El Tribunal de Comptes ha avisat que el Barcelona Supercomputing Center- Centro Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), el consorci que allotja el MareNostrum, comet diferents irregularitats i deficiències de control intern. El BSC-CNS és el centre de supercomputació de referència a Espanya que gestiona el MareNostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa que s'ha actualitzat en cinc ocasions. L'organisme adverteix del limitat control de l'Estat i de la Generalitat sobre aspectes "decisius".
Així ho reflecteix l'Informe de Fiscalització del Consorci Barcelona Supercomputing Center- Centro Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), exercicis 2015 a 2022' del Tribunal de Comptes, recollit per Europa Press. L'informe insta també al consorci que allotja el MareNostrum a reformar els seus estatuts per incloure entre les seves finalitats la gestió de projectes d'investigació.
L'anàlisi del tribunal conclou, entre altres qüestions, que el BSC està gestionat amb una important autonomia pels seus òrgans de direcció, mentre que el control de l'Administració General de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya "és limitat sobre aquells aspectes relatius a decisions estratègiques i operatives imprescindibles en matèria d'organització, planificació i determinació de recursos personals i materials".
Per aquesta raó, l'informe adverteix que "és desitjable que el Consell Rector del BSC-CNS, assumeixi l'exercici de competències de direcció, de tal manera que el BSC mantingui una independència funcional de la UPC."
En aquest context, explica que les aportacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) no són monetàries, sinó que es fan mitjançant la cessió d'ús d'espais i l'assignació de personal a través d'un règim jurídic inspirat en la normativa reguladora de les entitats vinculades a la investigació universitària. Segons el Tribunal de Comptes "això no resulta compatible amb la consideració del BSC-CNS com una entitat institucional del sector públic estatal".
Deficiències en mitjans de pagament, contractació i avançaments de caixa
"El BSC-CNS manca d'un diagnòstic rigorós de les necessitats de personal, acusa una alta taxa de personal temporal i un elevat nombre de relacions provisionals que atén funcions de naturalesa estructural", detalla l'informe. La fiscalització assenyala una sèrie de deficiències de control intern, relacionades amb la utilització de determinats mitjans de pagament, la contractació menor, els sistemes d'avançament de caixa fixa i els de liquidació de viatges que el Tribunal recomana solucionar.
El Tribunal de Comptes ha fiscalitzat el BSC-CNS als exercicis 2015-2021 per la seva rellevància tant en inversió d'equips d'alta tecnologia com en gestió de projectes d'investigació. Amb l'objectiu de gestionar el supercomputador, el 2005 es va crear un consorci estatal entre l'Administració General de l'Estat (60%), la Generalitat de Catalunya (30%) i la Universitat Politècnica de Catalunya (10%).
Una vegada extingit l'esmentat consorci, se'n crea un de nou el 2015, amb la mateixa participació i finalitat, i que ha estat objecte de la fiscalització. El conveni de creació del consorci no contemplava la gestió de projectes d'investigació i la prestació de serveis representant en l'actualitat el 83% de la seva activitat. De 4 milions d'euros el 2005 destinats a la investigació s'ha passat a gairebé 150 milions el 2022.
Incompleix la normativa d'igualtat: només un 26% són dones
Per això, l'informe del Tribunal de Comptes recomana el Consell Rector del BSC-CNS "que promogui davant de les respectives administracions la modificació del conveni de creació del consorci, i dels seus Estatuts, amb la finalitat d'acomodar les finalitats del consorci a la realitat de la seva activitat".
Així mateix, l'organisme judicial assenyala que el BSC-CNS incompleix el principi de composició equilibrada que inspira la normativa d'igualtat, representant les dones únicament el 26% de la plantilla, davant el 74% d'homes i, en els nivells de més responsabilitat, la proporció és més gran, situant-se entre un 8% i un 20% de dones.
De l'observació de la gestió, el Tribunal de Comptes dedueix que el consorci abasta un alt grau d'èxit en dos dels seus objectius reals: l'obtenció d'infraestructures i de tecnologia als supercomputadors més avançats en cada moment i la consecució del finançament més gran possible per a la gestió de projectes d'investigació.