El Tribunal Suprem ha declarat il·legal el tram autonòmic de l'impost sobre els carburants, i en tres sentències de juliol d'aquest any, a què ha tingut accés EFE, indica qui pot reclamar a Hisenda i les vies per sol·licitar una indemnització pels perjudicis derivats de la seva aplicació.
En una nota, l'alt tribunal es remet també a una sentència del passat 20 de setembre que indicava que el dret de la Unió Europea (UE) s'oposa al tipus autonòmic de l'Impost sobre Hidrocarburs, i que els obligats tributaris a qui se'ls hagués repercutit l'esmentat tribut tenen dret a la devolució de les quantitats que, per tal concepte, haguessin suportat indegudament.
Entre 2013 i 2018, any en el qual es va eliminar i es va establir un tipus uniforme a tot Espanya, la llei d'Impostos Especials va permetre a les comunitats autònomes establir un tipus impositiu autonòmic, possibilitant un gravamen diferenciat segons el lloc on es consumia el producte sotmès a imposició, la qual cosa va generar múltiples dubtes.
La controvèrsia parteix de la interpretació de la directiva que reestructura el règim comunitari d'imposició dels productes energètics i de l'electricitat, per la qual cosa el Suprem va plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el maig de 2024 va considerar que no es pot establir tipus diferenciats en funció del territori.
Per això, el Suprem reconeix ara la legitimació als que van abonar la taxa per sol·licitar a l'Administració la devolució dels ingressos indeguts, derivats d'un tribut contrari al Dret de la UE, a través de la rectificació de les corresponents autoliquidacions.
És la comunitat autònoma la que ha de tornar aquests imports, assenyala el Suprem, encara que no fos la destinatària final d'aquests imports, sense perjudici dels ajustaments interns entre l'Estat i les comunitats autònomes.
Els consumidors de carburants no poden sol·licitar a Hisenda la part corresponent que han abonat d'aquest impost ara declarat il·legal, afegeix el Suprem, ja que existeixen altres vies per reclamar, directament al proveïdor o a l'Estat, per l'aplicació d'una llei contrària al Dret de la UE.
A partir d'ara, seran els tribunals d'instància els que examinin les reclamacions que tinguin en compte la prescripció, la quantia dels imports repercutits i la translació directa de tot o part de l'import del tribut sobre tercers, ja que resulta excessivament complexa la devolució "imperativa" del tribut indegudament abonat.
Hisenda haurà de reemborsar les corresponents quantitats, prèvia comprovació que els imports sol·licitats van ser ingressats pels subjectes passius mitjançant les oportunes autoliquidacions, i que tals imports no hagin estat ja objecte de devolució prèvia.
L'alt tribunal matisa que la prova que l'esmentada translació directa no ha tingut lloc no correspon a l'obligat tributari que va suportar la repercussió, sense que l'Administració pugui rebutjar la devolució, argumentant que el repercutit no ha acreditat l'absència del seu trasllat econòmic als clients.
I recorda que l'Estat està obligat a adoptar totes les mesures necessàries per garantir l'aplicació dels drets i obligacions que el Dret de la UE estableix.