. La cita llançada pel Ministeri de Treball i Economia Social a CCOO, UGT, CEOE i Cepyme tindrà lloc pocs dies després que la patronal CEOE-Cepyme proposés de pujar l'SMI un 6% els dos propers anys, a 1.112,4 euros en 14 pagues el 2024 i a 1.145,77 el 2025, una proposta que els sindicats CCOO i UGT titllen d'"insuficient" encara que valoren "la voluntat" de les organitzacions empresarials de dur a terme l'alça de l'SMI per al pròxim any.
El plantejament empresarial implicaria una pujada de l'SMI, en dos anys, de 65,77 euros, l'equivalent a una alça del 6% respecte a l'import actual. Així, l'SMI augmentaria en 32,4 euros el pròxim any i en 33,37 euros el 2025, d'acord amb la proposta dels empresaris. Mentre que la proposta dels sindicats és una pujada que assoleixi el 60% del salari mitjà -com recomana la Unió Europea a la Carta Social Europea- i al·leguen que s'ha de tenir en compte l'evolució del preu dels productes bàsics, com l'alimentació.
Per la seva part, el Govern defensa per a l'any que ve una pujada del salari mínim, ara situat en els 1.080 euros mensuals per catorze pagues, després d'incrementar-se un 8% respecte al de l'any anterior. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat que l'SMI "ha de mantenir el poder adquisitiu" i pujar en línia amb la taxa mitjana de l'IPC entre desembre de 2022 i novembre d'aquest any, la qual estima que serà entre el 3,7% i el 3,8%, superant així la proposta de les patronals que limiten la revalorització a un 3% anual, encara que inclou, en ambdós anys, l'aplicació de la clàusula de garantia prevista per a aquests exercicis en l'acord de convenis amb els sindicats.
Yolanda Díaz ja havia anunciat que convocaria "de manera immediata" sindicats i patronal després de la investidura de Pedro Sánchez per abordar una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI). Des que el president del Govern, Pedro Sánchez, va arribar a la Moncloa, l'SMI s'ha incrementat un 47%, passant de 735 euros el 2018 els actuals 1.080 euros.
Les exigències de la patronal
En la seva proposta, la patronal precisa que "té com a condició sine qua non" la modificació de la normativa de revisió de preus en els processos de contractació del sector públic per repercutir l'increment de l'SMI als contractes en execució, tal com també es recull en el V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (V AENC), subscrit per CEOE i Cepyme i les organitzacions sindicals CCOO i UGT, i té per objectiu impulsar la negociació col·lectiva. L'acord de negociació col·lectiva que van firmar CCOO, UGT, CEOE i Cepyme el maig d'aquest any recomana pujades salarials del 3% tant per a 2024 com per a 2025, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar alces addicionals de fins a l'1% per a cada un dels anys de l'acord (2023-2025). En aquest sentit, els sindicats consideren que l'AENC recull clàusules vinculades a l'evolució de la inflació, habituals en els convenis col·lectius, però de difícil aplicació en un salari mínim.
Per això, les organitzacions sindicals advoquen per tenir en compte l'evolució dels preus dels productes bàsics, com l'alimentació, que constitueixen la part fonamental de la cistella de la compra dels qui perceben la renda bàsica, per garantir que aquest salari cobreix les necessitats bàsiques de les persones treballadores i les seves famílies.
Per al secretari general de CCOO, Unai Sordo, l'SMI ha de pujar tenint en compte dues variables: com estan evolucionant els salaris mitjans a Espanya, que estan entorn del 5,2%, i com estan apujant els preus dels productes bàsics que componen la cistella de la compra de la gent que té salaris més baixos, una pujada que és "molt superior" al 3% proposat per la CEOE.