El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional que les mares biològiques de famílies monoparentals no puguin ampliar el seu permís per naixement i cura de fill més enllà de 16 setmanes, de manera que reconeix totes les famílies en aquesta situació una ampliació del permís de fins a 26 setmanes. El Ple ha estimat la qüestió d'inconstitucionalitat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'article 48 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors i el 177 de la Llei General de la Seguretat Social que regulen aquests permisos. Han anunciat vot particular concurrent el magistrat Enrique Arnaldo i la magistrada Concepción Espejel.
El tribunal explica que, "en tant el legislador no es pronunciï sobre això", en les famílies monoparentals el permís ha de ser interpretat en el sentit "d'addicionar-se al permís per a la mare biològica (16 setmanes), el previst per a progenitor diferent" (10 setmanes, en excloure's les 6 primeres, que necessàriament s'han de gaudir de forma ininterrompuda i immediatament posterior al part). La sentència aclareix el panorama de les famílies monoparentals atès que el Suprem havia dictat en els últims mesos resolucions contradictòries.
Conciliació i igualtat real i efectiva entre homes i dones
Al març, l'alt tribunal va rebutjar que en una família monoparental la mare pugui sumar al permís per naixement i cura del menor que té dret el que li hauria correspost a l'altre progenitor. Tanmateix, a l'octubre, el Suprem va reconèixer el dret de les famílies monoparentals encapçalades per empleats públics a estendre els permisos per naixement d'un fill de les 16 a les 26 setmanes per evitar la discriminació del nounat.
En aquest cas, els jutges catalans consideraven que la legislació discriminava als menors d'una família monoparental, ja que impliquen que rebrà un temps de cura inferior que el nascut en una família biparental, malgrat que té idèntiques necessitats. També que es produïa una discriminació indirecta per raó de sexe, ja que l'impacte negatiu i desfavorable d'aquesta regulació incidiria de manera més intensa sobre les dones treballadores, que encapçalen majoritàriament les famílies monoparentals.
Les finalitats que persegueix la regulació vigent en equiparar els permisos de naixement i cura de menor de la treballadora, mare biològica, i l'altre progenitor són la conciliació i la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
Però el que ara es planteja no posa en dubte aquesta equiparació, sinó el fet que la norma no prevegi la possibilitat que la primera estengui el seu permís pel període que hagués correspost a l'altre progenitor, en cas d'existir, i l'impacte que aquesta omissió té en els nens i nenes nascuts en famílies monoparentals. La sentència arremet contra el legislador per "introduir -mitjançant la seva omissió- una diferència de tracte per raó del naixement entre nens i nenes nascuts en famílies monoparentals i biparentals, que no supera el cànon de raonabilitat i proporcionalitat, en obviar per complet les conseqüències negatives que produeix tal mesura" en els menors de famílies monoparentals.