Les darreres dades de l'INE, Institut Nacional d'Estadística, constaten que els estereotips entre sexes en l'àmbit laboral es repeteixen, malgrat que els percentatges comencen a modificar-se, però de forma lleugera. La resposta al títol, on no treballen les dones, ha de ser dual: d'una banda, en quin sector econòmic i de l'altra en quina posició dins el rang de cada empresa encara no ocupen.

Tan sols així, es pot quantificar i qualificar el progrés de les dones en l'àmbit laboral. Les dades que aporta el ministeri de Treball espanyol constaten que els estereotips lligats a sectors com la salut i els posicionaments de no lideratge continuen repetint-se, però amb una certa tendència al canvi i la seva diversificació.

Sectors de moda: les renovables

Així doncs, si entrem en l'àmbit de la branca d'activitat, aquella on menys presència femenina trobem és la de l'àmbit tècnic, en aquest cas, lligat al subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació (0,3%) i el subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (0,4%). Des de la patronal d'instal·ladors FEGiCAT a Catalunya constaten aquesta tendència i són dels primers arreu de l'Estat espanyol en posar l'accent que cal revertir aquesta tendència en un sector tan a l'alça com és la gestió de les energies i, especialment, l'àmbit de les renovables. Per tant, en aquells sectors amb més irrupció, la dona queda en percentatges pràcticament invisibles. Aquests, es contrasten amb les de major presència, tot i que encara menors, respecte els homes: comerç a l'engròs i el detall (16%); activitats sanitàries i de serveis socials (15,8%) i educació (10,7%).

Es perden agricultores

Si entrem en la tipologia d'ocupació, l'ofici i no la branca, la desaparició és pràcticament total en l'àmbit de les militars (0,1%); i la de qualificades en l'àmbit de les agricultores, ramaderes, forestals i pescadores (0,9%). L'increment interanual de l'afiliació femenina va repercutir en tots els sectors econòmics, excepte a l'agricultura, on el nombre de treballadores es va reduir un 2,64%, fet que va significar la pèrdua de 10.414 dones al sector primari. Aquestes van en contraposició a les majoritàries: treballadores dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors (27,1%); tècniques i professionals científiques i intel·lectuals (24,4%) i empleades comptables, administratives i altres empleades d'oficina (15,6%). Interessant en aquest aspecte és l'àmbit científic on les dones han donat la volta als percentatges històrics i ja sumen la seva presència més enllà de l'àmbit acadèmic, on són majoritàries.

Càrrecs de poder

En tercer lloc, l'òptica també es pot posar en el càrrec que ocupen per xifrar en qualitat i remuneració les seves ocupacions. Només el 0,4% arriben a càrrecs de direcció d'empresa gran o mitjana; i un 4,3% són directores, però només de petita empresa. Les encarregades o caps de taller o oficina escalen un 4,7%. A la contra, es mengen el pastís d'empleades amb caps i sense subordinats amb un 74,5%; i un 8,5% són ocupades independents, sense caps ni subordinats. Aquesta darrera dada casa amb l'increment de les dones autònomes, que ja passa del 10% i arriba a un 11,8% per compte propi. 

Catalunya i, en concret el seu centre d'estadística Idescat, abandera la manera de radiografiar tots aquests percentatges a través de l'Índex d'igualtat de gènere (IIG) a Catalunya, un indicador compost que mesura la distància a què es troba una societat per assolir la plena igualtat entre dones i homes. Així doncs, l'any 2020 va ser de 74,1 punts (la igualtat total se situa en 100) amb un augment d’1,1 punts en relació amb l’any 2019 i de 9,8 punts des de l’any 2010. Catalunya se situa en novena posició entre els països de la UE-27 en igualtat de gènere i la seva puntuació és superior en 5,5 punts a la de la Unió Europea (68,6 punts).  La dimensió que presenta menys igualtat de gènere és la del coneixement (63,9). Per contra, la salut és la dimensió amb més igualtat de gènere (90,1 punts), seguida de les dimensions dels diners (78,9), el poder (75,7), el treball (74,9) i el temps (72,1). 

Aquestes dades ens porten a dibuixar el panorama actual. Tot i la reducció de la bretxa de gènere, l'atur femení encara supera al masculí en més de tres punts percentuals i les taxes d'activitat i ocupació són sensiblement inferiors a les dels barons. La reducció de l'atur, segons les darreres dades del 2021 i posterior a la pandèmia de la covid, va repercutir especialment en les dones amb edats compreses entre 30 i 40 anys. Però hi ha dades en positiu: cal destacar la disminució del 25,45% de l'atur femení juvenil, en dones amb edats entre 20 i 30 anys, després constituir el grup més castigat del mercat laboral durant el primer any de la crisi sanitària. Al costat oposat, el nombre de desocupades majors de 45 anys, a diferència de la resta de grups d'edat, es manté per sobre de les registrades en vigílies de la pandèmia.

Bretxa clara

I una darrera dada que marca la fotografia a gran escala. La desigualtat en l'accés a l'ocupació i en el nivell de salari de les dones respecte als homes ha empitjorat en els darrers vint anys, malgrat els esforços internacionals per reduir la discriminació de gènere, segons dades revelades per l'Organització Internacional del Treball (OIT). Segons les noves dades, un 15% de dones en edat de treballar volen una feina, comparada amb un 10,5% en el cas dels homes, cosa que indica que aquesta bretxa no s'ha reduït en dues dècades. "La disparitat de gènere en l'accés a l'ocupació i en les condicions de treball són més grans del que pensàvem i els progressos que s'han fet són lents i decebedors", ha assenyalat l'entitat després de difondre els primers resultats d'una nova manera de mesurar aquestes desigualtats i que pren en compte factors relatius a la realitat de les dones que no es consideraven. Les conclusions posen en evidència una situació molt més “desoladora” per a les dones del que expressen les taxes de desocupació que s'utilitzen habitualment.