Entre els efectes indesitjables de la reforma laboral de 2021, ressalta l'ús que algunes empreses estan fent del període de prova com a mètode substitutiu als contractes temporals, fortament castigats amb el canvi normatiu pactat entre el govern espanyol, els empresaris i els sindicats. La llei permet que tant treballadors com empresaris posin fi a la relació laboral si no s'ha esgotat el període de prova -6 mesos en cas de professionals de més qualificació i 2 mesos en les menys qualificades. L'avantatge per al treballador és que no ha de donar un preavís de 15 dies i per a l'empresa, que no ha de justificar l'acomiadament, ni abonar indemnització.

Això ha fet que l'ús del final del període de prova s'hagi disparat des de 2022, quan es va posar en marxa la reforma laboral. Però si bé és cert, que l'ús és més freqüent per als contractes indefinits, la pràctica també afecta els temporals, que no arriben ni a complir el període que pot pivotar entre el mes i mig i els sis mesos màxim, en funció de la causa que justifica la relació eventual. La magnitud d'aquesta pràctica ha portat el Ministeri de Treball a posar en marxa una campanya de la Inspecció de Treball per detectar les empreses que fan un ús abusiu de la ruptura de la relació contractual sense esgotar el període de prova.

Entre gener i juny d'aquest any, 23.003 de contractats han estat donats de baixa de la Seguretat Social per no haver superat el període de proves, dels quals el 73% (16.837 van ser contractats com a indefinits) i el 26,8% (6.162 com a temporals). Això significa que del total dels indefinits que s'han donat de baixa en el primer semestre d'aquest any (526.029 assalariats), 7 de cada 100 no van esgotar els 2 o 6 mesos de prova; i als temporals, el 2,6%, clarament per sota.

Augment entre els temporals

Tanmateix, l'expansió del fenomen ha crescut percentualment entre els temporals que els indefinits, encara que lleugerament. El 2023, el 7,5% dels indefinits que van ser donats de baixa entre gener i juny el van fer per no complir les expectatives dels empresaris, mentre que en el mateix període d'aquest any, el fenomen "il·legal", segons el Ministeri de Treball, s'ha reduït al 7%. En el cas dels contractats de forma temporal, les baixes per període de prova van sumar en el primer semestre de 2023 el 2,5% del total de temporals que van trencar la seva relació laboral, i aquest any s'ha elevat al 2,6%.

No obstant això, el fenomen es manté en termes absoluts. En aquest primer semestre, 23.004 treballadors no han superat la prova, davant 22.302, uns 700 més; encara que en percentatge s'ha reduït del 4,7% de 2023 al 4,4% el 2024 a causa del fort increment de les baixes aquest any en relació amb l'anterior. En el cas dels indefinits, el 2023 es van quedar sense treball 16.340 persones per aquesta raó, amb un creixement d'uns 500 aquest any. Entre els temporals, el 2023 van ser afectats per aquesta pràctica 5.964 treballadors per 6.162 d'aquest any, uns 200 més.

Això ha generat un lleuger increment del pes dels temporals entre el total de treballadors que se n'han anat davant de temps. En aquest primer semestre, els temporals sumen el 26,8% dels que no han esgotat el temps de control, una dècima més que en el mateix període de l'any passat. En ambdós anys, juny, per l'increment dels contractes temporals, és el mes en què el pes d'aquests contractats és més gran entre els treballadors que no han cobert el període de prova: 28,5% l'any passat i un 28,6% el 2024.

Durada màxima

Per als contractes de durada determinada per circumstàncies de la producció, quan la causa sigui imprevisible, la durada màxima serà de 6 mesos, ampliable a un any per conveni col·lectiu. És possible la pròrroga quan el contracte s'hagués concertat per una durada inferior a la màxima legal o convencionalment establerta, mitjançant acord de les parts i una sola vegada, sempre que la durada total del contracte no superi la durada màxima.

Per als contractes de durada determinada per circumstàncies de la producció, quan la causa sigui ocasional, previsible i de durada reduïda i delimitada, la durada màxima serà de 90 dies en l'any natural. Això significa que les empreses només podran utilitzar aquest contracte un màxim de 90 dies en l'any natural, independentment de les persones treballadores que siguin necessàries per atendre en cada un dels esmentats dies les concretes situacions, que hauran d'estar degudament identificades al contracte. Aquests 90 dies no podran utilitzar-se de manera continuada, segons explica el portal de Wolters Kluber.