El Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual estableix que el treballador no té l'obligació de tornar la prestació d'atur cobrada indegudament en el marc d'un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) si aquesta va ser concedida per un error del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE).

Així ho estableix l'Alt Tribunal després d'un recurs de cassació per a la unificació de doctrina presentat per un treballador a qui se li va concedir des del SEPE una prestació d'atur en un ERTO de pandèmia malgrat superar el límit màxim de reducció de jornada permesa (70%).

El SEPE li va reclamar posteriorment la devolució de la prestació per considerar-la indeguda, decisió que va ser recorreguda davant del Jutjat Social número 4 d'Oviedo, que va fallar en contra del treballador i a favor del SEPE.

L'afectat va presentar llavors un recurs per a unificació de doctrina davant del Tribunal Suprem, que en una sentència datada el mes d'abril passat revoca la fallada del Jutjat Social i estima la demanda del treballador a percebre 1.349 euros en concepte de prestació d'atur, al·legant que l'error de concedir-li aquesta ajuda no va ser culpa de l'interessat, sinó del propi SEPE.

L'empresa en la qual treballava el recurrent va presentar un ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció l'1 d'abril de 2020, tot just declarar-se la pandèmia del Covid, per la que procedia a reduir la jornada de l'afectat en un 75% entre l'1 d'abril i el 31 d'octubre d'aquell any, treballant només dues hores diàries.

Posteriorment, l'empresa va modificar el percentatge de reducció de jornada del treballador i uns altres 17 empleats, perquè aquest anés del 37,5% des del 14 de maig fins al 31 d'octubre de 2020.

Amb data 12 de maig de 2020, el SEPE va concedir al recurrent una prestació d'atur amb inici l'1 d'abril i percebuda fins al 30 de juny, malgrat que la reducció de jornada establerta en el ERTO superava el 70% del màxim legal permès.

El novembre de 2020, el SEPE va revocar la seva pròpia resolució i va exigir al recurrent la devolució de 2.621,75 euros per percepció indeguda de la prestació, decisió que va ser recorreguda pel treballador, a qui el SEPE li va donar el març de 2021 la raó, però de manera parcial: no tenia dret a cobrar la prestació entre l'1 d'abril i el 13 de maig de 2020 per superar la reducció de jornada el màxim legal, però sí a percebre-la des del 14 de maig per ser el percentatge de reducció de jornada dins dels límits legals.

No així que|tal com amb aquesta decisió, el treballador va recórrer en suplicació al Tribunal Superior de Justícia d'Astúries, demanant que es declarés el seu dret a percebre una prestació d'atur de 1.349 euros pel període d'1 d'abril a 13 de maig de 2020 i per la reducció de jornada del 70%, i subsidiàriament, en la quantia d'1.259,14 euros per la reducció de la jornada del 70%.

La seva demanda va ser desestimada el novembre de 2022, per la qual cosa l'afectat va acudir llavors al Suprem, al·legant que existia una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG) de setembre de 2021 contradictòria a la del tribunal asturià. L'esmentada fallada del TSJG, relatiu a un treballador a qui se li va reduir la jornada en més d'un 84% en un ERTO de pandèmia a causa de força major, va considerar que la legislació Covid era norma especial i no contenia la limitació del màxim del 70% de reducció de jornada.

Arguments del Suprem

Segons explica el Suprem en la seva decisió per unificar doctrina, el treballador no va contribuir, "de cap manera", a la resolució mitjançant la qual es va reconèixer la prestació d'atur des de l'1 d'abril al 13 de maig de 2020 "realitzant al·legacions falses o qualsevol acte contrari a la bona fe".

Així mateix, afirma que la reducció de la seva jornada en un 75% va ser fruit de l'acord adoptat en el període de consultes del ERTO per l'empresa i la representació dels treballadors, sense que, aquest acord col·lectiu realitzés al·legacions falses que portessin a error al SEPE. "Al contrari, es va comunicar obertament i transparentment a l'autoritat laboral que la reducció de jornada era del 75%", subratlla.

L'Alt Tribunal esmenta a més una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 26 d'abril de 2018, que considera aplicable a aquest cas, per recordar que la prestació d'atur satisfà necessitats bàsiques de subsistència.

Assenyala a més el Suprem que la quantitat rebuda és "relativament modesta" i que tampoc no s'ha considerat la situació del treballador, especialment en el difícil context de la pandèmia de la Covid.

Finalment, l'Alt Tribunal afirma que l'error en el reconeixement indegut de la prestació d'atur és imputable "únicament" al SEPE. "Tanmateix, es va requerir el treballador la devolució íntegra del percebut, de manera que el SEPE va evitar qualsevol conseqüència del seu propi error, i tota la càrrega va recaure únicament en l'interessat", exposa.

"La resolució inicial del SEPE, lluny de denegar la prestació d'atur, reconèixer-la només fins al 70% de reducció de jornada o advertir que només es podia admetre si la reducció de jornada no superava aquest 70%, va reconèixer el treballador la prestació d'atur malgrat que la seva reducció de la jornada superava el màxim del 70%. I en aquest context, no sembla raonable que tota la càrrega de l'error recaigui únicament sobre el treballador", conclou el Suprem, que per tot això declara el dret del treballador a rebre 1.349 euros en concepte de prestació d'atur pel període reclamat (1 d'abril a 13 de maig de 2020).